Lieder per a qualsevol veu i piano
D 172
Der Morgenstern/L’estel del matí
Any 1815
Primera publicació 1983
En clau de sol bemoll major
Indicació de temps.- Lieblich, angenehm (Preciós, agradable)
Llibretista .- Carl Theodor Körner (1791-1813)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
No tots els fragments de la cançó de Schubert que el musicòleg neerlandès Reinhard van Hoorick va completar aporten gaire a l’obra de Schubert . De fet, la majoria de les cançons sonen com si Schubert les hagués abandonat perquè no considerava que valiessin la pena completar-les. Die Morgenstern (L’estel del matí) (D. 172) del març de 1815 no n’és una. Una cançó estròfica tranquil·lament entusiasta en sol bemoll major, Die Morgenstern sona com el Schubert més pur i radiant . De fet, ho és, però d’una manera peculiar: tot el que Schubert havia completat d’aquesta adaptació del poema de Körner era la introducció al piano i la frase inicial de la melodia. Tanmateix, Schubert va tornar més tard al poema i el va adaptar com una cançó per a dues veus. Hoorick va agafar l’inici de la cançó solista i hi va empeltar la melodia del duet, formant així una cançó completa. El resultat potser no és el Schubert més tranquil i pur, però sens dubte és un Schubert entusiasta .
James Leonard
Der Morgenstern
Stern der Liebe, Glanzgebilde,
Glühend, wie die Himmelsbraut
Wanderst durch die Lichtgefilde,
Kündend, daß der Morgen graut.
Freundlich kommst du angezogen,
Freundlich schwebst du himmelwärts,
Glitzernd durch des Äthers Wogen,
Strahlst du Hoffnung in das Herz.
Wie in schäumenden Pokalen
Traubenpurpur muthig schwellt,
So durchleuchten deine Strahlen
Die erwachte Frühlingswelt.
Wie im herrlichen Geschiebe
Sich des Goldes Pracht verschließt,
So erglänz’st du, Stern der Liebe,
Der den Morgen still begrüßt.
Und es treibt dich nach den Sternen
Hell im Dunkel zu erglüh’n.
Über Berge, über Fernen
Möcht’ ich einmal mit dir ziehn.
Faß’t mich, faß’t mich heil’ge Strahlen,
Schlingt um mich das goldne Band,
Daß ich aus den Erdenqualen
Fliehe in ein glücklich Land.
Doch ich kann dich nicht erfassen,
Nicht erreichen, stehst so fern! –
Kann ich von der Sehnsucht lassen?
Darf ich’s, heil’ger Himmelsstern?
Estel de l’amor, imatge resplendent,
fulgurant, com la núvia del cel,
et mous a través dels camps de llum,
anunciant que el dia apunta.
L’estel del matí
Afectuós, arribes abillat,
Afable, sures vers el cel,
Centellejant, travesses les ones de l’èter,
Envies raigs d’esperança al cor.
Tal com en el grandiós rocam
S’amaga l’esplendor de l’or,
Així brilles tu, estel de l’amor,
Quan silent saludes el matí.
I t’empeny vers les estrelles,
Per refulgir lluminós en la foscúria.
Més enllà de les muntanyes, de la llunyania
Voldria poder anar amb tu.
Preneu-me, preneu-me, raigs sagrats,
Lligueu-me amb la cinta daurada,
Perquè dels sofriments de la terra
Pugui fugir vers un país benaurat.
Però no et puc agafar,
No et puc abastar, ets tan lluny! –
Podré desistir d’aquest desig?
Em serà permès, estel sagrat del cel?