Obres escèniques
D 84
Singspiel
Des Teufels Lustschloss (Palau del plaer del diable)
Òpera en tres actes
Llibretista.- August von Kotzebue (1761-1819)
Personatges.-
Oswald, cavaller (tenor)
Luitgarde, la seva esposa (soprano)
Robert, el seu escuder (baix)
Una amazona (soprano)
La patrona d’una fonda rural (soprano)
Un escuder (tenor)
Un vell esclau (baix)
Dos pagesos (tenor, baix)
Dos criats (tenors)
Quatre estàtues (tenors, baix)
Compte Schwarzburg (veu narrativa)
Orquestra: 2 flautes, 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots, 2 corns, 2 trompetes, 3 trombons, timpan, triangol, plats, bombo, cordes.
D 137
Singspiel
Adrast
Any 1819/20
Indicació de temps.- Dos o tres actes
Llibretista.- Johann Baptist Mayrhofer (1787–1836)
Per a soprano, tenor, baix, cor d’homes i orquestra ; Inacabat – 13 núm. existeixen: 8 complets i 5 són esborranys).
Llenguatge.- Alemany
Període Romàntic
Aquesta obra és Adrast, D. 137, un fragment d’un singspiel a un text escrit per Johann Mayrhofer. Aparentment, l’obra estava inacabada, però el gran editor de Schubert, Eusebiu Mandyczewski, la coneixia i ocasionalment es representava en fragments. Aquí s’han reeditat diversos números d’acord amb la nova informació (l’única “Entdeckung” real implicada), i els resultats mostren fins a quin punt Schubert va arribar a convertir-se en un gran compositor dramàtic. La història de Mayrhofer és una adaptació d’una llegenda de l’historiador grec Heròdot, que té certa semblança amb la d’Èdip rei; el personatge titular està condemnat pel destí a assassinar dues vegades els seus propers.
D 190
Singspiel
Der vierjährige Posten/Déu escolta la meva veu
Any 1815
Indicació de temps.- Obertura, 1 acte (8 números musicals)
Llibretista.- Carl Theodor Körner (1791–1813)
Llenguatge.- Alemany
Per a Soprano, 3 Tenors, Baix, veu parlada, cor mixt i orquestra
Der vierjährige Posten
Ària
Gott! Gott! höre meine Stimme,
Höre gnädig auf mein Flehn!
Sieh, ich liege hier im Staube!
Soll die Hoffnung, soll der Glaube
An dein Vaterherz vergehn?
Er soll es büßen mit seinem Blute,
Was er gewagt mit [freudigem]1 Muthe,
Was er für mich und die Liebe gethan?
Sind all die Wünsche nur eitle Träume,
Zerknickt die Hoffnung die zarten Keime,
Ist Lieb’ und Seligkeit nur ein Wahn?
Nein! nein! das kannst du nicht gebieten,
Das wird dein Vaterherz verhüten,
Gott, du bist meine Zuversicht!
Du wirst zwey Herzen so nicht trennen,
Die nur vereinigt schlagen können!
Nein, Vater, nein, das kannst du nicht!
Ària
Déu, escolta la meva veu
Déu, escolta la meva veu,
escolta amb indulgència la meva súplica!
Mira, estic aquí en la pols!
La fe i l’esperança, han d’anar a morir
al teu cor paternal?
És que ell ha d’expiar amb la seva sang,
el que va gosar fer amb un esperit joiós,
tot el que ell ha fet per mi i per amor?
És que tots els afanys són només somnis frívols?
És que l’esperança pot esbocinar el germen tendre?
Són l’amor i la benaurança tan sols una il·lusió?
No! No! No pots permetre que sigui així,
el teu cor paternal ho impedirà,
Déu, tu ets la meva ferma esperança!
Tu no deixaràs separar dos cors
que només junts poden bategar!
No, Pare, no, això no ho pots fer!
D 220
Singspiel
Fernando
Any 1815
Indicació de temps.- 1 acte (set números)
Llibretista.- Albert Stadler (1794–1888)
Llenguatge.- Alemany
Per 2 Sopranos, Tenor, 2 baixos, orquestra i veu parlada
Període Romàntic
D 644
Die Zauberharf/L’arpa magica
Any 1820 estiu
Indicació de temps.- Tres actes
Obertura (Andante – Allegro vivace, do major)
Acte I.
