Opus 140
Vom Pagen und der Königstochter “ El patje i la filla del rei”
Any 1852
Balades per a solistes i cor amb orquestra
Orquestra.- Dues flautes, dos oboès dos clarinets dos fagots, quatre trompes, tres trombons, timbales, arpa i cordes.
Indicació de temps.- Quatre balades
Der alte König zog…,
Zwei Reiter ritten…
Den Runenstein in der Sommernacht…
Die Säle funkeln…
Llibretista .-Emanuel von Geibel (1815-1884)
Per a veus, cors mixts i orquestra
1 Der alte Koning zog/El vell rei va sortir al bosc
Any 1852
En clau de mi enor
Indicació de temps.- Lebhaft, nicht zu schnell (Viva, no massa ràpid)
Llibretista.- Emanuel von Geibel (1815-1884)
Per a solistes i cor amb orquestra
Període Romàntic
Der alte Koning zog
Alt Solo
Der alte König zog zu Wald,
Das ist ein Jagen heute!
Der Renner schnaubt, das Hifthorn schallt,
Im Busche bellt die Meute.
Chorus
Auf zur Jagd! Auf zur Jagd!
Ihr Jäger, auf zur Pirsch!
Wir woll’n den Hirsch erjagen,
Den edlen rothen Hirsch.
Der Tag steigt auf in Frische,
Der Hirsch kehrt heim vom Feldt;
Frisch auf denn ins Gebüsche,
Wo er den Wechsel hält!
Alt solo
Und als die Sonn’ im Mittag steht,
Da hat im Buchengehege
Des Königs rosiges Töchterlein
Verloren sich vom Wege.
Sie reitet sacht, es reitet mit ihr
Der Pag’ im gelben Haare
Und wäre sie nicht des Königs Kind,
Sie taugten zum schönsten Paare.
Er schaut sie an, sein Herz erbebt,
Der Forst wird immer dichter,
Die Wangen brennen ihm bis zur Stirn,
Mit brennenden Wangen spricht er:
Page
Du hold holdselige Prinzeß,
Ich kann’s nicht mehr verschweigen,
Mein junges Herz, das bricht vor Lieb’,
Mein Herz, das ist dein eigen.
O dürft’ ich auf den rothen Mund
Ein einzigmal dich küssen!
Ich wäre der seligste Mann von der Welt,
Sollt’ ich drum sterben müssen.
Alt Solo
Sie sagt nicht Ja, sie sagt nicht Nein,
Sie hemmt des Rosses Zügel,
Und als sie sich vom Sattel schwingt,
Da hält er ihr den Bügel.
Prinzess
Komm, lass’ uns wandeln im tiefen Wald!
Page
Wie sind so schattig die Lauben!
Prinzess
Und hörst du die süsse Nachtigall?
Page
Und die girrenden Turteltauben?
Prinzess
O schau’ die rothe wilde Rose,
Wie im grünen Moos sie blüht,…
Page
O gleich der rothen wilden Ros’
Mein Herze brennt und glühet!
Prinzess
…schau’ die rothe wilde Ros’,
Ich pflück’ sie dir, geliebter Mann!
Page
An meinem Herzen heft ich sie an!
Prinzess
Und hörst du die süsse Nachtigall?
Prinzess und Page
O traulich Minnen, selig Loos!
Alt Solo
Sie ruhn im Moos bei der wilden Ros’,
Die Rosse sie lassen grasen;
Sie hören nicht mehr die Nachtigall
Und nicht der Jäger Blasen.
Du alter König, harre nicht!
Die schönste der Prinzessen
Sie hat in deines Pagen Arm
Dich und die Welt vergessen!
Chor aus der Ferne
Ihr Jäger, auf zur Pirsch,
Ihr Jäger, auf zur Jagd
El vell rei va sortir al bosc
Contralt sol
El vell rei va sortir al bosc,
Quina cacera és avui!
Els pantalons del carregador, sona el cornet
La manada de gossos borda als arbustos.
Cor
A la caça! A la caça!
