Any 1840
Òpera en quatre actes
Llibretistes.- Robert Reinick (1805-1852) i Robert Schumann (1810-1856)
Schumann va expressar el desig d’escriure una òpera ja l’any 1842, i estava fascinat per les possibilitats de les òperes basades en llegendes tradicionals alemanyes. Els seus quaderns de notes d’aquesta època mostren que, entre d’altres, Schumann va considerar les històries del Cant dels Nibelungs, Lohengrin i Till Eulenspiegel com a bones candidates per ser l’argument d’una òpera alemanya.
Schumann va començar a treballar en Genoveva cap al final d’un període d’intensa depressió. A principis dels anys 1840, desanimat tant per la major estima que el públic sentia cap a la seva dona, Clara Schumann, una destacada pianista i una compositora amb una carrera d’alt nivell com a virtuosa de gira, i pel fet que no li van oferir a ell la direcció de la Gewandhaus de Leipzig, la depressió de Schumann es va intensificar. El 1844, ell i Clara es van traslladar a Dresden, on la seva depressió es va moderar i va començar a treballar en diverses composicions, entre elles Genoveva.
Deixant de banda la vigència d’algunes àries i cors d’indubtable repercussió emocional i l’abolició dels recitatius amb la introducció de leitmotivs embrionaris prewagnerians, es pot dir que des del principi hi ha hagut unanimitat d’opinions positives sobre l’obertura de Genoveva, considerada una autèntic preludi simfònic, que resumeix temàticament tot el drama musical, segons el model de Weber i indicatiu de la nova estètica romàntica. És una pàgina que es pot admirar per la acurada recerca tímbrica de l’instrumental i per determinades caracteritzacions psicològiques dels personatges encarregades a mescles sonores immediatament comunicatives. Per exemple, en l’atac inicial, al pianissimo de l’orquestra, els violins insinuen una frase líricament planyosa i després els violoncels, violes i fagots indiquen un tema tèrbol i agut que pretén ser un motiu-reminiscència de la figura tèrbola de Golo. . De particular bellesa expressiva és la tensió orquestral al centre de l’obertura, amb els diferents colors de la barreja romàntica determinats per les sortides del clarinet i les trompes, abans de l’emoció final festiva de l’obertura.
Genoveva
Personatges.- Sigfrid – Genoveva – Golo – Margarida – Drago – Baltasar – Gaspar
Hidulfus – Comte de Tréveris – Esposa de Sigfrit – Lloctinent de Sigfrit – Maga, Nodrissa de Golo
Primer Majordom de Palau – Escuder – Escuder – Bisbe de Tréveris –
Baríton – Soprano – Tenor – Soprano – Baix – Baix – Baríton – Baríton
L’acció es desenvolupa als voltants de Trèveris, l’any 730.
Pati d’armes al castell de Sigfrid)
Acte Primer
Cor
Alceu els braços i el cor
pietosament fins al cel,
cap a Aquell davant l’infinit poder del qual
tots ens postrem!
El seu regne perdurarà
per tota l’eternitat,
sempre estarem disposats
a afrontar la mort per Ell!
Què hem de témer
si Ell és del nostre costat?
Ell és la font de tota gràcia,
només per Ell és possible la salvació!
(Hidulfus surt de la capella seguit
d’un gran seguici)
Hidulfus
Armeu-vos per al combat
a qui el Senyor ens crida!
Abderraman,
el major enemic de la nostra fe,
des d’Espanya ha envaït França!
Cor
Maleït sigui!
Hidulfus
Indignat per les seves atrocitats,
s’aixeca en armes el poderós Carlos Martel
convocant els valents d’aquestes terres
per castigar amb l’espasa l’agosarat invasor.
Cor
Llarga vida a Carlos Martel!
Hidulfus
En nom seu, jo també exhorto
a tot aquell que tingui forces
per empunyar una espasa,
a seguir el noble comte Sigfrit,
a qui Carlos ha confiat el comandament
per combatre en aquesta Santa Croada
destinada a defensar la Creu de Crist!
Cor
Estem disposats a això!
Hidulfus, Cor
(Amb gran fervor)
Aleshores, endavant, els meus valents esquadrons,
per la glòria i l’honor de la cristiandat!
Que us acompanyi l’exèrcit dels àngels
i el Senyor sigui sempre amb vosaltres!
Estem disposats
a lluitar i a combatre,
i fins a afrontar la mort
per Crist el nostre senyor!
El seu regne perdurarà
per tota l’eternitat,
sempre estarem disposats
a afrontar la mort per Ell!
Què podem témer
si Ell és amb nosaltres?
Ell és la font de tota misericòrdia,
només per Ell és possible la salvació!
Golo
(sol)
I tant de bo pogués anar amb ells,
consagrat per la benedicció
aquest sant home
¡Qui pogués assolir una mort gloriosa
al sagnant camp de batalla!
A mi se m’ha concedit una altra missió.
¡ La calma, la calma!…
¡ Tant de bo també la pau!
¡ Pau, vine al meu cor,
apaivaga el profund dolor,
el terrible conflicte dels meus sentiments!
¡Pau, oh pau, vine per fi al meu cor!
Tot em sembla ombrívol,
encara que el sol brilli radiant.
¡Si pogués lamentar-me, si pogués vessar
les llàgrimes que antany els meus ulls van plorar!
¡Que diferents eren els meus pensaments
en altres temps!
¡Aleshores, tot m’impulsava
a la guerra i al combat!
¡Cap cavall no era massa salvatge per a mi,
cap abisme massa profund,
els horitzons em resultaven sempre estrets,
i cap fita massa llunyana!
¡Cap fita massa llunyana!
Quan tornava a casa meva
per gaudir del seu plàcid abric,
¡com ressonaven els ressons
de la cítara amb la meva melodia!
Les parets repetien
les lloances del cantor,
tots em rendien
un cortès homenatge
i ardent s’elevava,
al fastuós banquet,
fins a omplir les copes
l’alegre cançó.
¡Aquells eren altres temps!
Altres temps…
¡ I ara!…
¡ Pau, vine al meu cor, etc.
Sigfrid, Sigfrid,
tu, que vas ser un segon pare per a mi,
a qui tot ho dec,
¡què has fet!
¡M’has encomanat
que sigui el guardià de la teva dona!
¡ I jo, un simple mortal,
he de vetllar per aquest àngel!
Veig que s’acosten…
¡Si pogués fugir, amagar-me on
cap raig de sol pogués assolir-me!
(S’allunya pel fons. Arriben Sigfrit, Genoveva,
Drago, Baltasar, Gaspar i altres servents)
Sigfrid
Ha passat tan poc temps
des que et vaig trobar i ja,
el cruel destí, m’arrenca del teu costat!
Genoveva
Tot i que estiguem separats, ens uneix
un sagrat enllaç, fins als més apartats
confins de la terra arriba la mirada de l’amor!
Sigfrid
Ets una dona germana, no t’has de lamentar!
He de tolerar l’ultratge a la nostra fe?
Genoveva
Si no fossis un heroi, no et diries Sigfrid,
i no portaries amb tu el meu dolor.
Sigfrid
Després de l’amarga nit,
arribarà algun dia la felicitat.
Genoveva
On sigui que vagis et seguirà el meu amor.
Sigfrid
A la gloriosa batalla, enarborarem per la
cristiandat el victoriós estendard del guerrer!
Genoveva
El qui et va lliurar a mi veurà que estic disposada
a donar el que més vull quan Ell ho ordeni.
Sigfrid
Dona estimada!
Genoveva
Estimat meu!
Ambdós
Feliç l’heroi / la dona
que ha aconseguit una dona / un heroi com tu!