1. Cor de Troubadoure (Allegro moderato, en mi bemoll major)
2. Cor der Troubadoure und Ritter (Mi bemoll major)
Entrada (Allegro moderato)
Marcia (Allegro)
3. Melodrama (Allegro vivace, do menor)
4. Final I (Andante – Allegro moderato, do major)
Act II.
5. Cor der Troubadoure und Ritter (Allegro, do major)
6. Melodrama (Allegro, re menor)
7. Cor der Ritter (Allegro moderato, si bemoll major)
8. Melodrama (Allegro moderato, si bemoll major)
9. Final II (re major)
Romanze des Palmiren (Andantino)
Cor der Genien (Larghetto)
Act III.
Obertura (Allegro ma non troppo, re menor, 144 )
10. Melodrama (Allegro, do menor)
11. Melodrama hinter den Kulissen (Andante, lsa bemoll major)
12. Melodrama (Allegro, do minor)
13. Final III (Andantino, mi major)
L’obertura va ser reutilitzada (no pel compositor) per a l’obertura de Rosamunde, D.797. Es va publicar per primera vegada com a tal el 1855 (parts) i amb les Entractes a Rosamunde el 1867 (partitura). La partitura sencera de D.644 no va aparèixer fins al 1891.
Franz Schubert (1797-1828) va ser de lluny i més enllà de qualsevol argument el millor compositor de cançons d’art alemanyes que hagi viscut mai. Però el que realment volia ser era el millor compositor d’òperes alemanyes que hagi viscut mai i mai va deixar d’intentar compondre òperes. Un curiós camí de la fixació operística de Schubert va ser el seu melodrama Die Zauberharfe, D. 644. Escrit en dues setmanes l’any 1820, l’obra es va estrenar l’agost d’aquell any, va patir a mans de la crítica incomprensible, va tenir vuit representacions i va desaparèixer del repertori. Més tard, Schubert va reutilitzar l’obertura de Die Zauberharfe com a obertura de Rosamunde el 1823. La resta de la música de Schubert de Die Zauberharfe va romandre sense tocar fins molt després de la mort de Schubert . Encara que va ser un fracàs crític, la composició de la música de Die Zauberharfe va ser extremadament important en el desenvolupament de Schubert perquè en ella va haver de deixar de banda el lirisme de les seves cançons i concentrar-se en la creació d’una música orquestral que pogués mantenir-se més o menys per si mateixa sense les seves glorioses melodies. El fet que ho aconseguís va obrir el camí a les seves simfonies més simfòniques en si menor i en do major.
James Leonard
Llibretista.- Georg Edler von Hoffmann (1771–1845)
Llenguatge.- Alemany
Per a veus, cors i orquestra
Període Romàntic
D 647
Singspiel
Die Zwillingsbrüder/Els germans bessons
Any 1819 gener
Indicació de temps.- Un acte: obertura i 10 números
Llibretista.- Georg Edler von Hoffmann (1771–1845)
Llenguatge.- Alemany
Per a Soprano, Tenor, 3 Baixos, cor mixt i orquestra
Període Romàntic
Franz Schubert mai va aconseguir l’èxit com a compositor per a l’escenari al qual aspirava, i fins i tot des que el seu geni ha estat plenament reconegut, les seves obres dramàtiques no han trobat el seu camí en el repertori. Això es deu no tant a la qualitat de la música, que sovint és molt alta, sinó al fet que Schubert es va dedicar a una forma, thesingspiel, que no era una òpera, sinó una obra de teatre amb números musicals interpolats que ràpidament va passar de moda i que mai no ha tornat popular. Diversos singspiele de Mozart , especialment Die Entführung aus dem Serail i Die Zauberflöte, s’han mantingut en el repertori a causa del gran percentatge de números musicals que contenen, el seu atractiu dramàtic i la seva música extraordinària, criteris que l’ obra de Schubert no compleix. És bo, però, tenir enregistraments excel·lents com aquest, per permetre als oients familiaritzar-se amb l’obra dramàtica descuidada del compositor. La música és molt d’estil clàssic, amb un fort sabor mozartià. Els contemporanis de Schubert van trobar aquesta música massa seriosa per al tema lleuger, però per a les oïdes modernes sembla deliciosament elegant i sovint juganera. Les obertures d’aquestes obres curtes són especialment atractives i, sens dubte, mereixen ser considerades per incloure’ls en concerts orquestrals. L’escriptura vocal de Schubert és, com era d’esperar, magistral i gratificant.
