Opus 93
Cinc Motets
Verzweifle nicht im Schmerzenstal
Any 1850
En clau de si bemoll major
Llibretista.-Friedrich Rückert (1788-1866) després Abu Mohammed al Kasim Harîrî) (1054 – 1122)
Per a doble cor d’homes amb orquestra i orgue ad lib
Instrumentació.- 2 Tenor – Tenor – Baix – Baix Cors, Orquestra (2 flautes, 2 oboés, 2 clarinets, 2 fagots, 2 trompes, 2 trompetes, 3 trombons, timbals, cordes), orgue (ad lib.)
1 Verzweifle nicht im Schmerzenstal/No et desesperis a la vall del dolor
Any 1850
En clau de si bemoll major
Indicació de temps.- Ziemlich langsam (Bastant lent)
Llibretista.-Friedrich Ruckert (1788-1866)
Per a doble cor i orquestra
Període Romàntic
Motet per a doble cor masculí a capella,
amb acompanyament d’orgue (ad libitum) o amb acompanyament d’orquestra (ad libitum)
Pròleg
L’exigent motet de Robert Schumann No desesperar a la vall de l’horror és una de les nombroses obres per a cor masculins del segle XIX que, malauradament, estan gairebé completament oblidades en els nostres temps, però no només perquè el cor d’homes ja no té un paper en la nostra vida de concert clàssic. : compta A més, ja pertany al grup d’obres posteriors de Schumann que van compartir el destí de ser denigrats per la posteritat. Durant més d’un segle, l’obra tardana de Schumann va ser vista com el trist fruit dels seus últims anys, marcats per la malaltia i el declivi mental. Només en els darrers anys ha començat una lenta reavaluació, i avui moltes d’aquestes composicions -incloses les obertures tardanes, El pelegrinatge de les roses, el Rèquiem, la Missa Sacra i altres músiques vocals i de cambra- són reconegudes com a obres mestres madures, a la Schumann. La recepció mereix un rang especial.
El llibret de l’extens motet de cinc parts op 93 prové de la transcripció lliure de Friedrich Rückert de la poesia d’Abu Mohammed al Kasim Harîrî (1054–1121), publicada el 1826 com a Die Wandlungen des Abu Seid von Serug o die Makamen des Hariri. . Schumann havia manllevat aquest llibre de la biblioteca del seu amic, el pintor de Dresden Eduard Bendemann, l’any revolucionari de 1848. El dolor i les preocupacions d’aquests temps tempestuosos poden ser un dels motius de la selecció de Schumann, recopilada a finals del segle XVI. segle gràcies per la seva recuperació. Independentment del rerefons secular del text, el mateix Schumann sempre parlava d’un “poema espiritual” o d’un “text religiós”, probablement perquè Rückert va salpebrar la seva adaptació amb metàfores cristianes. Va dibuixar la composició “amb una velocitat increïble” entre el 23 i el 31 de maig de 1849, a Kreischa, prop de Dresden, on la família Schumann estava relativament segura dels disturbis. Originalment va ser dissenyat només per a cors masculins a capella, tot i que Schumann també havia previst l’acompanyament orquestral des del principi.
L’oportunitat de la primera actuació va sorgir just un any després: Hermann Langer, director del Cor de la Universitat de St. Pauli de Leipzig, va demanar a Schumann una obra per a un cor d’homes amb motiu de les celebracions del 25è aniversari del cor el 4 de juliol de 1850. El compositor tenia l’esperança de poder organitzar aviat l’acompanyament orquestral, però al principi no hi va trobar temps, sobretot perquè els assajos finalment van començar el maig de 1850 després de mesos de retards. per a l’estrena de la seva òpera Genoveva va començar a Leipzig. Finalment, el 29 de juny de 1850, només dos dies abans que el motet comencés els assajos, Schumann va afegir una part per a l’acompanyament d’orgue. L’estrena l’ha hagut de dirigir personalment, perquè, per sorpresa seva, el club de cant també el va fer soci d’honor. A mesura que avançava l’any, Schumann va començar a negociar amb l’editor de Leipzig Friedrich Whistling sobre la publicació del motet. Tanmateix, sembla que a Whistling no li interessava una versió orquestral, perquè el 31 d’octubre de 1850 Schumann només va enviar la partitura coral amb acompanyament d’orgue ad libitum i un conjunt complet de parts corals a Leipzig, on l’obra es va publicar a maig de 1851. L’arranjament orquestral es va produir molt més tard: al final de la partitura autògrafa, el compositor va assenyalar “R Schumann orquestrada per a orquestra del 10 al 15 de maig de 1852” – poc després de completar la partitura de la Missa Sacra op 147 per al Rèquiem op 148. Va ser novament el Cor de la Universitat Paulina qui va publicar l’obra en aquesta forma el 8 de març de 1853. el Tafe va tenir lloc, aquesta vegada sota la direcció del mateix Hermann Langer No obstant això, malgrat la bona acollida del públic i de la crítica, el motet no estava destinat a un gran èxit futur: només es va gravar una altra actuació a Leipzig el 28 de gener de 1861. la Gewandhaus, i que La partitura orquestral no va aparèixer fins al 1887 com a part de la primera edició completa supervisada per Clara Schumann, que també va ser utilitzada per a aquesta reedició. Tanmateix, el terme “per a cor doble masculina amb acompanyament de l’orquestra i l’orgue (ad libitium)” era ambigu i enganyós: només la nova edició crítica de l’obra (Schott, 2000) va poder demostrar que hi havia tres versions independents. del motet op 93 ha de ser -a capella (1849), amb orgue (1850) i amb acompanyament orquestral (1852) -tots els quals el compositor va descriure com. alternatives considerades equivalents.