(Se senten trompetes fora d’escena)
Sigfrid
Aquesta trucada és per a nosaltres!
(adreçant-se als criats)
Vull dir-vos algunes paraules!
Drago, Sempre has actuat fidelment,
deixo tota la meva servitud a la teva cura,
Tracta-la bé!
Drago
(amb el major respecte)
La vostra partida ens causa un gran dolor.
Sigfrid
(Senyalant a Àngel)
I fes-te càrrec d’aquest dissortat,
que encara que privat de la paraula,
pels seus ulls parla la fidelitat.
No us feu mal!
Drago
Es farà tal com ho ordeneu.
Sigfrid
(en veure Golo)
Encara hi falta algú. Golo!
Tu, el més proper a casa meva,
per què ets tan lluny?
Genoveva
Que pàl·lid està!
Drago
Que trist!
Genoveva
A ell li fa més mal que a ningú el comiat!
Sigfrid
Potser preferiries venir
a guerrejar amb mi?
Golo
Vós ho heu dit!
Sigfrid
Aquí em serviràs millor.
Mira, només al millor dels meus
vull confiar el més valuós.
(afectuosament, a Golo)
Aquest ets tu!
Pren sota la teva empara la meva dona,
que necessita la protecció dun home.
(als altres criats)
I vosaltres, aquí teniu a Golo
el vostre poderós amo,
Serviu-lo com si fos jo mateix!
Golo
Desitjaria que trobéssiu
algú més digne que jo.
Genoveva
Amb grat us accepto pel meu cavaller guardià!
Golo
Noble comtessa,
m’estimeu massa!
Sigfrid
Estalvieu les paraules!
El temps apressa;
el toc de trompetes així ho diu.
Endavant! Porteu el meu cavall de combat!
Cor
Endavant!
Endavant, al camp de batalla!
El comte Sigfrid, l’heroi,
guia a l’exèrcit cap a la glòria!
Amor meu, fes-me un petó!
Hem de separar-nos!
La sort ens somriu,
aviat, molt aviat tornarem!
Carlos Martel, Carlos Martel, el valerós martell
que farà tremolar tots els infidels!
L’enemic serà l’enclusa sobre
el que copejarem sense compassió!
Amb quina força i potència ressona el teu martell!
Carlos Martel! Carlos Martel!
Genoveva
¡Ves amb Déu!
Sigfrid
¡Quedeu-vos amb Déu!
Genoveva
¡Adéu!
Sigfrid
¡Adéu!
Golo
(Per a sí)
¡Quina manera de besar-la!
¡Cal veure-ho per creure-ho!
Cor
¡Endavant, al camp de batalla!
¡El comte Sigfrid, l’heroi,
guia a l’exèrcit,
cap a la glòria!
¡Amor meu, fes-me un petó!
¡Hem de separar-nos!
¡La sort ens somriu,
aviat, molt aviat tornarem!
Golo
(a Sigfrid)
Senyor el cavall està llest!
Genoveva
Tant de bo pogués anar amb tu!
Sigfrid
Tingues confiança i tranquil·litza’t!
Genoveva
Vés amb Déu!
(Sigfrid abraça i fa un petó a Genoveva i se’n va.
Ella s’esvaeix)
Golo
El rude guerrer! Entén d’espases,
de cops i estocades, però no d’amor!
Ell ha estat el culpable del seu esvaïment!
Si ella mor, jo no en soc responsable!
Però ja sospira!
El suau hàlit torna a bategar-hi,
i els seus llavis s’envermelleixen de nou!
Els seus llavis, dolços llavis!
El que aconsegueixi besar-vos
aconseguirà robar-ne la felicitat eterna,
doncs mai no s’extingeix un petó com aquest!
Mai! Mai!
(mirant al seu voltant)
Estic sol, ho podria fer;
els seus pietosos ulls
no miren amenaçadorament
com els del querubí al Paradís;
He de besar-la!
(la besa)
Genoveva
(Tornant en si)
El meu Sigfrid!
Qui sou?
Golo
El vostre servidor més fidel!
Genoveva
Permeteu-me que em doni suport en vós!
Estic marejada!
(Genoveva es dirigeix cap al castell, recolzada
al braç de Golo)
Margarida
(apareixent a la porta del castell)
Mireu el galant cavaller!
Quina alegria se sent en veure’l!
Que bé li sentin la ploma al barret,
i el punyal, també ell té coratge!
Quan es va inclinar per besar-la,
quina flama tan ardent va brollar de les galtes!
L’esposa sola, el Comte a la guerra!
No li ha resultat difícil
a l’aposto gentilhome!
Jo no trobo descans ni repòs,
però a la rancúnia tinc el meu millor aliat!:
(amb gest amenaçador, cap al castell)
Ja que em vau expulsar de la casa,
senyor Comte, ara tindreu el vostre merescut!
Silenci, aquí ve!
(Golo surt del castell)
Golo
(per a si)
Què és el que has fet
al teu atroç desvari?
Has besat
a la dona del teu senyor.
Has abraçat
el seu cos noble.
Has traït
la teva paraula de cavaller.
Miserable,
vés-te tan lluny com et portin els teus peus!
(es disposa a marxar)
Margarida
Golo!
Golo
(sense reconèixer-la)
Marxeu-vos!
Margarida
Fill meu, on vas?
No tens res a dir a la teva dida,
que no et veu des de fa tant de temps?
Golo
¡¡ Margarida! Tu aquí?
Margarida
Rudament em vau expulsar fa temps,
però jo sempre m’he mantingut lleial a tu.
Golo
Però jo et menyspreu des que vas patir
aquella fatal transformació.
Ara practiques la màgia negra,
que jo avorreixo…
¡¡ Aquesta és una estada virtuosa!
Margarida
¿ Un estatge virtuós?
¡¡ Ah!… Després de tan llarg camí,
esperava trobar aquí
una màrfega on poder descansar.
(misteriosament)
Però, ¿ què és el que he vist
en aquesta estada virtuosa?
(xiuxiuejant l’oïda)
¡¡ A una bella dona,
realment digna de ser besada!
Golo
(aferrant-la)
Ho has vist?… Moriràs per això!
Margarida
(indiferent)
Mata’m!… Només assassinaràs
a la dida, no a la mare.
Vés-te’n, Golo, estàs malalt!
Golo
Sí… malalt de mort-
Margarida
Tingues confiança en mi,
conec el remei...
Golo
Fora d’aquí, bruixa!
Tu, aquesta casa, tothom,
tot em sembla abominable!
Tot just puc suportar
el pes miserable d’aquesta vida.
Vull allunyar-me d’aquí,
anar on ningú em pugui trobar!
(intenta marxar, però Margarita ho deté)
Margarida
Abandonaràs aquesta dissortada,
que sense tu seria presa de l’angoixa?
És possible que renunciés a la vida,
doncs, com es diu allà, ella t’estima.
Golo
(Prenent-la d’un braç)
Què dius? Qui t’ha dit això?
Margarida
Em trencaràs el braç!
Això no és difícil de constatar-ho.
Golo
Ments!…
No coneixes les més pura de les dones.
Margarida
Observa què bé encaixa tot!
El Comte a la guerra, i tu a casa seva!
Potser mori en combat i tu siguis el seu hereu!
Sovint ocorren coses estranyes al món:
les muntanyes i les valls es troben.
Com més fàcil no serà
per a dues ànimes apassionades!
La sort és de part teva!
(intenta marxar)
Golo
Ja marxes?
Margarida
He d’anar a Estrasburg.
Golo
(prenent confiança)
Digues-me, tu què faries al meu lloc?
