Lieder per a qualsevol veu i piano
D 108
Der Abend/El capvespre
Any 1814 juliol
Primera publicació 1894
En clau de re menor
Indicació de temps.- Andante con moto en re menor
Llibretista.- Friedrich von Matthisson (1761-1831)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Aquesta cançó és potser menys important, ja que és menys original, que les altres primeres composicions de Matthisson. No obstant això, mostra la contínua influència en el jove compositor d’una cura pel bel canto inculcada per Salieri. Això equival a un respecte per la veu i les seves possibilitats. En canvi, és la manca de comprensió vocal la que es fa sentir tan intensament en els Lieder de Beethoven, per exemple, per molt gloriosos que siguin alguns d’ells com a música. Aquesta va ser la fase de la vida de Schubert en què aprenia a atraure no només els oients i els musicòlegs del futur, sinó també els seus futurs acòlits, els cantants. La tonalitat de re menor i la manera com la frase inicial gira al voltant de la i si bemoll al mig del pentagrama ens recorda que el miracle de la línia vocal de Gretchen am Spinnrade (en la mateixa tonalitat i començant en la mateixa tessitura) no s’hauria pogut crear sense unes quantes proves.
Der Abend
Purpur malt die Tannenhügel
Nach der Sonne Scheideblick,
Lieblich strahlt des Baches Spiegel
Hespers Fackelglanz zurück.
Wie in Todtenhallen düster
Wirds im Pappelweidenhain,
Unter leisem Blattgeflüster
Schlummern alle Vögel ein.
Nur dein Abendlied, o Grille!
Tönt noch, aus bethautem Grün,
Durch der Dämmrung Zauberhülle
Süße Trauermelodien.
Tönst du einst im Abendhauche,
Grillchen, auf mein frühes Grab,
Aus der Freundschaft Rosenstrauche
Deinen Klaggesang herab:
Wird mein Geist noch stets dir lauschen,
Horchend wie er jetzt dir lauscht,
Durch des Hügels Blumen rauschen,
Wie dies Sommerlüftchen rauscht!
El capvespre
El tossal dels avets es tenyeix de porpra
Després de l’esguard de comiat del sol,
Amb formosor, el mirall del rierol
Reflecteix la torxa brillant d’Hèsper.
Com a les estances dels morts,
Es fa fosc a la pollancreda,
Enmig del suau murmuri de les fulles,
Tots els ocells s’adormen.
Tan sols es teu cant vespertí, oh grill!
Ressona encara, des de l’herbam cobert de rosada,
A través del vel encantat del crepuscle,
Com una melodia de tristor.
Si mai cantessis, en l’hàlit del capvespre,
Oh petit grill, damunt la meva tomba recent,
Des dels rosers plantats pels amics,
Amb el teu cant planyívol:
El meu esperit sempre t’escoltaria,
Amatent, com ell ara t’escolta,
A través del murmuri de les flors del tossal,
Com la remor d’aquest oratge d’estiu.