Opus 96
Cinc Lider i Gesang per a veu i piano
Llibre IV
Any 1850
Indicació de temps.- 5 cançons
Nachtlied
Schneeglöckchen
Ihre Stimme
Gesungen!
Himmel und Erde
Llibretistes.- Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832)
Anonymous
August von Platen (1796-1835)
Wilhelm Schöpff (1826-1916) (as Wilfried von der Neun)
Schöpff (1826-1916) (as Wilfried von der Neun)
Per a veu i piano
Període Romàntic
1 Nachtlied/Damunt tots els cims
Any 1850
En clau de do major
Indicació de temps.- Sehr langsam (Molt lent)
Llibretista.- Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Nachtlied
Über allen [Gipfeln]1
Ist Ruh’,
In allen Wipfeln
Spürest du
Kaum einen Hauch;
Die [Vögelein]2 schweigen im Walde.
Warte nur, balde
Ruhest du auch.3
Damunt tots els cims
Damunt tots els cims
regna la pau,
en totes les capçades
perceps a penes
una alenada;
al bosc els ocellets callen,
espera només, aviat
reposaràs tu també.
2 Schneeglockchen/El lliri de neu
Any 1850
En clau de la bemoll major
Llibretista.- Anònim
Per veu i piano
Període Romàntic
Schneeglockchen
Die Sonne sah die Erde an,
Es ging ein milder Wind,
Und plötzlich stand Schneeglöckchen da,
Das fremde blasse Kind.
Und plötzlich brach mit Pomp und Braus
Der alte Winter auf,
Die Wolken eilten pfeilgeschwind
Zum dunklen Nord hinauf.
Eisscholle lief, Schneeflocke schmolz,
Die Stürme heulten drein,
Schneeglöckchen stand gesenkten Haupts
In dem Gewühl allein.
Ei komm! Du weißes Schwesterlein,
Wie lange willst du stehn?
Der Winter ruft, das Reich ist aus,
Wir müssen nach Hause gehn!
Und was nur rings auf Erden trägt
Die weiße Liverei,
Das schürze sich, das tummle sich
Zur Abfahrt schnell herbei!
Schneeglöckchen sah sich bebend an
Und dachte halb im Traum:
»Was soll um Winters Liverei
Der grüne, grüne Saum?
Wob ihn wohl um das weiße Kleid
Des Winters rauhe Hand?
Wo komm’ ich her? wo geh’ ich hin?
Wo ist mein Vaterland?«
El lliri de neu
El sol esguardà la terra,
bufà un vent temperat,
i de sobte, aparegué el lliri de neu,
l’estrany, pàl·lid infant.
I tot d’una, amb pompa i rebombori,
el vell hivern se’n anà,
els núvols s’apressaren rabents, com fletxes,
vers l’ombrívol nord.
Les pannes de gel gotejaven, els flocs de neu es fonien,
en això, les tempestes bramulaven,
el lliri de neu restava amb el cap cot,
tot sol, enmig del tumult.
Ei, vine, tu blanca germaneta,
quan de temps vols romandre?
L’hivern proclama la fi del seu regnat,
hem d’anar a casa!
I tot el que arreu a la terra
porta la blanca lliurea,
s’ha d’atrossar, s’ha d’afanyar,
per marxar de pressa!
El lliri de neu es contemplà tremolant
i pensà mig en somnis:
“Per què la lliurea de l’hivern
té una orla verda, verda?
Potser l’ha teixit la tosca mà de l’hivern
al voltant del blanc vestit?
D’on he vingut? On vaig?
On és la meva terra natal?”
3 Ihre Stimme/La seva veu
Any 1850
En clau de la bemoll major
Indicació de temps.- Nicht Schnell (No rapidament)
Llibretista.- August Graf von Platen Hallermünde (1796-1835)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Ihre Stimme
Laß tief in dir mich lesen,
Verhehl’ auch dies mir nicht,
Was für ein Zauberwesen
Aus deiner Stimme spricht!