Margarida
(per a si)
Té el cor oprimit.
(en veu alta)
Si jo fos un jove
amb uns ulls com els teus,
podria albergar qualsevol esperança,
encara que estigués enamorat de la reina.
Golo
Tant de bo pogués esperar! Margarida!
Et recompensaré generosament!
Queda’t al castell
per observar tot amb els teus propis ulls!
Margarida
Ja n’he vist prou!
Golo
Només uns quants dies!
Margarida
De debò vols que em quedi?
Golo
Et quedaràs?
Margarida
Potser…
Golo
I m’hi ajudaràs?
Margarida
Tant com em sigui possible.
Golo
Dóna’m la mà i promet-m’ho!
Margarida
Aquí està la meva mà!
Golo
Jures que m’ajudaràs?
Margarida
Ho Juro!
Golo
De nou estàs disposada
a donar-me la vida!
Si tu em guies,
el nostre pla tirarà endavant.
Serà meva, encara que baixin
els àngels
sobre la terra!
De nou estàs disposada
a donar-me la vida!
Si tu em guies,
el nostre pla triomfarà.
Serà meva!
Serà meva, encara que baixin
els àngels sobre la terra
per protegir-la!
Serà meva!…
Encara que baixessin àngels
sobre la terra
per protegir-la,
per guardar-la,
serà meva,
ara o mai!…
Margarida
(per a si)
Això és el que volia,
ja ho he aconseguit!
Ha caigut al meu parany!
Ha caigut a les meves xarxes!
(en veu alta)
No ho dubtis, serà teva!
(a part)
Ha caigut al meu parany!
Ha caigut a les meves xarxes!
(en veu alta)
Encara que baixessin àngels
sobre la terra
per protegir-la,
(a part)
Ha caigut al meu parany!…
(en veu alta)
serà teva,
ara o mai…
Acte Segon
(Habitació de Genoveva)
Genoveva
(amb gran fervor)
¡¡ Que dolorosa és la separació!
¡¡ Amb ell se’n van anar la felicitat i l’alegria!
¡¡ Una casa sense amo, és una casa sense govern!
¡¡ Tant de bo tornés immediatament!
Amb ell porta la felicitat i el valor,
quan no hi és, tot s’ensorra,
però allà on regna, tot és magnífic.
¡¡ El meu Sigfrid tornarà
i quan torni, tot serà felicitat!
No tinguis por, no tinguis por cor meu…
(la interromp el següent cor)
Cant dels criats
¡¡ Ompliu les copes fins a la vora,
brindem i beguem!
¡¡ Quan el senyor surt a estranyes terres,
l’escuder és qui regna a casa!
¡¡ Brindem i beguem!
¡¡ Mireu qui s’asseu en aquell racó!
Vell Drago, ¿ què passa?
¡¡ Sal del teu amagatall!
¡¡ Alcem la copa per la nostra senyora!
¡¡ Visqui la nostra senyora!
Genoveva
Quines cançons tan grolleres!
Sonen com si es burlessin de mi!
Són els servents… i la Margarida està amb ells.
Quina escena tan horrible he de presenciar!
Allà hi ha el bon Drago!
No vol jugar als daus ni cantar.
Quines cançons tan desenfrenades!… Sigfrid!
Torna aviat, Sigfrid, doblega la seva insolència!
Sembraran el desordre per tot arreu!
(Escolta un soroll)
Qui va aquí?
(Entra Golo)
Sou vós, Golo?
Golo
Perdoneu que a aquesta hora tan inoportuna…
Genoveva
Sempre sou benvingut.
Heu de saber que estic espantada…
Golo
Segurament heu sentit…
Genoveva
Canten en veu molt alta
i jo estic totalment sola.
Golo
(per a si)
Totalment sola! La sort em somriu?
Genoveva
Vaig enviar la meva criada a Tréveris
perquè tingués cura del seu pare malalt,
llavors vaig sentir cert temor
provocat per aquestes violentes cançons.
Digueu-me, a què es deuen?
Golo
Els criats, Gaspar i Baltasar,
que maten el temps amb els seus companys…
Genoveva
I Margarida?
Golo
Demostra les seves arts davant els nois…
De sobte els fa riure
que de sobte els atemoreix i a més…
(Vacila)
Genoveva
M’amagueu alguna cosa, parleu!
Golo
Sentiu doncs les notícies que m’han arribat…
Es comenta que fa uns dies
va haver-hi una gran victòria sobre Abderramán.
Genoveva
Una victòria, una victòria! Quina alegria!
Però com és que Sigfrido no em va avisar?
Golo
El rumor és més veloç que el missatger!
També es parla
de l’imminent retorn de l’exèrcit.
Genoveva
Significat també? Tant de bo fos cert!
Golo
Tot això ha alterat els joves!
Cor de criats
Una bella femella,
realment digna de ser besada!
Golo
Ja tornen a armar…
Els faré callar.
(intenta marxar)
Genoveva
¡¡ Deixeu-los, deixeu-los!
També a mi la joia em convida a cantar.
¡¡ Vos canteu tan bé que sens dubte podeu silenciar
amb una dolça melodia aquest soroll tan atroç!
¡¡ Vaja, vet aquí la cítara!
Golo
Fa molts mesos que no canto una cançó.
Genoveva
¡¡ Així em sonarà més sincer el vostre cant!
¡¡ No admeto una negativa!
Aquella cançó d’Alsàcia… la del trobador!
Golo
Seríeu capaç de fer cantar les pedres
amb la vostra súplica, bella senyora!
Genoveva
Adulant, sou insuperable Golo.
Canteu doncs i feu parlar al vostre cor!
Golo
(per a si)
Oh, quina encantadora bruixa!
Duo
Genoveva
Si jo fos un ocellet i dues aletes tingués,
volaria cap a tu, volaria cap a tu!
Però com que no en tinc,
però com que no en tinc,
he de quedar-me aquí!
Encara que estigui molt lluny de tu,
en els meus somnis sempre estic al teu costat
i puc parlar amb tu.
Però quan em desperto,
em trobo sola!
No passa una sola hora de la nit
en què el meu cor no es desperti
i pensi en tu,
i en les mil ocasions
en què m’has lliurat el teu cor!
Encara que estigui molt lluny de tu,
en els meus somnis sempre estic al teu costat
i puc parlar amb tu.
Però quan em desperto,
em trobo sola!
Golo
Si jo fos un ocellet,
i dues aletes tingués,
Volaria cap a tu, volaria cap a tu!
Però com que no en tinc,
però com que no en tinc,
He de quedar-me aquí!
Encara que estigui molt lluny de tu,
en els meus somnis sempre estic al teu costat
i puc parlar amb tu.
Però quan em desperto,
em trobo sol!
(cada vegada més apassionat)
No passa una sola hora de la nit
en què el meu cor no es desperti
i pensi en tu, i pensi en tu,
i en les mil ocasions…
(per a si, perdent les maneres)
No em puc controlar!
Aquest ardor em devora!
Als seus peus, als seus peus,
perquè ho sàpiga tot, tot!
No em puc controlar més temps!
Aquest ardor em devora!
(Cau als peus de Genoveva)
Genoveva
Què us passa?
Golo
Genoveva, perdoneu-me!
Genoveva
Poseu-vos drets, aquesta postura no és digna de vós!
Golo
No, abans que m’atorgueu el vostre perdó.
Us he enganyat…
Genoveva
Està bé, si Déu us perdona,
també jo ho faig.
Golo
Vaig abusar de vós, no ho vau advertir?
Quan Sigfrid acabava de partir…
Genoveva
Golo, mai abans us vaig veure així… Esteu malalt?