Hofman va basar el llibret al vodevil francès de 1818 Les deux Valentin (Els dos Valentines) per Marc-Antoine Madeleine Désaugiers i Michel-Joseph Gentil de Chavagnac (1770-1846)
Els germans bessons , com les altres obres operístiques de Schubert, va tenir un èxit limitat tant a l’inici de l’obra com al llarg del temps. Els crítics atribueixen això a la debilitat del llibret així com a una manca de coherència entre la lleugeresa del tema i la refinada naturalesa de la música de Schubert. En aquesta obra, la música de Schubert sovint s’acosta a l’estil mozartià , evocant per exemple La flauta màgica .
Die Zwillingsbrüder, singspiel
1 Obertura
2 Introducció. Verglühet sind die Sterne
3 Duett. Vor dem Busen möge blühen
4 Ària . Der Vater mag wohl immer Kind mich nennen
5. Ària. Mag es stürmen, donnern, blitzen
6. Quartet. Zu rechter Zeit bin ich gekommen
7. Ària. Liebe, teure Muttererde
8. Duet. Nur dir will ich gehören
9. Tercet. Wagen Sie Ihr Wort zu brechen?
10. Quintet amb Cor. Packt ihn, führt ihn vor Gericht
11.Schlusschor. Die Brüder haben sich gefunden
en un acte: obertura i 10 números
D 689
Oratori
Lazarus o die Feier der Auferstehung
Any 1820 febrer
Primera publicació 1866
Indicació de temps.-El llibret original va tenir tres actes, només existeixen l’acte 1 i un fragment de l’acte 2 tal com ho va establir Schubert
Llibretista.- August Hermann Niemeyer (1754–1828)
Per a tres Sopranos, dos tenors, baix cor mixt i orquestra.
Orquestra.- 2 flautes, 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots, 2 corns, 3 trombons i cordes
Existeixen 21 núm. de l’Acte I i 8 núm. de l’Acte II).
Període Romàntic
Acte Primer
1 Introducció
2 Hier laßt mich ruhn die letzte Stunde
3 Noch einen Augenblick?
4 Trübe nicht mit Klagen seine Seele
5 Steh’ im letzten Kampf dem Müden
6 Voll Friede, ja, voll Fried’ ist die Seele
7 Kalter Schweiß rinnt von der Stirn
8 Willkommen, el meu Nathanael
9 Wenn ich ihm nachgerungen habe
10 Nathanael, bewundern kann ich dich
11 Oh Marta, oh Marta, bliebst du stiller
12 Der Trost begleite dich hinüber
13 Wenn nun mit tausendfachen Qualen
14 Gottes Liebe, du bist deine Zuversicht
15 In der Leiden bängster Nacht
16 Ah, així que troba’ ich ihn noch
17 Jemina, Tochter der Auferstehung
18Així que schlummert auf Rosen
19 Nun entflog auf schnellen Schwingen
20 Així que war mir, Llàtzer
21 O Barmherziger, o verlass ihn nicht
Acte Segon
1 Introducció
2 Wo bin ich?
3 Schon bereitet ihr Gräber
4 Wess ist der Klage Stimme
5 Doncs bé, meu Freund
6 Sanft und still
7 Així que legt ihn in die Blumen
8 Wecke sie nicht
Papers
Maria (Soprano)
Martha (Soprano)
Jemina (Soprano)
Llàtzer (Tenor)
Natanael (Tenor)
Ein Jüngling (Tenor)
Simon Peter (Baix)
D 701
Òpera Sakuntala
Any 1820-1821
Primera publicació 1929 (fragments)
Indicació de temps.- Tres actes (Inacabats)
Llibretista.- Johann Philipp Neumann (1774-1849), després Kālidāsa
Llenguatge.- Alemany
Per a 14 sopranos, 3 contralts, 5 tenors, 9 baixos, cor mixt i orquestra . Existeixen esborranys d’11 núm. dels Actes I i II).