Verzweifle nicht im Schmerzenstal
1Verzweifle nicht im Schmerzensthal,
wo manche Wonne quillt aus Qual.
Verzweifle nicht!
Oft braust der Sturm, und hinter ihm
ein Säuseln Gottes allzumal.
Die Wolke droht, da fällt aus ihr
ein Lichtstrahl, nicht ein Wetterstrahl.
Verzweifle nicht im Schmerzensthal,
wo manche Wonne quillt aus Qual.
Verzweifle nicht!
No et desesperis a la vall del dolor
No et desesperis a la vall del dolor,
on moltes delícies brollen del turment.
No et desesperis!
Sovint la tempesta fa ràbia, i darrere d’ella
un xiuxiueig de Déu tot el temps.
El núvol amenaça de caure d’ell
un raig de llum, no un raig de temps.
No et desesperis a la vall del dolor,
on moltes delícies brollen del turment.
No et desesperis!
2 Viel Winter sind dir über’s Haupt/Molts hiverns et sobrepassen
Any 1850
En clau si bemoll major
Indicació de temps.- Ziemlich langsam (Bastant lent)
Llibretista.-Friedrich Ruckert (1788-1866)
Per a doble cor i orquestra
Període Romàntic
Viel Winter sind dir über’s Haupt
Viel Winter sind dir über’s Haupt
gegangen, und noch ist’s nicht kahl.
Viel Stürme haben dir das Laub
gerüttelt, und noch ist’s nicht fahl.
Die Zeit hat dir so manche Lust
geschenkt, die dir so manche stahl,
und hat den Kelch mit Bitterkeit
gewürzt, dass er nicht werde schal.
Vertrau Du der verhüllten Hand,
die keinen führt nach seiner Wahl;
und sei auf Wchsel stets gefasst,
denn Wechsel heisst das Weltschicksal.
Molts hiverns et sobrepassen
Molts hiverns han passat sobre el teu cap
i encara no està nua.
Moltes tempestes han sacsejat les fulles
i encara no està pàl·lida.
El temps t’ha donat molts plaers
que t’ha robat molts plaers
i ha condimentat la copa amb amargor
perquè no es torni rància.
Confia a la mà vetllada
que ningú guia segons la seva elecció;
i prepara’t sempre per al canvi,
doncs el canvi és el destí del món.
3 Harr’ aus im Leid, bis weichen es/Perdurar en el sofriment fins que desapareix
Any 1850
En clau de si bemoll major
Indicació de temps.- Lebhaft, muthig (Viva. valenta)
Llibretista.- Friedrich Ruckert (1788-1866)
Per a doble cor i orquestra
Període Romàntic
Harr’ aus im Leid, bis weichen es
Harr’ aus im Leid, bis weichen es
der heisst, der ihm zu nah’n befahl.
Perdurar en el sofriment fins que desapareix
Perdurar en el sofriment fins que desapareix
és a dir, qui li va ordenar que s’acosti.
4 Und hoffe Gut’s/I esperem bé
Any 1850
En clau de sol bemoll major
Indicació de temps.-Langsam (Lentament)
Llibretista.- Friedrich Ruckert (1788-1866)
Per a doble cor i orquestra
Període Romàntic
Und hoffe Gut’s
Und hoffe Gut’s vom Hauch des Herrn,
der Gnaden spendet ohne Zahl,
I esperem bé
I espera el bé de l’alè del Senyor,
qui atorga gràcies sense nombre
5 und Freuden ohne Zahl lässt blüh’n
Any 1850
Llibretista.- Friedrich Ruckert (1788-1866)
Per a doble cor i orquestra
Període Romàntic
Freuden ohne Zahl lasst bluh’n
und Freuden ohne Zahl lässt blüh’n
im Menschen-Leben eng und schmal.
Verzweifle nicht im Schmerzensthal,
wo manche Wonne quillt aus Qual.
Und hoffe Gut’s vom Hauch des Herrn,
der Gnaden spendet ohne Zahl,
und Freuden ohne Zahl lässt blüh’n.
Verzweifle nicht!
Que floreixin les alegries sense nombre
i floreixen alegries sense nombre
a la vida humana estreta i estreta.
No desesperis a la vall del dolor,
on moltes delícies brollen de l’angoixa.
I espera el bé del bufa del Senyor,
que dóna gràcia sense número
i fa florir sense nombre les alegries.
No desesperis.
És el primer que encarna de manera tan completa el romanticisme en marxa. A diferència de Schubert i Mendelssohn, no ens ofereix només les seduccions de nova sensibilitat; ens dóna les raons, les justificacions estètiques i musicals d’aquesta sensibilitat, ja que ha raonat i pensat el seu art abans de deixar-se anar sobre les ales del seu geni, d’aquest geni múltiple, animat alternativament per “les dues ànimes que habiten al seu si, l’heroic Florestan i el tendre Eusebio.