Lieder per a qualsevol veu i piano
D 219
Das Finden/Trobar
Any 1815 -25 juny
Primera publicació 1848
En clau de si bemoll major
Indicació de temps.- Etwas langsam, unschuldig (Una mica lent, innocent)
Llibretista.-Ludwig Gotthard Kosegarten (1758-1818)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
La versió de Schubert del juny de 1815 de Das Finden (La troballa) (D. 219) de Ludwig Kosegarten és molt millor que el poema que hi posa. Un himne a la virginitat alemanya a l’antiga, el poema de Kosegarten està ple d’imatges de noblesa i santedat fins al punt que hom es pregunta si la inspiració del poema va ser una noia real o si simplement va ser la idealització de la virginitat alemanya. La versió sublim de Schubert elimina tot dubte: es tracta d’un retrat idealitzat cantat per algú tan profundament enamorat que ja no pot veure l’objecte dels seus afectes, sinó només els seus afectes. Una versió estròfica senzilla, lenta i majestuosa amb una delicada melodia vocal marcada com a “innocent”, un esquema harmònic compost gairebé íntegrament per acords majors i un acompanyament de piano en què les dues mans estan escrites completament en clau de sol, Das Finden de Schubert fa creïbles les emocions del cantant.
James Leonard
Das Finden
Ich hab’ ein Mädchen funden
Sanft, edel, deutsch und gut.
Ihr Blick ist mild und glänzend,
Wie Abendsonnengluth,
Ihr Haar wie Sommerweben,
Ihr Auge veilchenblau.
Dem Rosenkelch der Lippen
Entquillt Gesang wie Thau.
Sie wandte sich, sie säumte,
Sie winkte freundlich mir;
Froh ihres Blicks und Winkes,
Flog ich entzückt zu ihr.
Erhaben stand und heilig
Vor mir das hohe Weib.
Ich aber schlang vertraulich
Den Arm um ihren Leib.
Ich hab’ das edle Mädchen
An meiner Hand geführt;
Ich bin mit ihr am Staden
Des Bachs hinab spatziert.
Ich hab’ sie liebgewonnen.
Ich weiß, sie ist mir gut.
Drum sey mein Lied ihr eigen,
Ihr eigen Gut und Blut.
Trobar
He trobat una noia,
Dolça, noble, bona i alemanya.
El seu esguard és tendre i radiant,
Com l’esclat del sol ponent,
Els seus cabells com un tul d’estiu,
Els seus ulls blaus-violats;
Del calze rosa dels seus llavis
Brolla el cant com al rosada.
Ella es tombà i vacil·là,
Amicalment em va fer signes;
Content del seu gest i el seu esguard
Vaig volar encisat vers ella.
Sublim i divina estava
Davant meu la noble donzella.
Jo però confiat la vaig
Agafar per la cintura.
Per la mà he portat
La noble donzella;
He passejat amb ella
Pel marge del rierol.
M’he guanyat el seu amor.
Sé que ella és ben bé meva.
Així doncs, que la meva cançó sigui per a ella,
Per al seu bé i el seu ésser.