Caçadors, cap als caçadors de cérvols!
Volem caçar el cérvol,
El noble cérvol vermell.
El dia s’aixeca en frescor,
El cérvol torna del camp;
Anem alegres als arbustos,
A la seva pista d’alimentació habitual!
Contralt sol
I quan el sol es va posar al migdia,
Allà al recinte de faigs
La filla de galtes rosades del rei
Desviat del camí.
Cavalca suaument; amb les seves passejades
La pàgina amb els cabells ros,
I si no fos fill del rei,
Farien la parella més bonica.
Ell la mira, li tremola el cor,
El bosc es fa cada cop més dens,
Es ruboreix de la galta al front,
Amb les galtes ardents parla:
Patge
Bella, preciosa princesa,
Ja no t’ho puc evitar,
El meu cor jove, es trenca per amor,
El meu cor, et pertany.
Oh, si pogués només una vegada
Un petó als teus llavis vermells!
Seria l’home més feliç del món,
Encara que hagués de morir per fer-ho.
Contralt sol
Ella no parla sí, ella no parla no,
Ella mira les regnes del cavall,
I mentre es balanceja de la cadira,
Ell agafa l’estrep per a ella.
Princesa
Vine, passegem pel bosc profund!
Patge
Que ombrívols són els tanques!
Princesa
I escoltes el dolç rossinyol?
Patge
I les tórtores arrotllades?
Princesa
Oh, mira la rosa salvatge vermella,
Com floreix a la molsa verda,…
Patge
Oh, com la rosa silvestre vermella,
El meu cor crema i brilla!
Princesa
… veure la rosa salvatge vermella,
El triaré per tu, estimat!
Patge
Me l’enganxaré al cor!
Princesa
I escoltes el dolç rossinyol?
Princesa i Patge
Oh, que meravellós estimar, [quina] sort beneïda!
Contralt sol
Reposen a la molsa al costat de la rosa silvestre,
Els seus cavalls els deixen pasturar,
Ja no senten el rossinyol
Tampoc el corneig dels caçadors.
Vell rei, no la cuidis!
La més bella de les princeses
Té, a l’abraçada de la pàgina,
M’he oblidat de tu i del món.
Cor de lluny
Caçadors, cap als cérvols que persegueixen,
Caçadors, a la persecució!
2 Zwei Reiter ritten/Dos genets surten de la casa del rei…
Any 1852
En clau de do sostingut menor
Indicació de temps.- Massig (Moderat)
Llibretista.- Emanuel von Geibel (1815-1884)
Per a solistes i cor amb orquestra
Període Romàntic
Zwei Reiter ritten
Alt Solo
Zwei Reiter reiten vom Königsschloß,
Sie reiten hinab zum Strande;
In hohen Lüften pfeift der Wind,
Die Wellen schäumen zu Lande.
Sie sind hinauf am Ufersteg
In Schweigen dumpf geritten;
Blutrunen aus uralter Zeit
Steh’n droben eingeschnitten.
König (mit finsterem Ausdruck)
Nun mir, dem König, Page mein,
Thu’ kund mit freiem Muth:
Wer gab das Röslein dir, Gesell;
Das Röslein auf deinem Hute?
Page
Das Röslein gab die Mutter mir,
Da sie mich ließ in Sorgen;
Ich stell’s in Wasser jede Nacht,
So blüht es jeden Morgen.
König
Wess’ ist die Locke, die ich sah
Um deine Brust geschlungen,
Da vorhin dir vom scharfen Ritt
Das Reitwamms aufgesprungen?
Page
Das ist meiner Schwester lichtbraun Haar,
So fein und weich wie Seiden!
Es duftet süß wie Rosenöl,
Sie weinte d’rauf beim Scheiden.
König (heftiger)
Nun sag’ und red’ die Wahrheit mir,
Gesell, es gilt dein Leben:
Wer hat den Ring am Finger dir,
Den goldnen Ring gegeben?