Acte I
1. Introducció: Das holde Licht des Tages
2. Ària: Du hoffest im Arme des Gatten
3. Quintet: Hier liegen wir im Staub gebeuget
4. Ària: Wie fühl’ ich, ihr Götter
5. Cor der Waldnymphen: Wo du wandelst
6. Ària: Noch schläft Dau goldne Sonne
7. Final Jo: Sieg deinen Fahnen, König
Acte II
8a. Terzet: Komm nur Dieb
8b. Terzet: Així que liebes Brüderchen
9. Quartet: Rosenzeit der Freuden
10. Septet: Mit liebendem Verlangen
11. Àrie: Trauet auf Götter
Si Schubert hagués completat la seva òpera, se l’hauria anomenat un creador de tendències; però com que es va abstenir de fer-ho, el màxim que es pot concloure és que no va seguir l’enrenou, sinó que ràpidament va tornar a les regions musicals on se sentia com a casa.
Schubert va ser gairebé amb tota seguretat el primer a emprendre una òpera sobre el tema.
L’autor del llibret de Schubert va ser Johann Philipp Neumann (1774-1849), que més tard també el text proporcionat per a la Deutsche Messe (D 872) de 1927. Neumann, per Goethe a
Anomenat “científic i expert natural”, no només era físic sinó també professor
llengües clàssiques. Per tant, sens dubte, hauria estat interessat en
descobriment de la literatura sànscrita i índia, que va arribar d’Anglaterra al voltant del 1800 va escampar Europa.
D 723
Òpera ‘Das Zauberglöckchen’/La campana màgica
Duet i ària
Any 1821
Primera publicació 1893
Indicació de temps.- Una ària i un duet
1 Ària. Allegro
2 Duet. Allegro moderato
Llibretista.-Emmanuel Théaulon (1787–1841)
Georg Friedrich Treitschke (1776–1842) (Traducció a l’alemany)
Llenguatge.- Alemany (traducció del francès original)
Per a dos Tenors, Baix i orquestra
Orquestra.- Flautí, 2 flautes, 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots, 4 trompes, 2 trompetes, timbals, triangle, cordes).
Das Zauberglöckchen
1. Duett (Sung text)
Bedur:
Nein, nein, nein, nein, das ist zu viel;
Nein, nimmermehr kann ich es glauben,
Palmira, meines Lebens Ziel,
Soll der Vermess’ne mir nicht rauben.
Ein Azolin, ganz unbekannt,
Ein Azolin, ohn’ Name, Titel, Rang und Stand!
Ein Azolin –
Zedir:
Ein Azolin!
Bedur:
Entreißt mir dieses Glück!
Ich brech’ ihm das Genick!
Beide:
Wir brechen sein Genick!
Bedur:
Allein, Zedir, der Schatz ist groß,
Den ich statt einer Braut erhalte;
Beklage nicht mein wechselnd Los,
Mehr gilt das neue als das alte.
Wie bald ist ein Gesicht verblüht!
Doch Gold und Steine sind solid,
Nur Azolin!
Zedir:
Ja, Azolin!
Bedur:
Nicht gönn’ ich ihm mein Glück!
Ich brech’ ihm das Genick!
Beide:
Wir brechen sein Genick!
2. Arie (Sung text)
Azolin:
Der Tag entflieht,
Der Abend glüht,
Aus jeder Stunde Schlägen
Tönt Schrecken mir entgegen.
Ich sehe von Martern und gräßlichem Tod
Die beste, die teuerste Mutter bedroht.
Du, meines Lebens Wonne,
Palmira, winktest mir,
Wie Blumen nach der Sonne
Strebt’ ich allein nach dir.
