Opus 137
Cinc Jagdlieder (Cançons de caça)
Any 1849
Indicació de temps.- 1. Zur hohen Jagd
2. Habet Acht!
3. Jagdmorgen
4. Frühe
5. Bei der Flasche
Llibretista.- Heinrich Laube (1806-1884)
Per a cor de veus d’homes amb quatre trompes ad libitum
Perióde Romàntic
1 Zur hohen Jagd/A l’egrègia cacera
Any 1849
En clau de re major
Indicació de temps.- Sehr lebhaft (Molt animada)
Per a cor de veus d’homes amb quatre trompes ad libitum
Període Romàntic
Zur hohen Jagd
Frisch auf zum fröhlichen Jagen,
Ihr Jäger, auf zur Pirsch!
Wir woll’n den Hirsch erjagen,
Den edlen roten Hirsch:
Der Tag steigt auf in Frische,
Der Hirsch kehrt heim vom Feld;
Frisch auf denn ans Gebüsche,
Wo er den Wechsel hält.
Gott gab uns diese Erde
Mit Allem, was darauf.
Er lehrt’ uns Wildesfährte,
Schenkt’ uns den Büchsenlauf,
Und gab uns klare Augen,
Und feste Hand dazu. —
Nun sprecht, was soll das taugen,
Verblieb’s in träger Ruh’?
Er gab uns Sonne und Regen,
Und Mut ins Herz hinein,
Der Wind muß sich bewegen,
Die Vögel müssen schrei’n,
Das Jahr muß kommen und schwinden
Und alles hat sein Muß —
Das Alles zu verbinden
Braucht’s Jägers Gruß und Schuß!
Der Wald verfiel’ ins Schlafen,
Das Wild verdürbe träg,
Die Hirsche würden zu Schafen,
Es schwände Weg und Steg;
Gäb’s nicht mehr lustige Jäger,
Und lustigen Büchsenknall,
Des Waldes und Wildes Beweger
Mit Pfeifen- und Hörnerschall.
Drum auf, es lebe das Jagen,
Dies stete Gewitter der Welt!
Die Traurigen mögen sich plagen,
Der Filz mag trachten nach Geld!
Wir trachten am Abend und Morgen
Nach rüst’gen Taten hinaus;
Weib, Kinder, Schulden und Sorgen
Behüte der Himmel zu Haus.
A l’egrègia cacera
Vinga, anem a la joiosa cacera,
vosaltres, caçadors, anem a la batuda!
Volem encalçar el cérvol,
el noble cérvol roig:
el dia apunta en la fresca,
el cérvol torna del camp;
vinga, cap als matossars
a on ell fa la muda.
Déu ens ha donat aquesta terra
amb tot el que hi ha al damunt.
Ens ha ensenyat a rastrejar la caça,
ens ha donat fusells,
ens ha donat ulls clars
i mans fermes, a més a més. –
Ara digueu, de què serviria
si tot això restés en indolent repòs?
Ens ha donat el sol i la pluja,
i coratge a dins dels cors,
el vent ha de bufar,
els ocells han de cridar,
els anys han d’anar i venir,
i tot té la seva llei, —
per unificar-ho tot
cal la salutació i el tret del caçador!
El bosc cauria adormit,
el feram es malejaria en la indolència,
els cérvols esdevindrien ovelles,
els camins i els senders desapareixerien;
si no hi haguessin joiosos caçadors
i alegres esclats de fusell
que fan bellugar el bosc i el feram
amb xiulets i el so dels corns.
Així doncs, visca la cacera,
la tempesta constant del món!
La gent trista es pot turmentar,
els gasius poden glatir per diners!
Nosaltres, tots els matins i les tardes
glatim per fer accions vigoroses;
les dones, els fills, els deutes i els maldecaps
que el cel els guardi a casa.
2 Habet acht!/Aneu en compte!
Any 1849
En clau de re menor
Indicació de temps.-Nicht schnell (No ràpidament)
Llibretista.- Heinrich Laube (1806-1884)
Per a cor de veus d’homes amb quatre trompes ad libitum
Període Romàntic
Habet acht!