Golo
Tu vas obrir la nafra; ara has d’aturar
la sang que raja del meu cor!
Genoveva
Un malvat dimoni parla pels vostres llavis!
Compreneu amb qui esteu parlant?
Golo
Bruixa, m’has robat la vida
amb les teves arts màgiques!
Genoveva
De què em parleu?
Desperteu-vos i veieu qui soc!
Soc jo, Genoveva, que ara us parla,
l’esposa del vostre senyor, el comte Sigfrid!
Golo
Escolta’m llavors, esposa del meu senyor!
Si trobéssiu les paraules, els sons,
per poder parlar, per poder expressar-me.
Genoveva
¡S’ha tornat boig!
Golo
Si pogués parlar, si em pogués expressar!
Si pogués parlar, si em pogués expressar!
Tu m’estimes, la meva bella dona!
Ja ha començat el dia,
i tot comença a moure’s ia agitar-se.
Dels capolls brollen totes les delícies,
tot es comença a agitar, etc.
Genoveva
¡S’ha tornat boig!
Qui em podrà ajudar?
On em podré refugiar?
¡S’ha tornat boig!
On em podré refugiar?
(cridant)
Drago! Àngel!
Ningú m’escolta?,
Oh Sigfrid, marit meu,
quan tornaràs!
Golo
No ho invoquis!…
Aquest nom significa la mort!
Ets meva!
Genoveva
Déu omnipotent!
Golo
Vine als meus braços, dona!
Genoveva
Enrere!
Golo
Vine al meu pit!
Genoveva
Enrere, bastard infame!
(Golo es conté i Genoveva fuig)
Golo
Quines paraules he dit!
Quines paraules he suggerit!
Maleïda siguis!
Aquests ulls no trobaran descans,
aquests llavis no menjaran ni beuran,
fins que no t’hagi aniquilat,
fins que no us hagi aniquilat!
Drago
(entrant)
Al cel dono gràcies de trobar-vos,
us he buscat per tot el castell.!
Golo
Serà a una altra oportunitat, Drago.
Deixa’m ara sol!
Drago
Heu de venir amb mi!
Els mossos es neguen a obeir-me.
Golo
Obliga’ls a això, què m’importa a mi!
Drago
Podria refrenar-los!
Però els he sentit calumniar!
Golo
Contra mi, potser?.. Ignora’ls!
Què t’importa?
Drago
No ha estat contra vós!… Imagineu-vos-ho.
S’han atrevit a ultratjar
a la nostra noble Comtessa
Golo
I què van dir?
Drago
Tot just goso repetir-ho.
Ha estat molt vergonyós!
Golo
Parla una vegada!
Drago
Diuen que cap al jove capellà…
Aquest que va enviar recentment Hidulfus,
(xiuxiuejant)
va tenir una actitud més personal que
la que el comte Sigfrid podria tolerar.
Això pensen els rufians!
Golo
Drago, aquests rufians… diuen la veritat!
Drago
Senyor Golo!
Golo
Jo encara sé més…
Drago
No m’ho puc creure!
La noble comtessa…
Golo
Aquesta mateixa nit l’ha citat aquí.
Drago
Potser per pregar amb ell.
Golo
Sí, sí, per pregar que el comte Sigfrido
no torneu mai!
Drago
Mai no podré creure això!
Golo
Vols veure-ho tu mateix?
Drago
Què voleu dir?
Golo
Podràs convèncer-te per tu mateix.
Drago
M’arrencaré els ulls si és que veig aquesta infàmia!
Golo
Molt bé, la prova és senzilla.
(obre la porta del dormitori de Genoveva)
En aquest racó podràs escoltar
sense ser vist els amants.
Jo m’amagaré més enllà!
Drago
Per provar la seva innocència
jo mateix ho faria, però no…
Golo
Aleshores creu-ho, si no vols veure!
Drago
(detenint Golo)
Deixeu-me a mi, i vós vigileu darrere de la porta!
Estic segur que, demà d’hora,
podré jurar-vos que tot ha estat
una calúmnia i un engany.
Golo
En aquest cas, jo mateix em tindré per un rufià.
Drago
Que Déu m’ajudi!
Demà, sabrem la veritat!
(Golo amaga Drago al dormitori.
Entra Margarida)
Margarida
Estava darrere de la porta i ho he vist tot.
Has estat massa violent amb Genoveva!
Golo
I vas sentir com em va cridar?
Margarida
Tu en tens la culpa!
Golo
Ajuda’m a venjar-me!
Margarida
(misteriosament)
Escolta’m. Aniré a Estrasburg
per impedir l’arribada del Comte.
Golo
Què pretens?
Margarida
He sabut que hi és malferit.
Golo
Ah!
Margarida
Vaig interceptar una carta enviada a la Comtessa…
Prepararé un beuratge que l’alliberarà
dels mals que ho turmenten…
I a tu d’ell!
Golo
Sento calfreds…
Margarida
Anem a la cambra dels servents!
Drago el seu pretendent… que divertit!
(Margarida es porta a Golo amb si)
Genoveva
(abocada a la finestra)
Sigil·losament llisquen pel pati…
Com llops que vénen de rapinya!
Tinc tanta por, estic tan angoixada!
Oh, Tu, que vetlles sobre nosaltres,
que ho has creat tot amb amor,
protegeix, oh Senyor, aquesta nit
als homes bons i pietosos!
Tingues compassió de mi,
i si vaig perdre els estreps
perquè un jove va atemptar
contra el meu honor i contra mi,
perdona’m, ja que per defensar-me
no comptava amb altres armes.
Oh, Senyor, que perdones de bon grau,
empara’m en la meva gran aflicció!
I tu, dolç repòs,
que calmes tots els dolors,
vine, porta la imatge de Sigfrido
als meus somnis,
perquè pugui descansar sobre el seu cor
del dolor profund que m’aclapara.
(Es dirigeix al seu dormitori)
Criats i Donzelles
Amb sigil, amb sigil, obriu!
Amb sigil, amb sigil, obriu!
(Margarida obre la porta i entra el cor)
Que no se’ns escapi!
Amb compte, amb sigil!
Baltasar
Allà hi ha l’habitació!
Envolteu la porta!
Cor
No se’ns escaparà,
tots la vigilem,
Baltasar
Apagueu les torxes!
Cor
Silenci, silenci!
Baltasar
Sento com si dues persones
parlessin en veu baixa.
Cor
Passeu, passeu!
Genoveva
(des de dins del seu dormitori)
Qui hi és?
Qualsevol que sigui, enrere!
Cor
Silenci, silenci! Els sorprenem!
Genoveva
(Surt de la seva cambra)
Què busqueu aquí?
Baltasar
(desconcertat)
Nosaltres busquem…
Genoveva
A qui?
Baltasar
Al Senyor Golo!
Permeteu que el busquem
a la vostra alcova.
Genoveva
(indignada)
A la meva alcova?
A qui gosi entrar-hi, l’espera la mort
quan torni el vostre senyor!
Baltasar
Està molt lluny, al camp de batalla,
Busquem el seu substitut!
Genoveva
Em sembla que el Sr. Golo, no és aquí!
Marxeu-vos, us els prego!
Cor
Què ens importen el seu orgull i les seves súpliques!
Busqueu, busqueu, hem de trobar-lo!
Genoveva
Senyor, protegiu-me d’aquests atrevits!
(Tornant-se cap al cor)
Marxeu-vos! Marxeu-vos! Sortiu d’aquí!
(Angelo s’allunya per anar a buscar Golo)
Cor
Entreu! Entreu!
(Es precipiten contra la porta. Golo entra
bruscament espasa en mà)
Golo
Enrere, rufians!
