Partsong per a cor mixt i piano
D 168
Begräbnislied/Enterreu el cos a la seva tomba
Any 1815
Primera publicació 1872
En clau de do menor
Indicació de temps.- Langsam, ernst (Lent, seriós)
Llibretista.- Friedrich Gottlieb Klopstock (1724–1803)
Llenguatge.- Alemany
Per a cor mixt SATB i piano
Període Romàntic
Com qualsevol amant de Mahler us dirà, Friedrich Klopstock va escriure himnes meravellosos a la mort i la resurrecció. Perquè Klopstock era un home molt posseït per la mort que veia la calavera sota la pell: la seva estimada primera esposa va morir després de quatre anys de matrimoni i ell va viure la major part de la resta de la seva vida plorant-la. Però també ho va viure amb la fe inquebrantable que algun dia es retrobarien a l’altra banda de la tomba i la seva millor poesia encarna la seva fe en la resurrecció.
La composició de Schubert de 1815 del Begräbnislied (Cançó funerària) (D. 168) de Klopstock per a quatre veus i piano és una de les seves obres més austeres. Començant en el do menor negre de la “Marcia funebre” de Beethoven de la seva Simfonia Heroica i adaptada al lent ritme dactílic del propi Der Tod und der Mädchen de Schubert , aquest Begräbnislied pot cantar l’alegria de la resurrecció, però ho fa en els tons apagats del dol més profund. Tot i que el Begräbnislied es va publicar per primera vegada el 1872, no ens sorprendria descobrir que Brahms , aquell gran amant de Schubert , havia vist una còpia de la partitura abans; el seu Begräbnisgesang de 1858 estableix un text molt similar en do menor, però el to del Begräbnisgesang de Brahms s’assembla estranyament al del Begräbnislied de Schubert .
James Leonard
Begräbnislied
Begrabt den Leib in [seine]1 Gruft,
Bis ihm des Richters Stimme ruft!
Wir säen ihn; einst blüht er auf,
Und steigt verklärt zu Gott hinauf!
Grabt mein verwesliches Gebein,
O ihr noch Sterblichen, nur ein!
Es bleibt, es bleibt im Grabe nicht!
Denn Jesus [kömmt]2, und hält Gericht!
Aus Staube schuf ihn einst der Herr!
Er war schon Staub; und wirds nur mehr!
Er liegt, er schläft, verwest, erwacht
Dereinst aus dieses Todes Nacht!
Du wirst mein aufgelöst Gebein,
O du Verwesung, weit verstreun!
Allein gezählt ist, wie mein Haar,
Mein Staub! Gott weckt mich wunderbar!
Des Frommen Seele lebt bey Gott,
Der sie aus aller ihrer Noth,
Aus aller ihrer Missethat,
Durch seinen Sohn erlöset hat!
Gott ist barmherzig, und verstößt
Im Tode nicht, die er erlöst,
Die nicht, für deren Missethat,
Sein Mittler sich geheiligt hat!
Er wandelt’ hier im finstern Thal!
Er duldete viel Schmerz und Qual!
Du trugest Jesu Christi Joch!
Entschlummertest; und lebest noch!
Bey euch hat Trübsal mich gedrückt!
Nun hat mich Gottes Ruh erquickt!
Im finstern Thale wandelt’ ich;
Doch führte Gottes Rechte mich!
Er litt vielmehr, der uns versöhnt,
Und himmlisch seine Sieger krönt!
O Lohn! o Lohn für wenig Pein!
Dann wirds wie Träumenden uns seyn!
Ich trug sein Joch bis an mein Grab!
Nun wischt er meine Thränen ab!
Was sind die Leiden jener Zeit,
Gott, gegen deine Herrlichkeit!
Du Todter Gottes! schlummr’ in Ruh!
Wir gehn nach unsern Hütten zu,
Und machen zu der Ewigkeit,
Mit Freud und Zittern uns bereit!
Ja, lasset mich in meiner Ruh,
Und geht nach euren Hütten zu!
Schaft, daß ihr selig werdet! ringt,
Bis ihr euch auch der Erd entschwingt!
Ach, Gottgeopferter! dein Tod
Stärk uns in unsrer lezten Noth!
Laß unsre ganze Seele dein,
Und freudig unser Ende seyn!
Enterreu el cos a la seva tomba
Enterra el cos a la seva toma,
Fins que el cridi la veu del jutge!
L’estem sembrant; amb el temps florirà
I puja, il·luminat, a Déu!
Enterra el meu cos en descomposició,
Oh tu que també ets mortal!
No romandrà ni quedarà a la tomba!
Perquè Jesús ve a seure en el judici!
El Senyor el va crear una vegada de la pols!
Ell ja era pols i en serà més!
Està estirat, adormit, podrint-se, però es despertarà
Un dia d’aquesta nit de mort!
Aquest cadàver alliberat, vas a fer-ho
Escampeu-lo àmpliament, oh decaïment!
Com amb el meu cabell, has comptat
La meva pols! Déu em despertarà estranyament!
L’ànima del pietós viu amb Déu.
De totes les seves crisis
I totes les seves malifetes
Déu l’ha redimit a través del seu Fill!
Déu és misericordiós i no renega
En la mort els que ha redimit
O aquells els quals han estat les malifetes
Perdonat per la seva mediació!
Va vagar aquí en una vall fosca!
Va patir un gran dolor i agonia!
Vas portar el jou de Jesucrist!
T’has adormit; encara estàs viu!
Les afliccions no t’oprimeixen!
Ara la pau de Déu m’ha donat la vida!
Vaig vagar per la vall fosca;
Però la mà dreta de Déu em va guiar!
El que ens va redimir va patir molt més,
Qui és coronat vencedor al cel!
Oh recompensa, recompensa per una mica de patiment!
Aleshores ens pertocarà a nosaltres i als dolents!
Vaig portar el seu jou fins a la meva tomba!
Ara m’eixuga les llàgrimes!
Quins són els patiments d’aquesta època,
Déu, en comparació amb vostra majestat!
Tu que has mort en Déu, descansa en pau!
Anem cap a les nostres barraques,
Per fer els preparatius per a l’eternitat,
Preparant-nos amb alegria i tremolor!
Sí, deixa’m descansar,
I vés a les teves barraques!
Actua perquè siguis feliç! lluitar
Fins que et treguis el món!
Oh, Déu sacrificat! Que la teva mort
Enforteix-nos en la nostra darrera crisi!
Que tota la nostra ànima sigui teva,
I que el nostre final sigui alegre!