Opus 127
Cinc Lieder i cançons per a veu i piano
Any 1840-1850
Indicació de temps.- Cinc cançons
1 Sängers Trost
2 Dein Angesicht
3 Es leuchtet meine Liebe
4 Mein altes Ross
5 Schlußlied des Narren
Llibretistes.- Justinus Kerner (1786-1862)
Heinrich Heine (1797-1856)
Heinrich Heine
Moritz Strachwitz (1822-1847)
August Wilhelm Schlegel (1767-1845), després William Shakespeare
Per a veu i piano
Període Romàntic
1 Sangers Trost/El conhort del cantaire
Any 1840
En clau de sol menor
Indicació de temps.- Ziemlich langsam (Més lent)
Llibretista.- Justinus Kerner (1786-1862)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Sangers Trost
Weint auch einst kein Liebchen
Tränen auf mein Grab,
Träufeln doch die Blumen
Milden Tau hinab;
Weilt an ihm kein Wandrer
Im Vorüberziehn,
Blickt auf seiner Reise
Doch der Mond auf ihn.
Denkt auf diesen Fluren
Bald kein Erdner mein,
Denkt doch mein die Aue
Und der stille Hain.
Blumen, Hain und Aue,
Stern und Mondenlicht,
Die ich sang, vergessen
Ihres Sängers nicht.
El conhort del cantaire
Encara que cap estimada
vessi llàgrimes a la meva tomba,
les flors però hi deixaran caure
suaus gotes de rosada;
encara que cap caminant
al passar s’hi aturi,
la lluna en el seu periple
tanmateix l’esguardarà.
Ben aviat en aquestes contrades
cap ésser humà pensarà en mi
però sí ho faran les prades
i el silenciós boscatge.
Flors, boscos i prades,
llum de lluna i d’estels,
que jo us havia cantat,
no oblideu el vostre cantaire.
2 Dein Angesicht, so lied und schön/El teu rostre tan formós i estimat
Any 1840
En clau de mi bemoll major
Indicació de temps.- Langsam
Llibretista.-Heinrich Heine (1797-1856)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Originalment previst per l’opus 48
Dein Angesicht, so lied und schön
Dein Angesicht so lieb und schön,
Das hab’ ich jüngst im Traum gesehn,
Es ist so mild und engelgleich,
Und doch so bleich, so [schmerzenbleich]1.
Und nur die Lippen, die sind rot;
Bald aber küßt sie bleich der Tod.
Erlöschen wird das Himmelslicht,
Das aus den frommen Augen bricht.
El teu rostre tan formós i estimat
El teu rostre tan formós i estimat,
fa poc que l’he vist en somnis,
és tan dolç i angèlic,
i tanmateix tan pàl·lid, tan dolorosament pàl·lid.
I tan sols els llavis són vermells;
aviat però el bes de la mort els farà empal·lidir.
S’extingirà la llum celestial
que brolla dels teus benèvols ulls.
3 Es leuchtet meine Liebe/Brilla el meu amor
Any 1840
En clau de sol menor
Indicació de temps.- Phantastisch, markirt (Fantàstic, marcat)
Llibretista.- Heinrich Heine (1797-1856)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Originalment previst per l’opus 48
Es leuchtet meine Liebe
Es leuchtet meine Liebe,
In ihrer dunkeln Pracht,
Wie’n Märchen traurig und trübe,
Erzählt in der Sommernacht.
“Im Zaubergarten wallen
Zwei Buhlen, stumm und allein;
Es singen die Nachtigallen,
Es flimmert der Mondenschein.
“Die Jungfrau steht still wie ein Bildnis,
Der Ritter vor ihr kniet.
Da kommt der Riese der Wildnis,
Die bange Jungfrau flieht.
“Der Ritter sinkt blutend zur Erde,
Es stolpert der Riese nach Haus -”
Wenn ich begraben werde,
Dann ist das Märchen aus.
Brilla el meu amor
Brilla el meu amor
en la seva fosca esplendor,
com un conte trist i melangiós
narrat en una nit d’estiu.
“Al jardí encantat hi passegen
dos amants, silents i solitaris;
canten els rossinyols,
llampurneja la llum de la lluna.
La donzella resta immòbil com un retrat,
el cavaller s’agenolla al seu davant.
Llavors apareix el gegant de la selva,
la donzella esglaiada fuig.
El cavaller cau ple de sang a terra,
ensopegant, el gegant torna a casa”
Quan estigui enterrat,
llavors serà el final del conte.
4 Mein altes Ross/El meu vell corser
Any 1850
En clau de mi menor
Indicació de temps.- Massig (Moderat)
Llibretista- Moritz Karl Wilhelm Anton Graf von Strachwitz (1822-1847)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Mein altes Ross
Mein altes Roß,
Mein Spielgenoß,
Was siehst du mich wiehernd an?
Deine Sehne, wie lahm!
Mein Mut, wie zahm!
Wir reiten nicht mehr [hindan]1!
Du schüttelst dein Haupt,
Deine Nüster schnaubt!
