Lieder per a qualsevol veu i piano
D 6
Der Eichwald brauset/El plany de la donzella
Any 1811-1821
Any publicació .-Publicat per primer cop el 1894 en la “Gesamtausgabe”
Indicació de temps.- Allegro agitato, en re menor
Llibretista.- Friedrich von Schiller (1759-1805)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Schubert va establir per primera vegada Des Mädchens Klage (El lament de la donzella, D. 6) l’any 1811 en les mans del seu entusiasme juvenil inicial per la poesia de Schiller . Afortunadament, havia de tornar al poema el 1815 i el 1816; en paraules de Schubertian Graham Johnson , aquesta primera versió és “quasi incansable”. També és sobrecompost, sobrecompost i molt més histriònic que dramàtic. Prenent els quatre versos de l’acte III del segon drama de Wallenstein de Schiller en què la filla de Wallenstein, Thekla, lamenta el seu destí d’haver-se separat de l’home que estima, Schubert compon una mena de balada a petita escala. Així, el primer vers està ambientat en Allegro agitato re menor amb una tessitura vocal gairebé impossible per a la soprano; el segon vers és una ària grave en re menor de proporcions gairebé verdianes ; i els versos tercer i quart estan ambientats en andante do major, amb una melodia vocal amb crits, sanglots i sospirs incorporats a la seva tessitura dolorosament alta. Clarament, Schubert era un jove de 14 anys molt talentós; igualment clarament, encara no era un gran compositor de cançons.
Der Eichwald brauset
Der Eichwald braust, die Wolken ziehn,
Das Mägdlein sitzt an Ufers Grün,
Es bricht sich die Welle mit Macht, mit Macht,
Und sie seufzt hinaus in die finstre Nacht,
Das Auge vom Weinen getrübt.
“Das Herz ist gestorben, die Welt ist leer,
Und weiter gibt sie dem Wunsche nichts mehr.
Du Heilige rufe dein Kind zurück,
Ich habe genossen das irdische Glück,
Ich habe gelebt und geliebet!”
Es rinnet der Tränen vergeblicher Lauf,
Die Klage sie wecket die Toten nicht auf,
Doch nenne, was tröstet und heilet die Brust
Nach der süßen Liebe verschwund’ner Lust,
Ich, die himmlische, wills nicht versagen.
“Laß rinnen der Tränen vergeblichen Lauf,
Es wecke die Klage den Toten nicht auf,
Das süßeste Glück für die trauernde Brust,
Nach der schönen Liebe verschwundener Lust,
Sind der Liebe Schmerzen und Klagen.”
El plany de la donzella
La roureda brama, els núvols passen,
Una donzella està asseguda a la verda riba
Les ones trenquen amb força, amb força
I ella es plany tota la nit
Amb els ulls encegats pels plors
“El meu cor està mort, el mon es buit
I no desitjo ja res més,
Verge Santa, porta de retorn el teu nen,
Jo he assaborit la felicitat terrenal,
He viscut i he estimat.”
Corren les llàgrimes inútilment el seu curs
Els seus planys no poden despertar els morts;
Però aquestes paraules, com consolen i guareixen el cor
Desprès que els dolços plaers de l’amor s’han esvaït;
Jo, la verge celestial, no vull rebutjar-les.
“Deixa córrer les llàgrimes el seu debades curs,
Els planys no poden despertar els morts!
Per un cor afligit, la dolça felicitat,
Desprès que el plaer del bell amor ha desaparegut,
Son les penes i els planys de l’amor”