Com us atreviu
a torbar el repòs de la vostra senyora?
Genoveva
(A Golo)
Protegiu-me!
(als altres)
Aquí hi ha el senyor Golo, marxeu-vos!
Què busqueu encara?
Golo
Em busquen a mi?
Genoveva
Sí a vós!
Cor
No, no,
allà dins hi ha d’haver algú més!
Baltasar
A l’alcova encara hi ha algú.
Golo
Comtessa, deixeu que busquin
per ratificar la vostra innocència.
Genoveva
Cerqueu doncs!
Drago
(sortint del seu amagatall)
Pietat, pietat!
Cor
Drago!
Baltasar
Drago!
(travessa Drago amb la seva espasa)
Genoveva
Déu m’hi assisteixi!
Baltasar
Comtessa, si em permeteu,
us diré que em sembla lamentable.
Golo
(a Baltasar)
Amic, ets ràpid!
Cor
¡¡ Mireu, s’ha posat pàl·lida!
Baltasar
¿ Què heu de dir ara?
Genoveva
(Indignada)
¡¡ A vós, res!
Baltasar
Ho crec, a nosaltres, res, ja ho hem vist tot.
¿ Però què direu a aquell que s’ha d’assabentar?
Genoveva
¡¡ Creieu el que heu vist, però res més!
¡¡ Heu portat torxes, doneu-me una!
Baltasar
(mirant dins del dormitori)
¡¡ No veig res sospitós!
Margarida
(apareixent sobtadament)
¡¡ Des d’aquella finestra vaig contemplar
com Drago l’abraçava!
(es retira de pressa)
Genoveva
Una altra vegada aquesta dona!
(a Golo)
Apel·lo a vós!
Digueu, senyor Golo, el que penseu.
Golo
Jo no em dic Sigfrid,
i per tant no soc el jutge!
Genoveva
En això heu encertat!
Baltasar
Després del que ha passat
s’ha tornat més orgullosa encara!
Potser desapareixerà el seu orgull a la torre!
(a Golo)
Si jo fos el senyor, l’empresonaria sense tardança!
Cor
Emporteu-vos-la a la torre!
A la torre amb ella!
Allà tindrà temps de penedir-se’n!
A la torre amb ella!, etc.
A la presó, encadenada,
encadenada, a la presó!
Porteu-vos-la, emporteu-vos-la!, etc.
A la torre,
a la presó!, etc.
Baltasar
Porteu-vos-la a la torre,
emporteu-vos-la a la torre!
Allà tindrà temps de penedir-se’n!
Porteu-vos-la a la torre!, etc.
A la presó, encadenada!
Encadenada, a la presó!
Porteu-vos-la, emporteu-vos-la!, etc.
A la torre,
A la presó!, etc.
Genoveva
(amb veu feble veient Drago sagnant)
Porteu-me on vulgueu,
però porteu-me
on no pugui veure la sang!
Senyor que regnes al cel,
protegeix la teva filla!
Protegeix la teva filla!
Què he fet
per patir tan dura prova?
Senyor que regnes al cel,
protegeix la teva filla!
Protegeix la teva filla,
Déu totpoderós!
Senyor que regnes al cel!, etc.
Golo
(per a si)
No t’obris, ferida del meu cor!
No t’obris,
atorga a la venjança el dret!
No t’obris, ferida del meu cor,
reprimeix el teu dolor,
reprimeix el teu dolor, reprimeix-ho!
No t’obris, ferida del meu cor!
(Es porten a Genoveva)
Acte Tercer
(Humil posada d’Estrasburg)
Sigfrid
¡¡ No necessito res més!
¡¡ Guarda els teus ungüents i herbes, bona dona!
¡¡ Mireu, mireu, la ferida ja està tancada!
Margarida
¡¡ Només necessitareu uns dies de repòs!
(a part)
Ha de tenir una salut de ferro
per tolerar el beuratge que li vaig preparar.
Sigfrid
Amb gust descansaria més temps,
però les enyorances de casa meva
i especialment de la meva dona,
no em deixen descansar.
Margarida
Teniu dona?
Sigfrid
Així és!
I com ella, no n’hi ha cap altra d’igual a tota la terra!
Margarida
I també fills?
Sigfrid
Tant de bo els tingués!
Fa temps que espero aquesta bona notícia.
(aixecant-se)
Demà marxaré,
no suporto més temps aquí.
Margarida
Paciència! Paciència!
Durant dos dies més cuidaré de vós.
Si voleu distreure-vos amb un alegre joc
que us recordi a la vostra pàtria i esposa,
jo en conec un…
Sigfrid
No comprenc.
Margarida
Escolteu, doncs!…
Tinc un màgic mirall
en què es pot contemplar
tot el que es desitja i el que ja ha esdevingut.
Sigfrid
No serà una obra diabòlica?
Margarida
No ho sé…
Però sí que sé que el mirall no menteix mai.
Sigfrid
Què em dieu!
Podré tenir notícies de la meva dona?
Margarida
De tot el que vulgueu.
Sigfrid
Ho he de veure!
Digues-me, quan ho podré fer?
Margarida
Millor quan hagi enfosquit.
Sigfrid
Pren, això per les teves cures…
Potser encara els necessiti.
(li dóna una bossa de monedes)
Margarida
El vostre escuder sabrà on trobar-me.
Cuideu-vos i descanseu!
Sigfrid
Adéu!
(Margarita surt)
Pots esperar-me amb el teu mirall
fins al dia del Judici Final!
(truca)
Conrado, Conrado!
(Conrado ve)
Vaja, noi, alegra’t,
ensella els cavalls doncs avui mateix
iniciarem el nostre retorn!
La ferida encara no ha deixat de cremar,
però més em crema
el foc que sento aquí.
(assenyalant el cor)
No puc suportar més temps
estar lluny de la llar.
(Obre la finestra)
Quina nit tan bonica!
Quina brisa tan suau!
(a Conrado)
Prepara-ho tot, ràpid, ràpid!
(Recull les armes de la paret)
Cançó
Aviat et tornaré a veure, castell on vaig néixer!
Ja sona la trompeta a la torre,
ja s’alegren els meus seguidors,
les portes s’obren al meu pas,
cau el pont llevadís i els meus ulls la busquen.
Ella m’ha vist i corre cap a mi!
Les mirades i els cors s’uneixen!
Beneïda fidelitat conjugal!
Quina alegre retrobament!
L’enemic vençut, la creu triomfant,
l’estendard de la fe oneja a tota la pàtria!
Si atroç era la fúria de l’infidel,
al costat nostre lluitava l’exèrcit celestial!
(amb recolliment)
Plena de temor em contemplaves,
dona meva, des de les silencioses muralles.
Quins temes encara? Allunya de tu les penúries,
cap força m’apartarà ja de tu!
(escolta soroll a l’exterior)
Qui travessa el portal tan ràpidament?
El genet sembla haver perdut el seny.
Si no escolto malament, dirigeix els seus passos cap aquí!
(Aboca a la finestra)
Un corb pica la finestra,
quins auguris em portarà?
(Entra Golo)
Tu, Golo? Benvingut siguis!
Però quin pàl·lid estàs!
No ets portador de bones notícies…
Golo
Res de bones.
Sigfrid
La meva dona ha mort!
Golo
Encara viu.
Sigfrid
Viu? Aleshores, sigui el que fos,
podré suportar-ho sense problemes.
Golo
Llegiu-lo vós mateix!
Sigfrid
És del capellà del castell!
(Llegeix la carta)
Senyor del cel!
Golo
(per a si)
Em tremolen les cames.