Ich glaube, du träumst, Kamerad:
Wir fliegen zusamm’
Über’m Bergeskamm
Den alten geliebten Pfad!
Ein knarrendes Tor,
Du scharrst davor,
Deine schäumende Stange tropft!
Ein rauschend Gewand,
Eine weiße Hand,
Die den funkelnden Hals dir klopft!
Es stäubt der Kies,
Schlaf süß, schlaf süß;
Und hinaus in die blauende Nacht!
Auf tauigem Rain
Im Mondenschein,
Dahin mit Macht, mit Macht!
Verhängt den Zaum,
Im Herzen ein Traum,
Auf der Lippe den letzten Kuß;
Dumpf hallender Huf
Und Wachtelruf,
Und fern ein rauschender Fluß!
Einen letzten Blick zurück,
Zurück, zurück
Auf der Liebsten schlafendes Haus!
Mein Kamerad,
Wie schad’, wie schad’,
Daß alles, alles ist aus!
Mein Kamerad,
Den geliebten Pfad,
Den hat verweht der Schee!
Und das Tor verbaut
Und verloren die Braut,
Und mein Herz so weh, so weh!
El meu vell corser
El meu vell corser,
el meu company de jocs,
per què em mires tot renillant?
Els teus tendons estan tan tolits!
El meu ànim és tan mansoi!
No cavalcarem pas endavant per més temps!
Tu bellugues el cap,
els teus badius esbufeguen!
Em sembla que somies, company:
volarem plegats
damunt la cresta de les muntanyes,
pel vell estimat camí!
Una porta que grinyola,
tu esgratinyes la terra al teu davant,
la teva brida escumejant degota!
Un vestit que fa fru-fru,
una mà blanca
que dóna copets
al teu coll llampant!
La grava empolsega,
dorm dolçament, dorm dolçament;
i cap a fora, vers la nit que blaveja!
Al marge humit de rosada,
a la llum de la lluna,
cap allà amb braó, amb braó!
La regna solta,
al cor un somni,
als llavis la darrera besada;
somort retruny de peülles
i el crit de la guatlla,
i al lluny un riu que mormola!
Un darrer esguard endarrera,
endarrera, endarrera,
vers l’estimada casa que dorm!
Company meu,
quina llàstima, quina llàstima,
que tot s’hagi acabat!
Company meu,
l’estimat camí
l’ha cobert la neu!
I la porta barrada,
i perduda la meva promesa,
i el meu cor tan afligit, tan afligit!
5 Schlusslied des Narren/La cançó de cloenda del boig
Any 1840
En clau de la menor
Indicació de temps.- Lebhaft (Animat)
Llibretista.- Shakespeare, traduït per Ludwig Tieck (1773-1853) i August Schlegel (1767-1845) Sense títol, apareix a Twelfth Night: o, What You Will, Acte V, Escena 1
Per a veu i piano
Període Romàntic
Schlusslied des Narren
Und als ich ein winzig Bübchen war,
Hop heisa, bei Regen und Wind!
Da machten zweie nun eben ein Paar,
Denn der Regen, der regnet jeglichen Tag.
Und als ich ach! ein Weib tat frei’n,
Hop heisa, bei Regen und Wind!
Da wollte mir Müßig gehn nicht gedeihn,
Denn der Regen, der regnet jeglichen Tag.
Die Welt steht schon eine hübsche Weil’,
Hop heisa, bei Regen und Wind!
Doch das Stück ist nun aus, und ich wünsch’ euch viel Heil;
Und daß es euch künftig gefalle!
La cançó de cloenda del boig
I quan era un nen petit,
tra la la, tra la la, amb pluja i vent,
Dos sempre feien parella,
perquè la pluja, plou cada dia.
I quan, ah, em vaig casar amb una dona,
tra la la, tra la la, amb pluja i vent,
No em volia dedicar a la ociositat,
perquè la pluja, plou cada dia.
El món és sens dubte un lloc bonic,
tra la la, tra la la, amb pluja i vent,
però ara s’ha acabat la comèdia i et desitjo tot el millor,
i que us agradi sempre.
Schumann va ser hospitalitzat en un suburbi de Bonn. Desesperada per obtenir informació sobre Robert, Clara va escriure Wasielewski, el director coral de Bonn. El 10 de març de 1854 :
Oh, estimat amic, què m’estàs infligint en no escriure ni una paraula sobre el meu marit! Avui és el sisè dia que és a Endenich i no sé res, ni una paraula! Oh, quina pena per a mi! Se’m trenca el cor quan no tinc ni idea de com viu, què està fent, si encara escolta les veus, en definitiva, cada paraula sobre ell és bàlsam per al meu cor ferit! No li demano cap mena de paraula decisiva, només com dorm, què fa durant el dia i si demana o no per mi, que segur que tinc dret a saber. Oh, estimat amic, no em facis això al cor, deixant-me tan completament sense notícies. Si tu mateix no pots anar… paga a algú, cobrant-ho a mi i fes que vagi a preguntar.