Lieder per a qualsevol veu i piano
D 206
Liebeständelei/Flirteig
Any 1815 – 26-maig
Primera publicació 1872
En clau de mi bemoll major
Indicació de temps.- Etwas gerschwind (Una mica ràpid)
Llibretista.- Theodor Körner (1791-1813)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període.- Romàntic
Com podria una cançó de Schubert amb el vers “Deixa’m besar-te!” no ser encantadora? Per descomptat, no podria ser-ho, i Liebeständelei (Flirteig) (D. 206) és realment encantadora. Més una ària de Singspiel que un Lied, Liebeständelei provoca amb audàcia on, aparentment, cap home no ha anat abans: als seus llavis d’amor amb una música que recorda tant Mozart en els seus estats d’ànim més terrenals com Beethoven en els seus rars estats d’ànim eròtics. Una cançó estròfica brillant i alegre en quatre versos ardents, la cançó de Schubert seria una manera perfecta d’arrabassar un petó en un recital a duet.
James Leonard
Liebeständelei
Süßes Liebchen! Komm zu mir!
Tausend Küsse geb’ ich Dir.
Sieh mich hier zu Deinen Füßen.
Mädchen, Deiner Lippen Gluth
Giebt mir Kraft und Lebensmuth.
Laß Dich küssen!
Mädchen, werde doch nicht roth!
Wenns die Mutter auch verbot.
Sollst Du alle Freuden missen?
Nur an des Geliebten Brust
Blüht des Lebens schönste Lust.
Laß Dich küssen!
Liebchen, warum zierst Du Dich?
Höre doch, und küsse mich.
Willst Du nichts von Liebe wissen?
Wogt Dir nicht Dein kleines Herz
Bald in Freuden, bald in Schmerz?
Laß Dich küssen!
Sieh’, Dein Sträuben hilft Dir nicht;
Schon hab’ ich nach Sängers Pflicht
Dir den ersten Kuß entrissen! –
Und nun sinkst Du liebewarm,
Willig selbst in meinen Arm,
Läßt Dich küssen!
Flirteig
Dolça estimada! Vine cap a mi!
Un miler de besades et donaré.
Mira’m aquí als teus peus.
Nena, la fervor dels teus llavis
Em dóna la força i el coratge de viure.
Deixa’m besar-te!
Nena, no et posis vermella!
Encara que la teva mare ho prohibeixi,
Has d’estar mancada de tots els gaudis?
Només al pit de l’estimat
Floreix el més bell plaer de la vida.
Deixa’m besar-te!
Estimada, per què fas tants escarafalls?
Escolta’m i fes-me un petó.
No vols saber res de l’amor?
És que el teu petit cor no oneja
Ara en la joia i adés en la pena?
Deixa’m besar-te!
Guaita, la teva resistència no t’ha ajudat;
D’acord amb el meu deure de poeta,
Ja t’he arrencat el primer bes!
I ara, ardent d’amor, et deixes caure
De bon grat en els meus braços, deixa’t besar!