Per a cor d’homes a cappella
Elysium, el D 51, D 53, D 54, D 57, D 58, D 60, D 584 són estrofes
D 51
Unendliche Freude durchwallet das Herz/S’acaba amb el gemec!
Any 1813 Primera versió
En clau de re major
Indicació de temps.- Allegretto
Llibretista.- Johann Christoph Friedrich von Schiller de “Elysium”
Llenguatge.- Alemany
Per a 2 tenors i baix
Període Romàntic
Unendliche Freude durchwallet das Herz
Vorüber die stöhnende Klage!
Elisiums Freudengelage
Ersäufen jegliches Ach –
Elisiums Leben
Ewige Wonne, ewiges Schweben,
Durch lachende Fluren ein flötender Bach.
Jugendlich milde
Beschwebt die Gefilde
Ewiger May,
Die Stunden [entfliehen]1 in goldenen Träumen,
Die Seele schwillt aus in unendlichen Räumen,
Wahrheit reißt hier den Schleier entzwei.
Unendliche Freude
Durchwallet das Herz.
Hier mangelt der Name dem trauernden Leide,
[Sanfter]2 Entzücken nur heißet [hier]3 Schmerz.
Hier strecket der wallende Pilger die matten
Brennenden Glieder im säuselnden Schatten,
Leget die Bürde auf ewig dahin –
Seine Sichel entfällt hier dem Schnitter,
Eingesungen von Harfengezitter,
Träumt er geschnittene Halme zu sehn.
Dessen Fahne Donnerstürme wallte,
Dessen Ohren Mordgebrüll umhallte,
Berge bebten unter dessen Donnergang,
Schläft hier linde bei des Baches Rieseln,
Der wie Silber spielet über Kieseln,
Ihm verhallet wilder Speere Klang.
Hier umarmen sich getreue Gatten,
Küssen sich auf grünen sammt’nen Matten
Liebgekost vom [Balsamwest]4,
Ihre Krone findet hier die Liebe,
Sicher vor des Todes strengem Hiebe,
Feiert sie ein ewig Hochzeitfest.
S’acaba amb el gemec!
S’acaba amb el gemec!
Festa de l’Elisium
Ofegant cada dolor –
La vida d’Elisium
Felicitat eterna, eterna flotant,
Un rierol xiulant flueix per camps de riure.
Juvenilment suau
Flota sobre els camps
Maig etern,
Les hores [escapar]1 en somnis daurats,
L’ànima s’infla en espais infinits,
Aquí la veritat trenca el vel.
Alegria infinita
Flueix pel cor.
Aquí falta el nom del dol,
[Gentle]2 només el delit s’anomena [aquí]3 dolor.
Aquí el pelegrí errant estira el seu cansat
Membres ardents a l’ombra xiuxiuejant,
Deixa la càrrega per sempre –
Aquí el segador perd la falç,
Cantada per la cítara d’arpa,
Somia veure tiges tallades.
La bandera del qual onejava tempestes,
Les orelles del qual es van omplir amb el rugit de l’assassinat,
Les muntanyes tremolaven sota el seu tro,
Dorm aquí tranquil al degoteig del rierol,
Qui juga com la plata sobre els còdols,
El so de les llances salvatges s’esvaeix.
Aquí s’abracen els cònjuges fidels,
Petons sobre estores de vellut verd
Acaronada per [Balsamwest]4,
L’amor troba aquí la seva corona,
A salvo del dur cop de la mort,
Celebreu una festa de noces eterna.