Nicht zogen Rang und Ehren,
Nicht Gold und Gut mich an,
Dein Herz war mein Begehren,
Dein Herz mein Ziel auf dunkler Bahn.
Da nahen, da drängen sich feindliche Mächte,
Umstellen mit listig erfund’nem Geflechte
Den mutig gewagten, fern eilenden Lauf.
Vergebens erschallet mein Rufen, mein Flehen,
Bald ist’s um das Leben der Mutter geschehen,
Nimm, Himmel, statt ihrer zum Opfer mich auf.
La campana màgica
1. Duet (Text cantat)
Bedur:
No, no, no, no, això és massa;
No, no m’ho puc creure mai,
Palmira, l’objectiu de la meva vida,
El presumptuós no em robarà.
Una azolina, completament desconeguda,
Una azolina, sense nom, títol, rang o estatus!
Una azolina –
Zedir:
Una azolina!
Bedur:
Treu-me aquesta felicitat!
Li trencaré el coll!
Tots dos:
Li trencarem el coll!
Bedur:
Però, Zedir, el tresor és gran,
que rebo en comptes d’una núvia;
No lamentis el meu destí canviant,
El nou és més important que el vell.
Que ràpid s’esvaeix una cara!
Però l’or i les pedres són sòlids,
Només azolina!
Zedir:
Sí, azolina!
Bedur:
No li envejo la meva felicitat!
Li trencaré el coll!
Tots dos:
Li trencarem el coll!
Ària
(Text cantat)
Azolina:
El dia s’escapa,
El vespre brilla,
De cada hora bufa
Em sona de terror.
Veig tortures i morts horribles
La millor, la més estimada mare està amenaçada.
Tu, la delícia de la meva vida,
Palmira, em va saludar amb la mà,
Com flors després del sol
Lluito només per tu.
El rang i l’honor no atreien,
Ni or ni béns de sobre meu,
El teu cor era el meu desig,
El teu cor és el meu objectiu en un camí fosc.
S’acosten, s’amunteguen poders hostils,
Reorganitza amb una malla astutament inventada
La cursa valentament atrevida i de llarg abast.
En va el meu crit, la meva súplica,
Aviat s’acabarà la vida de la mare,
Pren-me, cel, com a sacrifici en lloc d’ella
Friedrich Treitschke va crear dues insercions (un duet i una ària) per a l’òpera Das Zauberglöckchen, la seva traducció de La clochette ou le diable page (Opéra comique en trois actes, paroles de E. G. M. Théaulon de Lambert, musique de Louis J. F. Hérold), per a la producció de Viena el 1821. 11.
D 732
Òpera Alfonso und Estrella
Any 1822
Primera publicació 1888? o anterior (partitura completa de l’òpera sencera) (fragments i reduccions publicats anteriorment)
Indicació de temps.- Tres actes
Llibretista.- Franz Adolf Friedrich von Schober (1796-1882)
Lenguatge.- Alemany
Per a 2 sopranos, 2 tenors, baix, 2 barítons, cor mixt i orquestra (1821–1822, en 3 actes: Obertura i 34 números).
El rei Froila baríton
Mauregato, l’usurpador baríton
Estrella, filla de Mauregato soprano
Alfons, fill del rei Froila tenor
Adolfo, general de Mauregato baix
Els personatges estan ambientats al Regne de Lleó, però cal tenir en compte que des d’Alfons X “el savi” fins al segle XIX es consideraven lleonesos els reis asturians.
Personatges:
Rei Froila (Fruela)
Mauregat (l’usurpador)
Estela (filla de Mauregat)
Alfonso (fill de Froila)
Adolfo (general de Mauregat)
Argument:
Alfonso és el fill del deposat Rei Fruela de León. Fruela està preocupat perquè Alfonso està ansiós per dirigir una revolta contra Mauregat, l’usurpador del tron.
A la cort de Lleó, Adolfo, un ambiciós general, està enamorat d’Estrella, la filla de Mauregato, però aquest ha dit que només l’home que posseeixi “la cadena d’Eurico” es pot casar amb la seva filla Estrella. Adolfo està furiós per haver-li estat denegat el matrimoni amb Estrella i planeja una revolta contra Mauregat.
