Partsongs per a cor d’homes a cappella
D 67
Frisch atmet des Morgens lebendiger Hauch/L’alè fresc del matí
Any 1813
Primera publicació 1897
En clau de re major
Indicació de temps.- Allegro
Llibretista.- Johann Christoph Friedrich Schiller (1759-1805)
Llenguatge.- Alemany
Per a 2 Tenors i Baix
Període Romàntic
Apropiadament, Schubert va posar en escena l’himne de primavera de Friedrich von Schiller “Frisch atmet des Morgens lebendiger Hauch” (L’alè fresc del matí, D. 67) el 15 de maig de 1813. Utilitzant els recursos de dos tenors i una veu de baix sense acompanyament de piano, Schubert va crear una cançó a veu que recrea les imatges poètiques verdejants de Schiller de “parpelleigs porpres”, “resplendors daurats” i “el sol en una felicitat riallera”. Predominantment homofònica amb només tocs d’imitació contrapuntística, Frisch atmet des Morgens de Schubert no és la més erudita de les seves primeres cançons a tres parts, però és una de les més fresques i aparentment una de les més sincerament sentides.
James Leonard
Frisch athmet des Morgens lebendiger…
Frisch atmet des Morgens lebendiger Hauch,
Purpurisch zuckt durch düst’re Tannen Ritzen
Das junge Licht und äugelt aus dem Strauch,
In goldnen Flammen blitzen
Der Berge Wolkenspitzen,
Mit freudig melodisch gewirbeltem Lied
Begrüßen Lender erwachendes
in the erwachende
Jugendlich schön in Auroras Umarmungen glüht.
Sei, Licht, mir gesegnet!
Dein Strahlenguss regnet
Erwärmend hernieder auf Anger und Au.
Wie flittern die Wiesen,
Wie silberfarb zittern
Tausend Sonnen im perlenden Tau,
In säuselnder Kühle
Beginnen die Spiele
Der jungen Natur,
Die Zephyre kosen
Und schmeicheln um Rosen,
Und Düfte beströmen die lachende Flur.
Wie hoch aus den Städten die Rauchwolken dampfen,
Laut wiehern und schnauben und knirschen und strampfen
Die Rosse, die Farren,
Die Wagen erknarren
Ins ächzende Tal.
Die Waldungen leben,
Und Adler, und Falken und Habichte schweben
Und wiegen die Flügel im blendenden Strahl.
Den Frieden zu finden,
Wohin soll ich wenden
Am elenden Stab?
Die lachende Erde,
Mit Jünglingsgebärde,
Für mich nur ein Grab?
Steig empor, o Morgenrot, und röte
Mit purpurnen Küssen Hain und Feld,
Säusle nieder, o Abendrot und flöte
In sanften Schlummer die tote Welt!
Morgen, ach, du rötest
Eine Totenflur,
Ach und du, o Abendrot umflötest
Meinen langen Schlummer nur.
L’alè fresc del matí
Fresc, alena el vivaç hàlit del matí;
purpúria tremola, a través de les fosques escletxes dels avets,
la llum novella, i des dels matolls s’albira
la flamant, daurada resplendor
dels cims ennuvolats de les muntanyes.
Amb alegres, melòdiques, torniolades cançons,
les aloses despertant-se, saluden el sol
que ja en rialler delit
brilla formós i jovenívol en els braços de l’aurora.
Que la llum sigui beneïda!
La teva radiant salutació plou,
donant escalfor, per damunt prades i conreus.
Com llueixen les prades
amb un color argentat,
com tremolegen milers de sols en les perles de rosada!
En la frescor xiuxiuejant
comencen els jocs
de la jove natura,
els ventijols acaronen
i amoregen les roses,
i fragàncies adollen els camps riallers.
Alts núvols de fum suren des de les ciutats!
Sorollosos, renillen, esbufeguen, escarritxen i piafen
els cavalls, els bous;
els carruatges grinyolen
a la vall gemegant.
Els boscos són vius,
i àguiles, falcons i esparvers planen
i balancegen les ales en els raigs enlluernadors.
Per trobar la pau,
cap on haig d’anar
amb el meu miserable bastó?
La terra riallera
amb posat jovenívol,
només és per a mi una tomba!
Aixeca’t, oh aurora, i enrogeix,
amb besades purpúries, boscatges i camps!
Davalla xiuxiuejant, crepuscle, i cantussola
adormint dolçament el món que mor!
Matí, ai, tu enrogeixes
un camp de morts;
ai! i tu, oh crepuscle! cantussoles només
per al meu llarg dormisquejar.