Page
Die mir den Ring am Finger gab,
Gab mir ihr Herz desgleichen;
(feurig)
Das ist die allerschönste Maid
In allen deinen Reichen!
König
Der Ring ist meines Kindes Ring!
Sein Blinken muß ich kennen.
Page
Weh! Deine Stirn’ furcht Zorn!
Blutrunen seh’ ich brennen!
König
Ha! Wagtest du in frechem Muth
Um ihre Lieb’ zu werben,
Schon’ ich dein jung, frisch Leben nicht,
Des Todes musst du sterben!
Page
Des Todes muss ich sterben!
König
Des Todes! Wohlauf, mein Schwert,
Kühl’ ‘s Herzlein dem Gesellen!
Page
Weh! Weh! Weh!
König
Und deinen Leib verschling’ die Fluth,
Und steht dein Sinnen so hoch,
So magst um die Königin jetzt
Der Wassernixen du minnen!
Alt Solo
Den Strand entlang zum Königsschloß
Heim reitet ein düst’rer Reiter;
Hinaus ins Meer die Leiche schwimmt,
Die Wellen rauschen weiter.
Dos genets surten de la casa del rei…
Contralt sol
Dos genets surten del palau del rei,
Cavalquen fins a la riba;
El vent xiula alt,
Les onades trenquen amb escuma a la costa.
Pujada pel camí de la costa,
Cavalcaven en un silenci opressiu;
Runes de sang des de l’antiguitat.
Posa’t a dalt tallat a la roca.
Rei (amb un aspecte fosc)
Ara pàgina meva, a mi, el rei,
Divulga amb esperit obert:
Qui, bon company meu, et va donar la rosa;
La rosa al teu barret?
Patge
La rosa me la va regalar la meva mare,
Quan ansiós em va deixar sortir;
El poso a l’aigua cada nit,
Així floreix cada matí.
Rei
De qui és el rínxol que vaig veure
Ferida al teu pit,
Quan fa un moment la cavalcada vigorosa
Ha fet que el teu gimnàs s’hagi obert?
Patge
Aquest és el cabell castany clar de la meva germana,
Fins i suaus com la seda!
Té una dolça olor amb oli de roses,
Ella va plorar quan ens vam separar.
Rei (més vehementemente)
Ara parla i digues-me de veritat,
Amic meu, la teva vida està en joc:
Qui et va donar l’anell al teu dit,
L’anell d’or?
Patge
Ella que em va donar l’anell al dit,
També em va donar el seu cor;
(amb foc)
És la donzella més bella
A tots els teus regnes!
Rei
L’anell és l’anell del meu fill!
Conec bé la seva brillantor.
Patge
Ai! El teu front està solc de ràbia!
Veig les runes de sang cremant!
Rei
Ha! Si t’atrevessis en desig audaç
Per cortejar el seu amor,
No em compadeixo de la teva vida jove i fresca,
Has de morir!
Patge
He de morir!
Rei
Estàs per la mort! Bé, la meva espasa,
Refresca el cor petit del company per ell!
Patge
Ai! Ai! Ai!
Rei
I que el diluvi devori el teu cos,
I si les teves aspiracions són tan altes,
Ara pots jutjar
La reina de les nimfes de l’aigua!
Contralt sol
Per la riba cap al castell
Cavalca a casa un genet ombrívol;
Al mar sura el cadàver,
Les onades continuen rugint.
3 Den Runenstein un der Sommernacht/Sobre la pedra rúnica a l’estiu…
Any 1852
En clau de la major
Indicació de temps.- Sehr massig ( Molt voluminós)
Llibretista.- Emanuel von Geibel (1815-1884)
Per a solistes i cor amb orquestra
Període Romàntic
Den Runenstein un der Sommernacht
Chor
Den Runenstein in der Sommernacht
Umspielen die Wasserfrauen;
Das Wasser klingt, es singt die Luft,
Der Mond steht hoch im Blauen.
Das plätschert und lacht, das wogt und taucht
Wie Lilien auf und nieder;
Es schwimmt auf der Fluth das goldne Haar,
Es schimmern die weißen Glieder.
