Opus 119
Tres Gedichte aus den Waldlidern
Any 1851
Per a veu i piano
Indicació de temps.- Tres cançons
Die Hütte (G major)
Warnung (D major)
Der Bräutigam und die Birke (G major)
Llibretista.- Gustav Pfarrius (1800-1884)
Dedicatòria per Mathilde Hartmann (1817‒1902)
Per a veu i piano
Període Romàntic
1 Die Hütte/La cabana
Any 1851
En clau de re major
Indicació de temps.- Ziemlicht lebhaft (Bastant animada)
Llibretista.- Gustav Pfarrius (1800-1884)
Dedicatòria per Mathilde Hartmann (1817‒1902)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Die Hütte
Im Wald in grüner Runde,
Wo Wipfel über Wipfel schaut,
Auf stillem Wiesengrunde
Hab’ ich die Hütte mir gebaut;
Sie steht, bewahrt vor Stürmen
An graubemooster Felsenwand,
Baumriesen sie umtürmen,
Die schützen sie mit Freundeshand;
Ins Fenster blüht die Rose,
Die Rebe grünt hinauf zum Dach,
Mit heimlichem Gekose
Rauscht nah vorbei der Wiesenbach.
Im Wald zur guten Stunde
Hab’ ich die Stätte mir erschaut,
Und auf entlegnem Grunde
Die traute Hütte mir [gebaut]1.
Vom Frühroth angelächelt,
Wie blickt ins Grün sie lebensfrisch!
Vom Abendhauch umfächelt,
Versinkt ins Thal sie träumerisch;
Am Mittag hält von Zweigen
Den Schirm ein Sohn des Walds ihr vor,
Des Nachts umschlingt in Reigen
Sie leis der Wiesen Elfenchor.
Im Wald, in grüner Runde,
Wo Wipfel über Wipfel schaut,
Natur, in deinem Bunde
Hab’ ich die Hütte mir gebaut.
La cabana
Al bosc, envoltada de verdor,
on les capçades esguarden damunt altres capçades,
al terreny d’una tranquil·la prada,
he construït la meva cabana;
ella, protegida de tempestes,
és al costat d’una paret de roca, gris i molsosa,
arbres gegants s’alcen al seu entorn
i la resguarden amb mans amicals;
a la finestra floreixen les roses,
la parra creix vers la teulada,
a prop, amb furtives carícies, corre
mormolant el rierol de la prada.
Al bosc, en un moment favorable,
he trobat per a mi aquest indret,
i en aquest terreny remot,
m’he construït l’estimada cabana.
Amb el somriure de l’alba,
com esguarda fresca i vivaç vers la verdor!
Ventada per l’hàlit del capvespre,
s’enfonsa somiant vers la vall;
a migdia, li fa de para-sol
el brancam d’un fill del bosc,
de nit, l’envolta suau la rotllana dansant
del cor dels elfs de la prada.
Al bosc, envoltada de verdor,
on les capçades esguarden damunt altres capçades,
natura, en la teva aliança,
m’he construït la cabana.
2 Warnung/Advertència
Any 1851
En clau de si menor
Indicació de temps.- Langsam (Lentament)
Llibretista.- Gustav Pfarrius (1800-1884)
Dedicatòria per Mathilde Hartmann (1817‒1902)
Per a veu i piano
Període romàntic
Warnung
Es geht der Tag zur Neige,
Der Licht und Freiheit bot,
O schweige, Vöglein, schweige,
Du singst dich in den Tod;
Die Winde nächtlich rauschen,
Die Blätter zittern bang,
Den Feinden, die drin lauschen,
Verräth dich dein Gesang;
Gluthäugig durch’s Gezweige
Der finstre Schuhu droht:
O schweige, Vöglein, schweige,
Du singst dich in den Tod!
Advertència
El dia es va acabant,
ell que havia ofert llum i llibertat,
oh, calla, ocellet, calla,
el teu cant et portarà la mort;
de nit els vents mormolen,
les fulles, porugues, tremolen,
el teu cant et delata
als enemics que sotgen a dins;
a través de les branques, amb ulls brillants com brases,
el sinistre duc t’amenaça:
oh, calla, ocellet, calla,
el teu cant et portarà la mort!
3 Der Bräutigam und die Birke/El nuvi i el bedoll
Any 1851
En clau de sol major
Indicació de temps.- Munter (Animada)
Llibretista.- Gustav Pfarrius (1800-1884)
Dedicatòria per Mathilde Hartmann (1817‒1902)
Per a veu i piano
Període romàntic
Der Bräutigam und die Birke
Birke, Birke, des Waldes Zier,
Will Hochzeit machen,
Brauch’ viele Sachen,
Was schenkst du mir?
Ich schenke dir einen grünen Strauß,
Den trägst du bei deinem Hochzeitsschmaus.
Der grüne Strauß gefällt mir sehr
Birke, was schenkst du mir noch mehr?
Ich schenke dir ein Ruthe,
Die kommt deinen Kindern zugute.
Die schwanke Ruthe gefällt mir sehr;
Birke, was schenkst du mir noch mehr?
Ich schenke dir einen Besen rauh,
Den führt mit Fleiß die junge Frau.
Der rauhe Besen gefällt mir sehr;
Birke, was schenkst du mir noch mehr?
Ich schenke dir einen Peitschenstiel,
Den schwingst du über den Rossen viel.
Der Peitschenstiel gefällt mir sehr;
Birke, was schenkst du mir noch mehr?
Ich schenk dir auch den Wein dazu;
Laß träufeln mein Blut, so hast du Ruh.
Der Birkensaft gefällt mir sehr;
Birke, was schenkst du mir noch mehr?
Ich hab nun alles gegeben dir,
Es bleibt nur noch das nackte Leben mir.
Birke, so lebst du dir selbst zur Pein;
Will Hochzeit machen,
Brauch’ viele Sachen,
Komm’ mit und heize mein Kämmerlein!
El nuvi i el bedoll
Bedoll, bedoll, ornament del bosc,
em vull casar,
necessito moltes coses,
què em donaràs?
“Et donaré un ram verd,
perquè el portis al banquet de noces.”
El ram verd m’agrada molt,
bedoll, què més em donaràs?
“Et donaré una vara,
que farà creure als teus fills.”
La vara flexible m’agrada molt,
bedoll, què més em donaràs?
“Et donaré una escombra rústega
que empri la jove esposa amb diligència.”
L’escombra rústega m’agrada molt,
bedoll, què més em donaràs?
“Et donaré un mànec de fuet
perquè puguis fustigar força el teu cavall.”
El mànec de fuet m’agrada molt,
bedoll, què més em donaràs?
“Et donaré a més el vi,
deixa escolar la meva sang i així trobaràs el repòs.”
La saba de bedoll m’agrada molt,
bedoll, què més em donaràs?
“Fins ara t’ho he donat tot,
tan sols em resta la meva pròpia vida.”
Bedoll, així has de viure en pena;
em vull casar
necessito moltes coses,
vine amb mi i escalfa la meva petita cambra!
Una cosa més t’he de dir, que m’ha donat un gran plaer. Li vaig escriure a Robert sobre el petit i li vaig dir que havia triat tres noms, i que ell havia de triar entre els que més li agradava, a la qual cosa em va respondre: “Si vols saber el meu nom preferit ho endevinaràs fàcilment. -el nom d’aquell que mai serà recordat!”
També ho endevinareu: era el mateix que jo havia escollit. Aquest nom era Felix, després de Felix Mendelssohn, i va ser donat al fill petit dels Schumann.]