So viele Worte dringen
Ans Ohr uns ohne Plan,
Und während sie verklingen,
Ist alles abgetan!
Doch drängt auch nur von ferne
Dein Ton zu mir sich her,
Behorch’ ich ihn so gerne,
Vergess’ ich ihn so schwer.
Ich bebe dann, entglimme
Von allzu rascher Glut:
Mein Herz und deine Stimme
Verstehn sich gar zu gut!
La seva veu
Deixa’m llegir al teu interior,
no m’amaguis tampoc
quina mena de criatura encisadora
parla per la teva boca!
Tantes paraules arriben
a les nostres orelles sense propòsit,
i quan es deixen de sentir,
tot s’ha acabat!
Però si des de la llunyania
m’arriba el so de les teves paraules,
les escolto tant de grat,
i difícilment les oblido.
I llavors tremolo, inflamat
en excés d’una rabent ardor:
el meu cor i la teva veu
s’entenen prou massa bé.
4 Gesungen/Cantant!
Any 1850
En clau de do menor
Indicació de temps.- Mit Energie
Llibretista.- Wielfried von der Neun
En do menor – Mit Energie (Amb energia)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Gesunfen
Hört ihr im Laube des Regens starke Schläge?
Höret ihr brechen die Aest’ im Sturmgefege?
Hört ihr doch drinnen der Vöglein süsse Kehlen
Preisend der Liebe des Herrn sich anempfehlen!
Seht ihr im Lande der Zwietracht Fackel lodern?
Hört ihr den Frevel das Recht zum Kampfe fodern?
Drum mit des Herzens Gewalt friedvoller Lieder
Zaubert das wilde Geschrei des Wahnsinns nieder!
Cantant!
Sentiu el fort embat de la pluja al fullatge?
Sentiu com es trenquen les branques en el terbolí de la tempesta?
Sentiu el dolç cant dels ocellets aixoplugats
encomanant-se al Senyor, tot lloant el seu amor!
Veieu la torxa de la discòrdia que flameja al país?
Sentiu el bé que exigeix de combatre el mal?
Així doncs, amb el poder dels vostres cants, plens de pau dels vostres cors,
com per encanteri, subjugueu els crits salvatges de la folia!
5 Himmel und Erde/Cel i terra
Any 1850
En clau de la bemoll major
Indicació de temps.- Feierlich, innig (Solemne, íntim)
Llibretista.- Schöpff, Wilhelm (pseudònim Wilfried von der Neun(1826-1916)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Himmel und Erde
Wie der Bäume kühne Wipfel
Zu des Lichtes Höhen streben!
Wie der Berge greise Gipfel
In des Himmels Wolken schweben!
Wie im Mai der Wiesen Blühen
Mit des Äthers Blau verschwimmet!
Wie der Wälder herbstlich Glühen
In des Frührots Licht verglimmet!
O so seid ihr denn Verwandte,
Himmel du und Mutter Erde!
Freudig trag ich irdsche Bande,
Da ich dein, O Himmel, werde!
Cel i terra
Les capçades audaces dels arbres
com malden vers les alçàries de la llum!
Els vells cims de les muntanyes
com s’eleven entre els núvols!
Com al mes de maig les flors de la prada
es confonen amb el blau de l’èter!
Com l’esclat tardorenc dels boscos
s’apaga a la llum de l’alba!
Oh, sigueu doncs propers
tu cel i la mare terra,
joiós porto els meus lligams terrenals
car un dia, oh cel, seré teu!
El varonil i llançat Florestan i el femení i malenconiós Eusebius no només semblen una projecció de diferents facetes de la personalitat de Schumann –la somiada i la percebuda, respectivament– sinó que semblen establir les bases d’un dels dos mecanismes terapèutics desenvolupats per l’incipient compositor per combatre els desordres de la seva personalitat; en aquest cas, la seva malaltissa timidesa .