Lieder per a qualsevol veu i piano
D 161
An Mignon/A Mignon
Any 1815
Primera publicació 1825 (Segona versió)
1894 (Primera versió)
En clau de Sol sostingut menor (Primera versió)
Sol menor (Segona versió)
Indicació de temps.- Klagend, mässig (Quejós, moderat)
Llibretista.- Johann Wolfgang von Goethe (1749–1832)
Dedicatòria al poeta Johann Wolfgang von Goethe
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Schubert va posar l’ obra *An Mignon* (A Mignon) de Goethe dues vegades el 27 de febrer de 1815. Hi ha poques diferències substancials entre les dues cançons: ambdues són arranjaments estròfics en compàs de 6/8, amb gairebé la mateixa melodia vocal trista, i gairebé el mateix acompanyament de piano amb el mateix moviment inquiet de setzenes notes a la mà dreta i la mateixa línia de baix en bucle. Ambdues tenen el mateix moviment breu i harmònic (modulació és una paraula massa forta) a la napolità abans de la cadència final de la melodia vocal. Tanmateix, la primera versió té dues diferències que sí que marquen la diferència. La primera versió està posada en sol sostingut menor, l’única cançó de Schubert en aquesta tonalitat, i té una indicació de tempo de *Klagend. Massig.* (Tristament. En un tempo moderat). La segona versió està posada en sol menor, la tonalitat preferida de Schubert per als amants separats (una associació que va obtenir de l’ària de l’acte II de Pamina de *La flauta màgica* de Mozart ), i la seva indicació de tempo és *Etwas geschwind* (Una mica commovedor). En utilitzar el sol sostingut menor com a tonalitat, Schubert eleva literalment el nivell d’angoixa de la seva cançó un mig to. I en indicar que la cançó s’ha de cantar amb tristesa, Schubert especifica més clarament la qualitat més significativa de la música.
James Leonard
An Mignon
Über Tal und Fluß getragen,
Ziehet rein der Sonne Wagen.
Ach, sie regt in ihrem Lauf,
So wie deine, meine Schmerzen,
Tief im Herzen,
Immer morgens wieder auf.
Kaum will mir die Nacht noch frommen,
Denn die Träume selber kommen
Nun in trauriger Gestalt,
Und ich fühle dieser Schmerzen,
Still im Herzen
Heimlich bildende Gewalt.
Schon seit manchen schönen Jahren
Seh ich unten Schiffe fahren,
Jedes kommt an seinen Ort;
Aber ach, die steten Schmerzen,
Fest im Herzen,
Schwimmen nicht im Strome fort.
Schön in Kleidern muß ich kommen,
Aus dem Schrank sind sie genommen,
Weil es heute Festtag ist;
Niemand ahnet, daß von Schmerzen
Herz im Herzen
Grimmig mir zerrissen ist.
Heimlich muß ich immer weinen,
Aber freundlich kann ich scheinen
Und sogar gesund und rot;
Wären tödlich diese Schmerzen
Meinem Herzen,
Ach, schon lange wär ich tot.
A Mignon
Portat per damunt valls i rius,
passa diàfan el carro del sol.
Ai, en el seu trajecte desvetlla
tant la teva com la meva pena
al fons del cor,
sempre de nou cada matí.
Encara que amb prou feines la nit m’ajudi,
els somnis mateixos em venen
ara en un trist aspecte
i sento secretament
la força plasmadora d’aquesta pena
silenciosament al meu cor.
Des de fa molts anys esplèndids,
he vist aquí baix moltes naus singlar,
cadascuna arribava al seu lloc;
però ai, aquesta pena constant
fermada al cor,
no s’allunya surant en el riu.
Amb galdoses vestidures haig d’aparèixer,
tretes de l’armari,
car avui és dia de festa;
ningú pot sospitar que de pena
el meu cor feixuc
amb furor s’ha partit.
D’amagat haig de plorar sempre,
però puc semblar amable
i àdhuc sa i amb bon color;
si aquesta pena fos mortal
per al meu cor
faria temps que ja m’hagués mort.