Lieder per a qualsevol veu i piano
D 218
Grablied/Cançó de la tomba
Any 1815 24 juny
Primera publicació 1848
En clau de fa menor
Indicació de temps.- Langsam (Lentament)
Llibretista.- Joseph Kenner (1794-1868)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Grablied
Er fiel den Tod für’s Vaterland,
Den süßen der Befreiungsschlacht,
Wir graben ihn mit treuer Hand,
Tief, tief, den schwarzen Ruheschacht.
Da schlaf’, zerhauenes Gebein!
Wo Schmerzen einst gewühlt und Lust,
Schlug wild ein tötend Blei hinein
Und brach den Trotz der Heldenbrust.
Da schlaf’ gestillt, zerriss’nes Herz,
So wunschreich einst, auf Blumen ein,
Die wir im veilchenvollen März
Dir in die kühle Grube streu’n.
Ein Hügel hebt sich über dir,
Den drückt kein Mal von Marmorstein,
Von Rosmarin nur pflanzen wir
Ein Pflänzchen auf dem Hügel ein.
Da sprosst und grünt so traurig schön,
Von deinem treuen Blut gedüngt,
Man sieht zum Grab ein Mädchen geh’n,
Das leise Minnelieder singt.
Die kennt das Grab nicht, weiss es nicht,
Wie der sie still und fest geliebt,
Der ihr zum Kranz, den sie sich flicht,
Den Rosmarin zum Brautkranz gibt.
Cançó de la tomba
Va donar la vida per la pàtria,
La dolça mort de la lluita per l’alliberament,
L’enterrem amb mans lleials,
Profund, profund, en el negre forat del repòs.
Dormiu allà, ossos espedaçats!
A dins d’on, abans, penes i delits bategaven,
Hi colpí ferotge el plom mortal
I destrossà el repte del pit de l’heroi.
Dorm allà tranquil·lament cor esquinçat,
Abans tan ple d’anhels, damunt les flors
Que nosaltres, al març farcit de violes,
Hem escampat a la freda tomba.
Un túmul s’aixeca damunt teu,
No el prem cap làpida de marbre,
Només hi hem posat un romaní,
Una petita planta damunt el cadafal.
Allà brosta i verdeja tan formós i trist,
Fertilitzat per la teva sang,
Es veu una noia atansar-se a la tomba,
Cantant fluixet una cançó d’amor.
Ella no coneix la tomba, no sap
Com ell fermament l’estimava en silenci,
Per a la garlanda que ella està trenant
Li dóna el romaní com corona nupcial.