Habet Acht
Auf der Jagd!
Mancher ist zu Grund gegangen,
Weil der Nachbar sich verfangen,
Und ein Lauf ist los gegangen!
Auf der Jagd
Habet Acht!
Habet Acht
Auf der Jagd!
Mancher schoss den Nachbar nieder
Denn es fahren Aug’ und Glieder
In der Hitze hin und wieder,
Habet Acht
Auf der Jagd!
Habet Acht
Auf der Jagd!
Rasch ist noch nicht unbesonnen,
Blinde Hast hat nie gewonnen,
Halb gezielt ist ganz zerronnen —
Auf der Jagd
Habet Acht!
Habet Acht
Auf der Jagd!
Des geschossnen Kameraden
Denke jeder jetzt beim Laden;
Helfe Gott dem Kameraden,
Der vollbracht!
Gute Nacht.
Gute Nacht!
Wer vollbracht!
Bei des Mannes schönstem Drange,
Bei der Schüsse lust’gem Klange,
Traf ihn rasch des Todes Schlange!
Gute Nacht!
Wer vollbracht!
Aneu en compte!
Aneu en compte
a la cacera!
Molts han perdut la vida
perquè el veí s’ha embrancat,
i el canó s’ha disparat!
A la cacera
aneu en compte!
Aneu en compte
a la cacera!
Molts han disparat al veí
car els ulls i els membres batzeguen
de vegades en la fogositat de l’acció,
aneu en compte
a la cacera!
Aneu en compte
a la cacera!
Ràpid no vol pas dir irreflexiu,
la pressa forassenyada mai ha reeixit,
apuntar a mitges es fallar completament.
A la cacera
aneu en compte!
Aneu en compte
a la cacera!
En el company al que hom ha disparat,
cadascú hauria de pensar al carregar;
que Déu ajudi al company
que ha expirat!
Bona nit.
Bona nit!
A qui ha expirat!
Enmig dels més bonics afanys de l’home,
enmig del joiós ressò dels trets,
prest la serp de la mort l’ha colpejat!
Bona nit!
A qui ha expirat!
3 Jagdmorgen/Matí de cacera
Any 1849
Llibretista.- Heinrich Laube (1806-1884)
Per a cor de veus d’homes amb quatre trompes ad libitum
Període Romàntic
Jagdmorgen
O frischer Morgen, frischer Mut,
Wie will ich euer gedenken!
Wer weiß, wird mir ein solches Gut
Der Himmel nochmals schenken:
Daheim die Meinen treu und lieb,
In mir der rege Lebenstrieb,
Und über mir die Sterne.
Der Morgen löscht sich langsam aus,
Er wirft mit Wind die Bäume;
Ich tret’ aus dunklem Jägerhaus,
Verprustend die kurzen Träume.
Es saugt der Mund die frische Luft,
Die Brust schlingt herben Waldesduft,
Es hofft das Herz, was weiß ich!
Und klarer, freier wird der Drang,
Je mehr der Tag sich lichtet,
Der Wintervogel versucht Gesang,
‘S ist Alles so wohl gerichtet.
Herr Gott, in Deinem großen Haus,
Wie schwer mag’s sein, wie leicht sieht’s aus,
Hab’ Dank für Jagd und Atmen!
Matí de cacera
Oh matí fresquívol, ànim vigorós,
com em recordo de vosaltres!
Qui sap si un aital tresor
el cel m’enviarà una altra vegada:
els meus fidels i estimats a casa,
en mi, un instint vital i intens,
i al meu damunt les estrelles.
El matí s’extingeix lentament,
i amb el vent rebat els arbres;
surto de la fosca cabana de cacera,
brufolant els somnis breus.
La boca aspira l’aire fresc,
el pit engoleix la flaire acre del bosc,
el cor anhela, no sé pas què!
I més clar, més lliure, esdevé l’afany,
quan més es fa de dia,
l’ocell de l’hivern assaja el seu cant,
tot està tan ben arranjat!
