Opus 79
Lieder Album fur dei Jugen
Any 1849
Indicació de temps.- 29 Cançons
1-Der Abendstern
2-Schmetterling
3-Frühlingsbotschaft
4-Frühlingsgruss
5-Vom Schlaraffenland
6-Sonntag
7-Zigeunerliedchen
8-Zigeunerliedchen
9-Des Knaben Berglied
10-Mailied (duet)
11-Das Käuzlein
12-Hinaus ins Freie!
13-Der Sandmann
14-Marienwürmchen
15-Die Waise
16-Das Glück (duet)
17-Weihnachtslied (with chorus ad libitum)
18-Die wandelnde Glocke
19-Frühlingslied (duet)
20-Frühlings Ankunft
21-Die Schwalben (duet)
22-Kinderwacht
23Des Sennen Abschied
´24-Er ist’s
25-Spinnelied (trio ad libitum)
26-Des Buben Schützenlied
27-Schneeglöckchen
28-Lied Lynceus des Türmers
29-Mignon (identical to Op. 98a, No. 1)
Llibretistes.-1-August Heinrich Hoffmann von Fallersleben
2-Fallersleben
3-Fallersleben
4-Fallersleben
5-Fallersleben
6-Fallersleben
7-Emanuel Geibel
8-Geibel
9-Ludwig Uhland
10-Christian Adolph Overbeck
11-Folksong (Knaben Wunderhorn)
12-Fallersleben
13-Hermann Kletke
14-Folksong
15-Fallersleben
16-Friedrich Hebbel
17-Anonymous/Unknown based on a text by Hans Christian Andersen
18-Johann Wolfgang von Goethe
19-Fallersleben
20-Fallersleben
21-Folksong
22-Melchior von Diepenbrock ((1798–1853)
23-Friedrich Schiller
24-Eduard Mörike
25-Folk music
26-Schiller
27-Friedrich Rückert
28-Goethe
29-Goethe?
Per a una o dues veus i piano
Període Romàntic
1 Der Abendstern/Tu gentil estrella
Any 1849
En clau de la major
Indicació de temps.- Langsam (Lentament)
Llibretista.- August Heinrich Hoffmann von Fallersleben (1798-1874)
Per a una o dues veus i piano
Període Romàntic
Der Abendstern
Du lieblicher Stern,
Du leuchtest [so]1 fern,
Doch hab ich dich denoch
Von Herzen so gern.
Wie lieb ich doch dich
So herzinniglich!
Dein funkelndes Äuglein
Blickt immer auf mich.
So blick ich nach dir,
Sei’s dort oder hier:
Dein freundliches Äuglein
Steht immer vor mir.
Wie nickst du mir zu
In fröhlicher Ruh!
O liebliches Sternlein,
O wär ich wie du!
Tu gentil estrella
Tu gentil estrella,
resplendeixes tan lluny,
però tanmateix et porto
de grat al meu cor.
Oh, com t’estimo,
tan entranyablement!
Els teus ullets centellejants
sempre m’esguarden.
Així, jo també t’esguardo,
ja siguis aquí o allà:
els teus amables ullets
sempre són al meu davant.
Com em fas senyals
en una pau joiosa!
Oh gentil estrelleta
si jo pogués ser com tu!
2 Schmetterling/La papallona
Any 1849
En clau de re major
Indicació de temps.-Schnell (Ràpid)
Llibretista.- August Heinrich Hoffmann von Fallersleben (1798-1874)
Per a una o dues veus i piano
Període Romàntic
Schmetterling
O Schmetterling sprich,
Was fliehest du mich?
Warum doch so eilig,
Jetzt fern und dann nah?
Jetzt fern und dann nah,
Jetzt hier und dann da —
Ich will dich nicht haschen,
Ich thu’ dir kein Leid.
Ich thu’ dir kein Leid:
O bleib allezeit!
Und wär ich ein Blümchen,
So spräch’ ich zu dir,
So spräch’ ich zu dir:
Komm, komm doch zu mir!
Ich schenk’ dir mein Herzchen,
Wie gut bin ich dir!
La papallona
Oh papallona, digues,
per què fuges de mi?
Per què tens tanta pressa,
adés lluny i adés a prop?
Adés lluny i adés a prop,
adés aquí i adés allà,
no et vull pas agafar,
no et faré cap mal.
No et faré cap mal:
oh, resta aquí per sempre!
I si jo fos una flor,
jo et diria,
jo et diria:
vine, vine cap a mi!
