FRANZ PETER SCHUBERT D 149

Lieder per a qualsevol veu i piano

D 149

Der Sänger/El cantant


Any 1815
En re major
Indicació de temps.- Allegro
Llibretista.-Johann Wolfgang von Goethe
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic

Der Sänger
Was hör ich draußen vor dem Tor,
Was auf der Brücke schallen?
Lass den Gesang vor unserm Ohr
Im Saale widerhallen!
Der König sprach’s, der Page lief;
Der Page kam, der König rief:
Lasst mir herein den Alten!

Gegrüßet seid mir, edle Herrn,
Gegrüßt ihr schönen Damen!
Welch reicher Himmel, Stern bei Stern!
Wer kennet ihre Namen?
Im Saal voll Pracht und Herrlichkeit
Schließt, Augen, euch, hier ist nicht Zeit,
Sich staunend zu ergötzen.

Der Sänger drückt’ die Augen ein,
Und schlug in vollen Tönen.
Die Ritter schauten mutig drein
Und in den Schoß die Schönen.
Der König, dem es wohlgefiel,
Ließ, ihn zu ehren für sein Spiel,
Eine goldne Kette holen.

Die goldne Kette gib mir nicht,
Die Kette gib den Rittern,
Vor deren kühnem Angesicht
Der Feinde Lanzen splittern.
Gib sie dem Kanzler, den du hast,
Und lass ihn noch die goldne Last
Zu andern Lasten tragen.

Ich singe, wie der Vogel singt,
Der in den Zweigen wohnet;
Das Lied, das aus der Kehle dringt,
Ist Lohn, der reichlich lohnet.
Doch darf ich bitten, bitt ich eins:
Lass mir den besten Becher Weins
In purem Golde reichen.

Er setzt’ ihn an, er trank ihn aus:
O, Trank voll süßer Labe!
O, wohl dem hochbeglückten Haus,
Wo das ist kleine Gabe!
Ergeht’s euch wohl, so denkt an mich,
Und danket Gott so warm, als ich
Für diesen Trunk euch danke.

El cantant

Què sento fora de la porta?
Quins ressons al pont?
Deixeu el cant davant les nostres orelles
Ressò a la sala!
El rei va parlar, el patge va córrer;
Va arribar el patge, el rei va cridar:
Deixa’m entrar el vell!

Salutacions, nobles senyors,
Salutacions dones precioses!
Quin cel més ric, estrella per estrella!
Qui sap els seus noms?
A la sala plena d’esplendor i glòria
Tanca els ulls, aquí no hi ha temps,
Per delectar-se amb la sorpresa.

El cantant va tancar els ulls,
I colpejar a tota velocitat.
Els cavallers semblaven valents
I a la falda les guapes.
El rei que estava content
Que sigui honrat pel seu joc,
Aconsegueix una cadena d’or.

No em dones la cadena d’or,
Dóna la cadena als cavallers,
Davant la seva cara atrevida
Les llances de l’enemic es trenquen.
Doneu-los al canceller que teniu,
I deixa-li la càrrega daurada
Per portar altres càrregues.

Jo canto com canta l’ocell,
Qui habita a les branques;
La cançó que surt de la gola
És un sou que val molt la pena.
Però puc preguntar, pregunto una cosa:
Deixa’m la millor copa de vi
Ric en or pur.

Se la va posar, se la va beure:
Oh, beguda plena de quall dolç!
Oh, bé a la casa molt feliç,
On és aquest petit regal!
Si estàs bé, pensa en mi,
I gràcies a Déu tan cordialment com jo
Gràcies per aquesta beguda. 

El jove Franz era molt obert, amable, afable i amic dels amics. Els seus biògrafs citen centenars d’amistats de tota mena i tipologia. Va ser un home molt relacionat i amic de reunions i intercanvis amb les amistats. La seva vida va ser dura, però jovial.