Senyor Déu, a la teva gran mansió,
per més difícil que pugui ser, per més fàcil que sembli,
et dono gràcies per la cacera i l’alenar!
4 Frühe/De bon matí!
Any 1849
En clau de re menor
Indicació de temps.-Langsam (Lentament)
Llibretista.- Heinrich Laube (1806-1884)
Per a cor de veus d’homes amb quatre trompes ad libitum
Període Romàntic
Frühe
Früh steht der Jäger auf
Und beginnt den Tageslauf:
Das erste Licht auf’s Büchsenkorn
Bringt mehr als ein ganzer Tagesborn:
Dämmer ist Wildes Braut,
Dämmer macht Wild vertraut, —
Was man früh angeseh’n,
Wird uns nicht leicht entgeh’n.
De bon matí!
De bon matí es lleva el caçador
i comença la jornada:
la primera llum, al punt de mira del fusell,
reporta més que la llum de tot un dia:
l’albada és la núvia del feram,
l’albada fa que el feram es refiï,
el que hom aguaita de bon matí
no s’escapa fàcilment.
5 Bei der Flasche/On es pot trobar encara caça
Any 1849
En clau de re major
Indicació de temps.- Frisch (Fresc)
Llibretista.- Heinrich Laube (1806-1884)
Per a cor de veus d’homes amb quatre trompes ad libitum
Període Romàntic
Bei der Flasche
Wo gibt es wohl noch Jägerei,
Als wie im deutschen Land?
Der Franzos’ hat sein Land überlichtet,
Nichts schonend die Jagd sich vernichtet,
Schiesst singende Vögel, der Fant!
In Engelland, da ist nichts mehr,
Als [nur]1 das Huhn zu Haus;
Fabriken klappern und stampfen,
Maschinen hämmern und dampfen,
Das hält kein Wildpret aus.
Die Füchse borgen sie von uns
Zur Hatz über Hecken und Feld:
Das ist ein Reiter-Vergnügen,
Die Jagd liegt in letzten Zügen,
Wenn Deutschland sie nicht erhält.
Die ernste strenge Jägerei,
Die kennen wir allein,
In Wald und Feld zu leben,
Vertieft in Ursprungs-Weben,
Ist deutsches Jagdgedeihn.
So trinkt darauf ein volles Glas:
Es lebe deutsche Jagd!
[Jene Lust, die Träume spinnende]2,
Und die Kunst, die Taten [sinnende]3
Die uns so wohl behagt!
Sie übt die Seele, übt die Hand,
Nährt Frische, Kraft und Mut:
Wenn’s gilt das Reich zu wahren,
Wir sind in [Waffen]4 erfahren,
Hoch! [tapf’res]5 Jägerblut!
On es pot trobar encara caça
On es pot trobar encara caça
que no sigui en terres alemanyes?
Els francesos han desforestat en excés el seu país,
no respectant res, la caça ha estat exterminada,
disparen als ocells cantaires, els capsigranys!
A Anglaterra ja no hi resta res
que no sigui el pollastre a casa;
les fàbriques espeteguen i copegen,
les màquines martellegen i treuen fum,
cap animal salvatge pot suportar això.
Ens manlleven les guineus per encalçar-les
amb gossos a través de bardisses i camps:
és un divertiment per als cavallers,
la caça estaria al seu darrer estadi
si Alemanya no la preservés.
La cacera seriosa i estricte,
només la coneixem nosaltres,
viure als boscos i als camps,
immersos en el teixit del nostre origen,
això fa florir la cacera alemanya.
Així doncs, beveu les copes plenes:
visca la cacera alemanya!
Aquest plaer que fa filar els somnis
i l’art que fa pensar les accions
que tant ens agraden!
Fa exercitar l’ànima, fa exercitar les mans,
nodreix la frescor, la força i el coratge:
quan cal protegir el regne,
ja som experts en les armes,
amunt! Ardida nissaga de caçadors!
Robert Alexander Schumann
“Tot el que passa al món m’afecta, la política, la literatura, la gent; Ho penso tot a la meva manera, i després ha de trobar una sortida a la música”.