Voldria desfer el camí espantós
pel qual m’ha portat la Margarida.
Sigfrid
Golo!
Pren la meva espasa,
acaba amb mi d’un sol cop, però…
Espera, abans amb ella!
Golo
Conteneu-vos, el meu noble senyor!
Sigfrid
No et burlis de mi amb el teu consol!
Golo
Sentiu-me: Qui va escriure això, ha mentit!
Sigfrid
Què ha mentit? Vés-te’n, bon Golo!
Series capaç de mentir per alleujar el meu dolor,
Més no ho aconseguiràs!
Golo
(per a si)
El terror s’apodera de mi
en veure així aquest home!
Sigfrid
Ningú al món m’ha de veure,
ningú ha de saber on estic!
(en veu baixa, amb accent aterridor)
Però ella també ha de morir!
Aquí tens la meva espasa
i el meu anell.
Ensenya-li les dues coses,
perquè sàpiga qui t’envia!
(S’atura de sobte)
Espera! Acabo de recordar
que aquí viu una dona
que em va parlar d’un mirall màgic
en què es pot contemplar el passat,
fins i tot en els més petits detalls.
Creus en aquests miralls?
Jo no hi crec gaire,
però em sento temptat de demanar-li consell.
Anem allà!
(Truca a Conrad)
Conrad!
Tu saps on viu la dona que va tenir cura de mi.
Condueix-nos-hi immediatament!
Vaja, bon Golo!
(Surten)
La transformació
(Allotjament de Margarida)
Margarida
En somnis vaig veure una nena,
una preciosa nena de dents d’ivori,
amb galtes rotlles i rosades,
els seus ulls, no, no els vaig poder veure tan clarament,
dues llàgrimes els entelaven.
Em deia: “Vaig ser destinada a ser el teu àngel guardià,
però tu em vas llançar a la riera”!
Quin somni tan ximple!
(Truquen a la porta)
Ja comprenc.
Si no hagués ofegat la petita,
i fos tan bonica
com la vaig veure en el meu somni,
ara trucaria a la meva porta un apostós galant,
que portaria la felicitat de la nit al dia;
Però deixeu en pau els morts,
que gaudeixen de la pau eterna!
Qui gosa molestar-los?
Ells són els qui importunen el meu descans!
Sigfrid
(des de fora)
Va, obre!
Margarida
Qui és?
(Obre la porta. Entren Sigfrid i Golo)
El senyor Conde, a hores d’ara?
(Li acosta un seient)
Sigfrid
Deixa, deixa!
Qui t’ha dit que vull asseure’m?
No m’aturaré gaire temps a casa teva.
Margarida
En què puc servir-vos?
Veniu a consultar el mirall?
Sigfrid
Gairebé ho havia oblidat!
Sí, sí, vull veure el mirall!
Desitjo que em mostri
el que va fer la meva dona sis llunes enrere!
Margarida
Sembleu enutjat, el meu noble senyor.
Per això us prego que no feu miques
aquest preat mirall,
si no us agrada el que veieu.
Sigfrid
Deixa de dir ximpleries!
Margarida
Esteu ansiós que comenci.
Ho faré, però amb una condició:
No penseu ara en Aquell
per qui el món va ser creat i és regit!
Sigfrid
Estranyes són les teves paraules!
El mirall! El mirall!
Margarida
(assenyalant Golo)
No hauria de marxar
aquest foraster?
Sigfrid
És un amic meu que ho pot presenciar tot.
Tots dos tenim net el cor!
Margarida
(a part, a Golo)
Per què tremoles, covard?
Recorda com et va humiliar la comtessa!
Golo
(per a si)
M’arrossega amb ella el pecat i la infàmia!
Sigfrid
Per què tremoles, Golo?
Recorda que m’estàs ajudant a venjar-me!
Vull saber tota la veritat,
encara que em destrossi el cor.
Golo
(a Margarida)
M’ho dius a temps,
ja començava a penedir-me!
Sigfrid
Vull saber tota la veritat.
Margarida
(a Golo, en veu baixa)
Serà teva, tingues valor!
Serà teva, tingues valor!
Golo
M’avisis a temps, començava a penedir-me!
Sigfrid
(amb impaciència a Margarita)
Per què dubtes?… Mostra’m el mirall!
Margarida
(en veu baixa, a Golo)
Una dona bonica,
realment digna de ser besada!
Golo
M’ho recordes a temps!
Sigfrid
El mirall! el mirall!
Margarida
A les vostres ordres.
(Fa un cercle a l’aire amb la seva vara màgica)
Aparegueu!
(Al fons apareix el castell de Sigfrid)
Primer Quadre
Cor Fora de l’escena
La brisa del crepuscle bufa refrescant,
l’amor canta als boscos i als prats!
Un cor pot mantenir-se solitari
quan el món es presenta feliç al seu voltant?
Les llavors s’agiten al teu voltant!
No sents al teu cor les ones de l’amor?
Ja tens davant teu qui buscaves,
la terra es torna un mar de flors
que t’atreuen sense que puguis eludir-les,
dolçament, com una abella.
Sigfrid
Mira allà!… El meu palau… Puc veure’l!
Golo
La bruixa va fer un pacte amb Satanàs.
Sigfrid
Allà també veig el bosc de roures!
I allà, aquesta silueta que recorre el sender,
és la meva dona.
Golo
Oh, la més encantadora de totes les dones!
Sigfrid
Ara arriba Drago! –
Es parlen cordialment.
En realitat, ella parla així amb tothom!
No trobo res de reprotxable.
Anem-nos, Golo!
El mirall no em diu res que ja no sabés.
Margarida
Li he fet retrocedir sis llunes,
tal com em vau demanar.
Potser voleu veure
una imatge més recent?
Sigfrid
Tu què creus, Golo?
Golo
Vegem, doncs!
Sigfrid
Endavant!
Margarida
(solemne)
Aparegueu, apareixeu!
Segon Quadre
(Es veu un petit jardí dins del castell)
Cor Fora de l’escena
Quan els llums de la terra s’apaguen,
quan les corol·les de les flors es tanquen,
una nova flor sorgeix de la nit,
vol obrir-se en secret!
Quan les estrelles brillen amb la seva resplendor,
quan la lluna destil·la els seus prodigis,
l’amor regna als nostres cors i voldria
abraçar-los en secret, abraçar-los en secret!
Sigfrid
El jardí del pati del meu castell!
Les enfiladisses que cobreixen els murs,
les reconec molt bé.
Tots dos sols al capvespre!
(a part)
Quin agosarat!
Golo
Sovint els vaig veure asseguts junts,
però mai no vaig pensar res dolent!
Cor
(a la llunyania)
Una nova flor sorgeix de la nit,
vol obrir-se en secret!
(La imatge desapareix)
Sigfrid
Encara no he vist res sospitós!
La seva mirada recatada mostra
que ella actua com una dama,
i ell com el seu servent.
Golo
Feliç aquell que pot confiar!
Sigfrid
No podries, amb la teva màgia, evocar
una imatge més recent encara?
Margarida
Només en puc evocar tres, ni una més!
Voleu veure ja la darrera?
Sigfrid
L’última aleshores!
Margarida
Apareixeu, apareixeu, apareixeu!
Tercer Quadre
(El dormitori de Genoveva. Drago obre la
porta i Genoveva li tendeix la mà)
Cor Fora de l’escena
Camina amb tranquil·litat
per la silenciosa casa!
¡S’ha allunyat qui la custòdia!
Nit fosca i confident,
cobreix amb el teu mantell el clar de lluna!
De l’arbre prohibit del Paradís,
la fruita maleïda, tan dolça és,
sal una altra vegada, astuta serp,
i porta’ns els daurats fruits!