Durant una expedició de caça, Estrella se separa de la partida. Ella i Alfons es troben i s’enamoren, sense saber cadascú la identitat de l’altre.
Alfonso dóna a Estrella un collaret que sempre ha portat, i li assenyala un camí segur a casa seva.
De tornada a la cort, ella explica la història i Mauregato, el seu pare, reconeix el collaret com “la cadena d’Eurico”.
Abans que li pugui dir el que significa, comença la rebel·lió dirigida per Adolfo, que captura Estrella.
Alfonso descobreix que Estrella és la filla de Mauregat i es posa al costat d’aquest contra els rebels. Les tropes de Mauregato vencen Adolfo i Alfonso rescata Estrella.
Mauregato té remordiments de consciència i restaura Fruela al seu tron a canvi que aquest abdiqui a Alfonso i Estrella. Cosa que així passa.
Com es pot veure, un argument plenament romàntic amb un rerefons pseudohistòric que només serveix com a mera ambientació. L’època triada per Schubert i von Schober és la del regne d’Astúries, però cal recordar que, com ja hem dit, des d’Alfons X el Savi i fins al s. XIX es considerava lleonesos els reis asturians. L’única coincidència amb la història real són alguns personatges: Mauregato va ser un rei asturià que va deposar Alfons II «el Cast», fill de Fruela I «el Cruel». Després de moltes vicissituds Alfonso va poder tornar a fer-se amb el tron l’any 791, però com veieu no hi ha gaire coincidència amb la trama d’Alfonso und Estrella, encara que els autors no pretenien ser fidels a la Història, sinó ambientar la seva òpera en un lloc tan exòtic (per a ells) com podia semblar amb els seus regnes.
Obertura. Andante – Allegro
Encara noch decket uns die Nacht (Introducció)
Sei mir gegrüsst, o Sonne
Versammelt euch, Brüder, singt frohliche Lieder (Cor i conjunt)
Geschmückt von Glanz und Siegen
Es ist dein streng Gebot, dass ich aus diesem – Schon, wenn es beginnt zu tagen (Recitatiu i Ària)
Du rührst mich, Teurer, sehr – Schon schleichen meine Späher (Recitatiu i duet)
Zur Jagd, zur Jagd! Die luftigen Raume – Es schmückt die weiten Säle (Chorus & Aria)
Verweile, o Prinzessin… Doch im Getümmel der Schlacht (Recitatiu i Ària)
Ja gib, vernimm mein Flehen, gib deine Liebe mir
Glanzende Waffe den Krieger erfreut (final)
O sing’ mir, Vater, noch einmal das schone Lied (recitatiu i ària)
Wie rühret mich dein herrlicher Gesang – Von Fels und Wald umrungen (Recitatiu i duet)
Wer bist du, holdes Wesen – Wenn ich dich, Holde, sehe, so (Recitatiu i Ària)
Freundlich bist du mir erschienen
Könnt, ich ewig hier verweilen
Lass dir als Erinnrungszeichen
Stille, Freunde, seht euch vor (Cor i conjunt)
Wo ist sie, was kommt ihr zu künden? (Cor i ària)
Die Prinzessin ist erschienen! (Conjunt)
Darf dich dein Kind umarmen? (Duet i Cor)
Herrlich auf des Berges höhen
Sag’, wo ist er hingekommen (final)
Introducció. Allegro
Hörst du rufen, horst du larmen?
Du wirst mir nicht entrannen!
Hülfe! Benvingut Stimme! (Trio i Cor)
Doch nun werde deinem Retter
Ja ich, ich bin gerettet (Recitatiu i duet)
Wehe, wehe, meines Vaters Scharen (Duet amb cor)
Sie haben das Rufen vernommen (Conjunt)
Was geht hier vor, was wollet ihr beginnen? (Recitatiu i conjunt)
Wo find’ ich nur den Ort
Kein Geist, ich bin am Leben
Empfange nun aus meiner Hand
Die Schwerter hoch geschwungen (final)
D 791
Òpera Rüdiger
Any 1823
Per a 2 tenors, cor d’homes i orquestra
Existeixen esborranys de 2 números.