Bass Solo
Mit schilfigem Bart der Meermann bläst
Die gewund’ne Muschelposaune,
Die Nixen schlingen den Reigen dazu,
Sie sind in der besten Laune.
Da schreit die Jüngste und kichert drauf:
Nixe (Sopran I)
Ei seht, was ich fand in der Welle!
Ein blinkendes, winkendes Todtengebein,
Wie Silber glänzt es so helle.
Ich stieß mit dem Fuß an’s Korallenriff
Beim lustigen Untertauchen,
Da lag’s in den Ästen, ich zog’s hervor,
Nun sagt, wie können wir’s brauchen?
Königin
Was thun damit? Hei, feiner Fund!
Wer weiss von solchen Sachen?
Das beinerne Ding ist hübsch und fein,
Eine Harfe woll’n wir d’raus machen.
Komm Schilfbart, alter Musikant,
Du weißt von solchen Dingen;
Ich schenk’ einen Schwertfisch dir zum Roß,
Kannst du’s zu Stande bringen!
Meermann
Dem Meermann her gebt das Gebein,
Er fügt’s mit schlauem Geklügel,…
Chor
Dank, Meermann!
Meermann
…Er macht aus den Fingern die Wirbel gut,
Aus dem Brustbein macht er den Bügel.
Chor
Dank, Meermann!
Meermann
Leih’, Königin, mir vom gold’nen Haar,
Das spann’ ich darüber als Saiten.
Nun töne die Harfe wohl auf und ab,
Ihr Wellen, lasset das Rauschen;
Du Wind, halt’ leise den Odem an,
Und schlumm’re ein im Lauschen!
Ihr Möven, fliegt zu Strand,
Goldfischlein, steiget vom Grunde;
Es horcht die Luft, es horcht das Meer
Bezaubert in der Runde.
Chor
Bezaubert in der Runde.
Horch, horch,
Nun klinget die Harfe wohl auf und ab,
Es lassen die Wellen das Rauschen,
Der Wind hält leise den Odem an,
Und schlummert ein im Lauschen.
Die Möve fliegt zum Strand,
Goldfischlein steigen vom Grunde;
Es horcht die Luft, es horcht das Meer
Bezaubert in der Runde.
Meermann
Bezaubert in der Runde.
Chor
Horch, horch, horch, horch auf, horch auf,
Bezaubert in der Runde,
Horch auf, horch auf, horch auf!
Sobre la pedra rúnica a l’estiu…
Cor
Sobre la pedra rúnica a la nit d’estiu
Juguen les nimfes d’aigua;
Sona l’aigua, canta la brisa,
La lluna es troba alta en el cel blau.
Hi ha una esquitxada i rialles, un augment i una immersió –
Els éssers pugen i cauen com els lliris,
Els cabells daurats suren sobre les aigües,
Les extremitats blanques brillen.
Baix sol
Amb una barba de joncs, el triton bufa
La seva trompeta de closca enrotllada,
Les nimfes ballen la seva dansa sinuosa al seu buf,
Estan de millor ànim.
Amb una rialla, el més petit de sobte plora:
Nimfa (soprano I)
Mireu què he trobat a les onades!
Un esquelet brillant i cridaner,
Brilla tan brillant com la plata.
Vaig topar amb el peu contra l’escull de corall
Mentre em bussejava alegrement,
Allà era a les branques [de corall], el vaig treure;
Ara digues, què en podríem fer?
Reina
Què fer-hi? Ha, és una bona troballa!
Qui sap d’aquestes coses?
La cosa òssia és bonica i justa,
Fem-ne una arpa.
Vine, Rush-Beard, vell músic,
Estàs ben versat en aquestes coses;
Et regalaré un peix espasa perquè l’utilitzis com a corcel
Si aconsegueixes completar la tasca.
*Merman
Dóna l’esquelet al triton,
Completarà la tasca amb habilitat consumada,
Cor
Gràcies al siret!
