Partsongs per a cor d’homes a cappella
D 88
Verschwunden sind die Schmerzen/Els sofriments han desaparegut
Any 15 novembre de 1813
Primera publicació 1892
En clau de sol major
Indicació de temps.- Andante
Per a dos Tenors i Baix
Llibretista.- Desconegut
Llenguatge.- Alemany
Període Romàntic
Aquest cànon (una celebració de la victòria dels aliats a la batalla de Leipzig el 19 d’octubre de 1813) és una de les poques peces musicals de l’obra de Schubert que reflecteix la política de l’època. És força irònic que dos dies després d’aquesta batalla, la burocràcia estatal funcionés prou bé perquè l’emperador Franz enviés un memoràndum des del camp sobre les males notes escolars de Franz Schubert: com a resultat de la pressió que se li va exercir per millorar el seu treball acadèmic, Schubert va deixar el Konvikt i va començar la seva formació com a mestre d’escola. Les notes inicials del cànon recorden estranyament un dels trios més famosos de l’òpera, “Mir ist so wunderbar” de Fidelio, que també és, per descomptat, canònic. Quelcom meravellós havia passat realment per als alemanys. Per al cànon, el compositor només va prendre una estrofa d’un poema anònim molt més llarg que va utilitzar íntegrament en una altra obra —Auf den Sieg der Deutschen, D81— escrita per a veu solista, dos violins i un violoncel a la tardor de 1813. Això ha portat a especular que el mateix Schubert podria haver estat l’autor patriòtic de les paraules.
Verschwunden sind die Schmerzen
Verschwunden sind die Schmerzen,
Weil aus beklemmten Herzen
Kein Seufzer widerhallt.
Drum jubelt hoch, ihr Deutsche,
Denn die verruchte Peitsche
Hat endlich ausgeknallt.
Seht Frankreichs Kreaturen,
Sie machten Deutschlands Fluren
Zum blutigen Altar.
Die gierige Hyäne
Fraß Hermanns edle Söhne
Durch mehr als zwanzig Jahr.
Es wurden Millionen
Vom Donner der Kanonen
Zum Jammer aufgeschreckt.
Es lag auf Städt’ und Flecken
Verwüstung, Todesschrecken,
Vom Satan ausgeheckt.
Es warf dies Ungeheuer
Durch Menschenmord und Feuer
Verzweiflung um sich her.
Es schien, als läg auf Kronen
So wie auf Nationen
Die Rache Gottes schwer.
Die Menschheit zu erretten
Von ihren Sklavenketten,
Entstand das Bruderband.
Franz, Wilhelm, Alexander
Wetteifern miteinander
Zum Wohl fürs Vaterland.
Doch Östreichs guter Kaiser
Schlug für die Siegesreiser
Die Friedenspalme vor.
Statt froh die Hand zu bieten,
Blieb für gewünschten Frieden
Taub des Tyrannen Ohr.
Sie ziehn aus ihren Staaten
Als Rächer böser Taten,
Zu bürgen Deutschlands Ruh.
Sie ziehn zum Kampf, sie siegen,
Und Frankreichs Reste fliegen
Besiegt der Heimat zu.
Der Kampf ist nun entschieden,
Bald, bald erscheint der Frieden
In himmlischer Gestalt.
Drum jubelt hoch, ihr Deutsche,
Denn die verruchte Peitsche
Hat einmal ausgeknallt.
Els sofriments han desaparegut
Els sofriments han desaparegut,
perquè dels cors oprimits
ja no ressona cap sospir.
Així doncs, alegreu-vos, alemanys,
car l’infame flagell
ha assotat per darrera vegada.
Mireu els fills de França,
van convertir els camps d’Alemanya
en altars sagnants!
Les hienes voraces
han devorat els nobles fills de Hermann
durant més de vint anys.
Foren milions de persones
a les que el retrò dels canons
esglaià fins a la desolació,
a pobles i ciutats hi hagué
devastació i espantall de mort
ordits per Satanàs.
Aquest monstre llançà,
mitjançant la mortaldat i el foc,
la desesperació tot al seu entorn;
semblava que damunt les corones
i també les nacions havia caigut,
feixuga, la revenja de Déu.
Per salvar la humanitat
de les cadenes d’esclavatge,
es formà el vincle de germanor.
Franz, Wilhelm, Alexander,
competiren ensems
per al bé de la pàtria.
Però el benèvol emperador d’Àustria
proposà per als viatgers victoriosos
la palma de la pau.
En comptes de joiosament oferir la mà
per aconseguir la desitjada pau,
les orelles del tirà restaren sordes a la proposta.
Ells sortiren de llurs estats
com venjadors de les malifetes
i per garantir la pau a Alemanya.
Anaren al combat, venceren
i les restes de França fugiren,
derrotades, vers llur país.
La batalla està ara decidida.
Aviat, aviat vindrà la pau
en una aparença celestial.
Així doncs, alemanys, llanceu crits d’alegria
car l’infame flagell
ha assotat per darrera vegada.