Sigfrid
Drago, brivall! –
Golo, vinga’m!
(Sigfrit desembeina l’espasa, fa miques
el mirall i surt precipitadament, portant-se
amb ell a Golo)
Margarida
Oh, Déu!
(L’esperit terrible de Drago surt del mirall
destruït)
Horrible visió, desapareix!
Esperit de Drago
En va esgrimis el teu poder contra mi!
Margarida
Qui t’envia?
L’esperit
El Senyor!
Margarida
No el conec!
L’esperit
Tu ho vas invocar,
i ell ordena per la meva boca que surtis
a la recerca del comte Sigfrid
i li confessis tot el que has tramat!
Margarida
I si no ho faig?
L’esperit
En el termini d’un mes
aixecaran per a tu una gran pira.
Moriràs cremada, així se t’ha condemnat!
Margarida
Abans em mataré!
L’esperit
Ni ho intentis!
A les flames et convertiràs en salamandra,
al si de la terra en cuc,
i en pedra al contacte de l’acer i el ferro!
Margarida
L’horror m’atrapa.
L’esperit
Sí, serà així!
Així serà executat!
(Desapareix)
Margarida
Les flames ja s’encenen a la pira!
Són vermelles com la sang!
Em devoren, em consumeixen!
Oh, mort! Horror! Horror!
(Del mirall trencat comencen a sortir flames)
On em podré amagar, on fugir?
Déu del cel, tingueu pietat de mi!
Salva’m!
Auxili! Salva’m! Salva’m!, etc.
Sigfrid! Sigfrid!
(Surt ràpidament, embolicada amb flames)
Acte Quart
(Abrupte paisatge rocós)
Genoveva
Aquests turons són cada vegada més escarpats!
Quins abismes profunds,
quins horrorosos deserts!
Digueu-me, quan arribarem al nostre destí?
Gaspar Baltasar
Aviat!
Genoveva
Fa una calor sufocant i em fan mal els peus.
Doneu-me un lleu repòs, estic extenuada!
Gaspar Baltasar
Continua avançant!
Genoveva
Amb quanta crueltat em turmenteu!
No temeu les represàlies
del que aviat tornarà?
Gaspar Baltasar
Calla’t hipòcrita!
Genoveva
Pobre de mi!
No sortiré mai d’aquí!
Descendeixen fins al lloc més profund)
Baltasar
Espera aquí!
Genoveva
Ai de mi, amb prou feines puc tenir-me dreta!
(es deixa caure esgotada sobre una roca)
Cançó popular picaresca
Gaspar Baltasar
Tots dos s’estimaven profundament,
ella era molt murri i ell, un lladre!
Quan ell feia una entremaliadures,
ella es tirava a terra i reia.
Reia!
A ell el van penjar a les sis del matí
ia les set el van portar a enterrar,
però quan van donar les vuit
ella ja besava un altre, i reia.
I reia!
(S’aparten cap al fons de l’escena)
Genoveva
La meva última esperança s’ha esvaït,
aviat tot acabarà!
Haver de morir tan jove,
morir a les mans dels botxins,
enfrontada daquesta manera!
No hi ha cap escapatòria?
Ningú vindrà a salvar-me?
(S’aixeca)
Sigfrid, Sigfrid,
no escoltes la veu de la teva fidel esposa?
Algun dia es coneixerà els culpables,
i invocaràs el meu nom amb ardor,
però no podré venir a consolar-te, Sigfrid,
a dir-te que tot ho he perdonat,
que per tu vaig oblidar tot el que vaig patir!
No hi ha cap escapatòria?
Ningú vindrà a salvar-me?
(Veu la creu)
Què és el que resplendeix en aquest racó fosc?
Una creu, una imatge de la Mare de Déu!
Ells no la van veure,
doncs m’haguessin privat del meu darrer consol!
(agenollant-se)
Santa Verge Maria, torna cap a mi la teva mirada,
dóna’m forces per suportar el meu amarg destí!
A les teves mans poso la meva existència,
perquè advoquis per la meva salvació,
no t’apartis de mi,
tu em vas portar a la felicitat,
fes que cap senda m’atemoritzi.
L’aire es pobla d’alegres sons
que dolçament alleugen el meu cor!
En ressonar a les roques i entre els arbres,
han acabat de sobte totes les meves penes!
(Un resplendor rosat baixa sobre Genoveva)
Què és el que veig?
S’ha tancat la volta de l’infern?
Davant meu s’obre el cel en tota la seva esplendor
amb la llum del diví amor!
Beneït siguis, Senyor!
Cor fora d’escena
Que la pau sigui amb tu, que la pau sigui amb tu!
Genoveva
Aquí estic, estesa al fang!
Què són davant la teva majestat celestial
les angoixes dels mortals
i el curt patiment terrenal?
No m’abandonis a la desesperació!
Font d’amor, escut protector,
pel dolor em condueixes a la felicitat!
Veus fora d’escena
Que la pau sigui amb tu!
Genoveva
Font d’amor, escut protector,
pel dolor em condueixes a la felicitat!
S’ha esvaït la visió!
Les dolces harmonies han cessat!
El cel s’enfosqueix!
(aixecant-se)
Sento passos al bosc…
(Apareix Golo)
Estic preparada per a tot!
Golo
Reconeixeu aquest anell?
I l’espasa?
L’espasa me la va lliurar el comte Sigfrido
perquè acabi amb la vostra vida.
L’anell l’envia perquè no dubteu
dels seus desitjos… Què en penseu?
Genoveva
Que mentiu!
Golo
Menteix també l’espasa?
Menteix també aquest anell?
El que Sigfrid us va donar a l’altar?
Genoveva
No comprenc!
Golo
Què penses del que va passar amb Drago?
Genoveva
Jo? Res! Què té el meu marit a dir?
Golo
Allò que tots pensen,
que va ser seduït per vós!
Genoveva
Aquí comença el meu calvari.
Golo
Jo podria atorgar-vos les més valuoses joies…
Genoveva
Oh, vil afronta! Què espereu?
Aquí estic, mateu-me, fareu una bona obra!
Golo
Si tan valenta sou en escollir la mort,
jo soc massa covard per lliurar
a l’espasa el vostre bell cap,
que va ser per a mi el sol, la lluna i les estrelles.
Vine amb mi i fugim!
Genoveva
Esteu desvariant!
Golo
Concediu-me només per una vegada
el que més desitjo.
Deixeu-me reposar sobre el vostre pit!
Genoveva
Enrere, boig!
Golo
Només una vegada deixeu-me gaudir
de la felicitat celestial!
Genoveva
Allunya’t de mi, maleït!
Golo
Escolteu-me,
vull alliberar-vos de la mort!
Genoveva
Vós? Mai!
Golo
Recordeu que esteu al meu poder!
(assenyalant el fons de l’escenari)
Un senyal meu, i aquells homes us prendran!
Genoveva
Estic a les mans de Déu!
Golo
Una sola paraula,
i sereu lliure!…
Res dieu?
(trucant)
Eh, vosaltres!
(Vénen Gaspar i Baltasar)
Esteu disposats a complir les ordres
del nostre senyor, sobre la seva pecadora esposa?
Baltasar Gaspar
Sí!
Golo
Segons els seus desitjos,
cal fer-ho amb aquesta espasa.
(Els dóna l’espasa de Sigfrid)
Ambdós
Es farà tal com està ordenat!
Golo
Compliu amb el vostre deure!
Jo me’n vaig, però abans escoltar-me bé:
Si aquesta nit no torno al castell,
no sortiu a buscar-me,
digueu als altres que vaig sortir de caça
amb el meu falcó i el meu cavall.