Merman
Amb els dits fa clavilles d’afinació,
Des de l’estèrnum modela el marc.
Cor
Gràcies al siret!
Merman
Presta’m, reina, una mica dels teus cabells daurats
Estiraré els fils a través [del marc] com a cordes d’arpa;
Ara sona l’arpa cap amunt i cap avall;
Onades, deixeu de rugir,
El vent aguanta la respiració en silenci,
I adormir-se mentre escolteu!
Vos gavines, voleu a la riba,
Peixet daurat, neix de les profunditats del mar;
El mateix aire escolta, el mar escolta,
Encantat per tot.
Cor
Encantat per tot,
escolta, escolta,
Ara l’arpa ressona amunt i avall,
Les onades deixen de rugir,
El vent aguanta tranquil·lament la respiració,
I s’adorm mentre escolta.
La gavina vola cap a la riba,
Petits peixos daurats s’aixequen de les profunditats del mar,
El mateix aire escolta, el mar escolta,
Encantat per tot.
Merman
Encantat per tot.
Cor
Escolta, escolta, escolta bé, escolta bé,
Encantat per tot,
Escolta bé, escolta bé, escolta bé.
*Un siren, l’homòleg masculí de la mítica sirena femenina, és una criatura llegendària que és humana de cintura cap amunt i semblant a peixos de cintura cap avall, ..
4 Die Sale funkeln im Koningsschloss/Les habitacions brillen al palau del rei
Any 1852
En clau de do sostingut menor
Indicació de temps.- Rauschend festlich (Intoxicantment festiu)
Llibretista.- Emanuel von Geibel (1815-1884)
Per a solistes i cor amb orquestra
Període Romàntic
Die Sale funkeln im Koningsschloss
Chor
Die Säle funkeln im Königsschloß,
Kommt an mit Flöten und Geigen;
Das schöne Königstöchterlein
Tanzt drinnen den Hochzeitsreigen.
Alt Solo
Sie trägt im Haar den Myrthenkranz,
Doch wandelt sie stumm und befangen;
Sie trägt an der Brust die blühende Ros’,
Doch sind so bleich die Wangen.
Sie tanzt mit dem fremden Königssohn,
Er geht in Purpur und Seide;
Doch schöner, tausendmal schöner war
Der Knab’ im Pagenkleide.
Chor
Heil! Heil! der Braut! der Braut! der hohen Braut!
Kommt an, kommt an mit Flöten und Geigen!
Am gold’nen Tisch zwölf Jungfrau’n steh’n,
Den perlenden Wein zu kredenzen;
Zwölf Pagen schwingen sich um das Paar
Mit lodernden Fackeln und Kränzen.
Meermann (aus der Ferne)
Hei, leise! Feines Schloss am Meer,
Horch auf des Meermanns Harfen!
Chor
Die Fackeln verlöschen, die Geigen verstummen —
König
Sagt an, was soll das Schweigen?
Spielmann
Herr König, nicht entbrenn’ im Zorn,
Wir dürfen nicht blasen und streichen;
Der Meermann harft vor dem Schlosse dein,
Dem Meermann müssen wir weichen.
Chor
Horch! Wie’s empor von dem Meere wallt!
O süßes, trauriges Schallen!
Es schleicht so sacht durch die Nacht
Herauf in die Hallen.
Es schleicht so sacht in das Ohr der Braut,
Es ist als ob aus der Tiefe
Als ob aus der Tiefe mit Allgewalt
Der lieblichste Buhle sie riefe.
Prinzess
Mein arm Herz lässt des Lieds Gewalt
Im Tod zerfallen!
Prangt auch mein Ritter wunderbar
Im glänzenden Geschmeide,
Ach schöner, tausendmal schöner war
Der Knab’ im Pagenkleide!
Chor
Es schleicht so sacht durch die dämmernde Nacht
Hinauf in die festlichen Hallen.
Aus ihren Locken der Myrthenkranz
Fällt welk zu ihren Füßen.
