Lieder per a qualsevol veu i piano
D 214 opus 172/2
Die Laube/La fronda (sublevació)
Any 1815 – 17 juny
Primera publicació 1865
En clau de la bemoll major
Indicació de temps.- Mit Wehmut (Amb malenconia)
Llibretista.- Ludwig Christoph Heinrich Hölty (1748-1796)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
La Fronda (del francès fronde ) és un conjunt de moviments d’insurrecció ocorreguts a França durant la regència d’ Ana d’Àustria , i la minoria d’edat de Luis XIV , entre 1648 i 1653. Aquest període de revoltes marca una reacció davant la creixent autoritat de la monarquia a França, que havia incrementat u com a primer ministre) . Amb la mort de Richelieu el 1642 i, després, la de Lluís XIII el 1643, el poder reial s’afebleix sota l’organització d’una regència. Això s’agreuja per la difícil situació financera generada per la intervenció a la guerra dels Trenta Anys , a més de les ganes de revenja de molts nobles que havien patit una pèrdua de poder i influència per les mesures de Richelieu. Aquesta situació genera una conjunció de múltiples oposicions al poder real, ja siguin parlamentàries, aristocràtiques o populars.
El nom de fronde evoca les fones o tirador que portaven els revoltats del primer aixecament a París . Va ser l’última batalla duta a terme contra el rei de França pels Grans del regne i té lloc durant la guerra hispanofrancesa (que després continua fins a 1659). La Fronda travessa quatre grans etapes: la Fronda parlamentària, la dels Prínceps, la Unió de les Frondes i la Fronda de Condé.
Die Laube
Nimmer werd’ ich, nimmer dein vergessen,
Kühle, grüne Dunkelheit,
Wo mein liebes Mädchen oft gesessen,
Und des Frühlings sich gefreut.
Schauer wird durch meine Nerven beben,
Werd‘ ich deine Blüthen seh’n,
Und ihr Bildniß mir entgegen schweben,
Ihre Gottheit mich umwehn!
Thränenvoll werd’ ich beym Mondenlichte,
In der Geisterstunde Graun,
Dir entgegenzittern und Gesichte
Auf Gesichte werd’ ich schaun;
Mich in manchen Göttertraum verirren
Bis Entzückung mich durchbebt,
Und nach meinem süßen Täubchen girren,
Dessen Abbild vor mir schwebt!
Wenn ich auf der Bahn der Tugend wanke,
Weltvergnügen mich bestrickt;
Dann durchglühe mich der Feurgedanke,
Was in dir ich einst erblickt.
Und, als strömt’ aus Gottes offnem Himmel
Tugendkraft auf mich herab,
Werd’ ich fliehen, und vom Erdgewimmel
Fernen meinen Pilgerstab!
La fronda
Mai t’oblidaré,
fresca i verda foscúria,
on la meva estimada seia sovint
i gaudia de la primavera!
Un calfred farà trémer els meus nervis,
quan veuré les teves flors,
i la seva imatge surant davant meu,
la seva divinitat alenant al meu entorn!
Ple de llàgrimes, a la llum de la lluna,
a l’hora horripilant dels esperits,
davant teu tremolaré
i, cara a cara, t’esguardaré;
Em perdré en nombrosos somnis divins
fins que l’encís m’aclapari
i parruparé a la meva dolça coloma
de qui la imatge sura al meu davant!
Si flaquejo en el camí de la virtut,
embadalit per els plaers del món,
llavors que m’abrusi el pensament ardent
que un dia en tu vaig albirar!
I, com si de l’ample cel de Déu
brollés sobre meu la força de la virtut,
m’envolaré, i del garbull terrenal
allunyaré el meu bastó de pelegrí!