(S’allunya)
Gaspar
(a Genoveva)
Si tens un darrer desig pots expressar-ho,
si puc satisfer-ho, així ho faré.
Genoveva
Quan torni el meu marit,
digueu-li que malgrat la seva crueltat,
li he perdonat tot abans de morir!
(L’escena s’enfosqueix)
Baltasar
Dona, no finges fins a l’últim moment!
Jo vaig veure Drago amb els meus propis ulls
a la teva alcova!
Genoveva
Jo no sabia que hi era!
Baltasar
Quina manera tan tossuda de mentir!
Genoveva
Golo, arrabassat de passió per mi,
en veure’s rebutjat com s’ho mereixia,
va inventar aquesta intriga.
Baltasar
Prosseguiu!
Genoveva
Va enganyar el fidel criat
perquè s’amagués a la meva alcova.
Baltasar
Ja n’hi ha prou!
Genoveva
Els meus llavis van tractar en va
de commoure els vostres durs cors!
(agenollant-se davant la creu)
Senyor, si no envieu
un signe de la teva clemència, moriré!
Però m’inclino davant de la teva voluntat!
Gaspar
(a Baltasar)
Aparta-la de la creu,
al costat d’ella no la puc matar!
Baltasar
Aparta’t!
Genoveva
No em separaré de la creu!
Baltasar
Potser creus que la creu protegirà
a una dona adúltera?
Genoveva
No em separaré del Salvador!
Gaspar
(en veu baixa, a Baltasar)
Em sembla sentir de lluny
crits i fanfàrries, no els sents?
Baltasar
Calla’t, covard, calla’t!
La por ha aguditzat la teva oïda.
Mata-la, mata-la!
(Se senten trompes fora d’escena)
Gaspar
La mà em tremola, no la puc matar.
Genoveva
Senyor misericordiós, eleva’m fins a Tu!
Gaspar
Ens han descobert!… Fugim!
(Llença l’espasa i fuig)
Baltasar
¡¡ Sí, fugim!
(Caçadors i criats entren en escena. Genoveva
cau a terra sense sentit)
Caçadors
¡¡ És ella! És ella!
¡¡ Allà, al costat de la creu! Perseguiu els assassins!
¡¡ Auxili, auxili, auxili!
¿ On és el Comte? Ràpid, busqueu-lo!
¡¡ Ja ve!
Margarida
¡¡ Comte Sigfrid veniu aquí!
(Sigfrid, guiat per Margarida, cau als peus de
Genoveva. Margarida desapareix darrere de les roques)
Sigfrid
¡¡ Oh, Genoveva!
Cor
¡¡ No ho reconeix!
Sigfrid
¡¡ La meva estimada dona!
Cor
¡¡ El terror s’ha apoderat dels sentits!
Genoveva
(Semiinconscient)
¡¡ Déu misericordiós! On estic?
Sigfrid
¡¡ La meva estimada dona!
Genoveva
Aquesta veu em resulta coneguda…
(dèbil)
És com si se m’hagués ennuvolat la vista.
(Reconeix a Sigfrid)
¡¡ Sigfrid, ets tu! Ets tu!
Cor
Quina trobada apassionada!
Sigfrid
Posa els teus ulls finalment sobre mi!
Genoveva
Deixa que barregi les meves llàgrimes amb les teves!
Sigfrid
Soc el culpable del teu patir!
Soc el responsable de les teves desgràcies!
Com podria posar-hi remei?
Genoveva
No parlis així!
Tu no vas ser el culpable, el Cel així ho va disposar.
Sigfrid
No podré trobar consol per al meu cor
a tota la resta de la meva vida!
Genoveva
Creu-me, de nou gaudirem
de la pau i la felicitat,
gràcies al meu amor i la meva fidelitat.
Ambdós
Gràcies al nostre amor ia la nostra fidelitat.
Sigfrid
No podré trobar consol!
Genoveva
Gràcies al meu amor i la meva fidelitat!
Creu-me, gràcies al nostre amor i fidelitat!
Novament gaudirem de la pau i la felicitat!
Gràcies al nostre amor i la nostra fidelitat!
Genoveva
Però, on és Golo?
Baltasar
No us preocupeu, és mort!
El trobem estirat aquí a prop.
Genoveva
Oh, fugim d’aquest lloc horrorós!
Cor de Dones
Amb les nostres mans us endurem!
Cor d’homes
Amb branques, farem
una angarilla per a vós!
Genoveva
Gràcies, amics!
Sento que renovades forces m’acompanyen.
Vaja!
Sigfrid
(a Genoveva)
Recolza’t en mi!
(als caçadors)
Veniu tots al nostre castell,
doncs aquest és un dia de festa!
Ja repiquen les campanes de lluny
i els sacerdots celebren l’ofici religiós,
per expressar el nostre agraïment a l’Altíssim!
Cor
Escampeu verdes flors pel sender!
Que ressoni la bona nova a tot arreu:
La noble senyora, que tant ha patit,
torna al castell!
Escampeu verdes flors pel sender!, etc.
(des de l’església fora d’escena)
Alceu les mans i el cor
plens de goig cap al cel,
Cap Aquell davant el poder del qual infinit
tots ens postrem!
El seu regne perdurarà
per tota l’eternitat!
Sempre vam estar disposats
a enfrontar la mort per Ell!
(L’escenari torna a mostrar l’escena primera
del Primer Acte)
Que ressoni a tota la regió la bona nova.
La noble senyora, que tant ha patit,
torna al castell!
Quina gran felicitat!
Què havíem de témer,
si Ell era al nostre costat?
Ell és la font de totes les gràcies,
un etern deu, pur i cristal·lí!
Bisbe Hidulfus
(Surt de l’església amb un gran seguici)
Benvinguts sigueu després de l’àrdua prova!
Ja ha passat, i torneu del combat
engalanats amb la victòria!
Genoveva Sigfrid
La gràcia del Senyor
es va fer evident sobre nosaltres!
Bisbe Hidulfus
Per fi torno a unir les vostres mans,
que tant de temps en va es van buscar!
Aquell que va vetllar piadosament per vosaltres,
us guardi sempre a la seva misericòrdia!
Genoveva Sgfrid
Ens guardi sempre amb la seva gràcia,
amb la seva gràcia misericordiosa!
Cor
Ens guardi sempre amb la seva gràcia,
amb la seva gràcia misericordiosa!
Ressoneu un cant festiu!
Que sonin, alegres cançons!
Glòria a Sigfrid, el valent heroi!
Glòria a Genoveva, la seva noble esposa!
Glòria a Sigfrid, el valent heroi!
Glòria a Genoveva, la seva noble esposa!
Glòria a Sigfrid, glòria a Genoveva!
Glòria a Genoveva, glòria a Sigfrid!
Accepteu aquestes roses en flor
com a símbol de benvinguda!
Genoveva Sigfrid
Gràcies a tots!
Cor
Que les tempestes de la vida
mai no pertorbin la vostra dita!
Genoveva Sigfrid
Quina enorme felicitat!
Cor
Viviu a l’alegria! Viviu a la pau!
Genoveva
No puc creure-ho, no puc creure-ho!
El meu Sigfrid!
Cor
Accepteu aquestes roses en flor
Com a símbol de benvinguda!
Genoveva Sigfrid
Gràcies a tots! Gràcies a tots!
Cor
Que les tempestes de la vida
mai no pertorbin la vostra dita!
Genoveva Sigfrid
Quina immensa felicitat!
Tots
Glòria a Sigfrid, el valent heroi!
Glòria a Genoveva, la seva noble esposa, glòria!, etc.