Alt Solo
Dem König rieselt’s durch Mark und Bein,
Er fleucht entsetzt aus der Halle;
Es eilt der fremde Königssohn
Nach seinen Rossen im Stalle.
Chor
Im Saale liegt die bleiche Braut,
Ihr ist das Herz zersprungen;
Der Morgen trüb’ in die Fenster graut,
Des Meermanns Harf’ ist verklungen.
Les habitacions brillen al palau del rei
Cor
Les habitacions brillen al palau del rei,
Vine aquí amb flautes i violins;
La bella filla del rei
Està ballant el seu ball de noces al palau.
Contralt Sol
Porta la corona de murtas als cabells,
Però ella va muda i constrenyida;
Sobre el seu pit porta una rosa florida,
Però les seves galtes són tan pàl·lides.
Ella balla amb un príncep estranger,
Vesteix porpra reial i seda;
Però més guapo, mil vegades més guapo era
El noi amb vestit de patges.
Cor
Salut! Salut a la núvia! La núvia! La noble núvia!
Vine amb flautes i violins!
A la taula d’or es troben dotze donzelles
Per servir el vi escumós;
Dotze pàgines envolten la parella nupcial
Amb torxes i corones enceses.
Merman * Un siren, l’homòleg masculí de la mítica sirena femenina, és una criatura llegendària que és humana de cintura cap amunt i semblant a peixos de cintura cap avall, ..(des de la distància)
Ha, estigues quiet! Bonic palau al costat del mar,
Escolta l’arpa del siren!
Cor
Les torxes parpellegen, els violins s’apagan…
Rei
Digues-me, quin sentit té aquest silenci?
Músic
Senyor Rei, no enflamis de ràbia,
No podem tocar [les nostres banyes] ni inclinar [els nostres violins];
El triton toca l’arpa davant del teu palau,
Hem de donar pas al triton.
Cor
Escolta! Com surt del mar!
Oh dolça i trista reverberació!
S’arrossega tan suaument per la nit
Amunt als passadissos [del castell].
S’enfila tan suaument a l’orella de la núvia;
Li sembla, com si des de les profunditats,
Com si fos de les profunditats amb un poder que ho engloba tot
El seu amant més estimat l’estava trucant.
Princesa
El poder de la cançó fa el meu pobre cor
Dissol en la mort!
I encara que el meu cavaller és meravellosament resplendent
En la seva gala brillant,
Ah, més guapo, mil vegades més guapo era
El noi amb vestit de patges.
Cor
S’arrossega tan suaument per la nit crepuscular
A les sales de festes [del castell].
Dels rínxols [de la princesa] la corona de murta
Les caigudes es van marcir als seus peus.
Contralt sol
El rei tremola en la seva mateixa medul·la,
Fuig horroritzat del so;
El príncep estranger s’afanya
Als seus cavalls a l’estable.
Cor
A la sala festiva es troba la núvia pàl·lida,
Li ha esclatat el cor;
La llum del matí il·lumina ombrívolment les finestres,
Els ecos de l’arpa del triton s’han esvaït.
* Un siren, l’homòleg masculí de la mítica sirena femenina, és una criatura llegendària que és humana de cintura cap amunt i semblant a peixos de cintura cap avall, ..
Robert Alexander Schumann
La música és per a l’ànima allò que el gimnàs per al cos.
La cèlebre cita de Robert Schumann “La música és per a l’ànima allò que el gimnàs per al cos”, resumeix de manera brillant la importància i l’impacte que la música té a la nostra vida. Així com l’exercici físic enforteix i tonifica el nostre cos, la música alimenta i nodreix la nostra ànima. A través de les melodies i ritmes, la música és capaç de transmetre emocions, despertar sentiments i transportar-nos a llocs desconeguts. Com el gimnàs ens ajuda a mantenir-nos en forma i saludables, la música ens ajuda a alimentar la nostra ment ia mantenir un equilibri emocional. No importa el gènere musical que elegim, sempre trobarem aquesta connexió única amb les nostres emocions i aquesta sensació de benestar que només la música pot proporcionar.