Jo et donaria el meu petit cor,
que bo que soc per a tu!
3 Frühlingsbotschaft/Missatge de primavera
Any 1849
En clau de sol major
Indicació de temps.- Munter (Animada)
Llibretista.-August Heinrich Hoffmann von Fallersleben (1798-1874)
Per a una o dues veus i piano
Període Romàntic
Frühlingsbotschaft
Kuckuck, Kuckuck ruft aus dem Wald:
Lasset uns singen,
Tanzen und springen!
Frühling, Frühling wird es nun bald.
Kuckuck, Kuckuck läßt nicht sein Schrei’n:
Kommt in die Felder,
Wiesen und Wälder!
Frühling, Frühling, stelle dich ein!
Kuckuck, Kuckuck, trefflicher Held!
Was du gesungen,
Ist dir gelungen:
Winter, Winter räumet das Feld.
Missatge de primavera
Cu-cut, el cucut crida des del bosc:
cantem, ballem i saltem!
Aviat serà primavera, primavera.
Cu-cut, el cucut no atura el seu crit:
veniu als camps,
prades i boscos!
Primavera, primavera, vine!
Cucut, cucut, esplèndid heroi!
El que has cantat
ha donat resultat:
l’hivern, l’hivern es retira.
Veniu, volem anar
adés al país de Xauxa!
Mireu, allà la vida és alegre
i no es coneix la tristor!
Mireu, allà la beguda és barata
i divertir-se bé és de franc.
La llet i la mel corren pels rierols
i el vi raja de les roques!Tots els menjars estan ben fets
i no és difícil de trobar-los.
Les oques i els ànecs ja rostits
corren arreu del país.
Amb un ganivet clavat al llom
corren tots els porcs rostits.
Oh, quina delícia!
Ei, qui no voldria ser allà!I de pastissos, panets de mantega,
les branques dels arbres n’estan plenes i feixugues;
les figues creixen als barders,
i els ananàs als matolls de l’entorn.
Ningú s’ha d’esforçar i ajupir-se,
tot es presenta sol.
Oh, quina delícia!
Ei, qui no voldria ser allà!I els carrers de tots els pobles,
tots els camins i tots els viaranys
estan fets de coca de sucre
i caramel i massapà.
I els ponts fets de rosquilles
bonics i finament construïts.
Oh, quina delícia!
Ei, qui no voldria ser allà!Sí, això deu ser una bona vida
i un país magnífic.
Molta gent hi ha volgut anar
però ningú hi ha mai arribat.
A ben cert, si no teniu ales
no arribareu ni tan sols a la porta,
car davant hi ha una enorme muntanya
plena de confitura de prunes.
6 Sonntag/Diumenge
Any 1849
En clau de fa major
Indicació de temps.-Nicht schnell (No ràpidamen)
Llibretista.-August Heinrich Hoffmann von Fallersleben (1798-1874)
Per a una o dues veus i piano
Període Romàntic
Sonntag
Der Sonntag ist gekommen,
Ein Sträußchen auf dem Hut;
Sein Aug ist mild und heiter,
Er meint’s mit allen gut.Er steiget auf die Berge,
Er wandelt durch das Tal,
Er ladet zum Gebete
Die Menschen allzumal.Und wie in schönen Kleidern
Nun pranget jung und alt,
Hat er für sie geschmücket
Die Flur und auch den Wald.Und wie er allen Freude
Und Frieden bringt und Ruh,
So ruf auch du nun jedem
“Gott grüß dich” freundlich zu.
Diumenge
Ha arribat el diumenge,
un petit ram al capell;
els seus ulls són dolços i alegres,
ple de bones intencions envers tothom.
Ell puja a la muntanya,
camina per la vall,
invita a la pregària
a la gent de tot arreu.
I perquè en llurs millors vestits
adés llueixen joves i vells,
ell ha ornat per a ells
els camps i també els boscos.
I perquè ell porta a tots joia
i pau i serenitat,
ara tu crida a tothom:
“Que Déu vos guardi”, amicalment.
7 Zigeunerliedchen I /Cançons gitanes
Any 1849
En clau de la menor
Indicació de temps.-Langsam (Lentament)
Llibretista.-Emanuel Geibel (1815-1884)
Per a una o dues veus i piano
Període Romàntic
Zigeunerliedchen
Im Schatten des Waldes, im Buchengezweig,
Da regt sich’s und raschelt’s und flüstert zugleich.
Es flackern die Flammen, es gaukelt der Schein
Um bunte Gestalten, um Laub und Gestein.
Das ist der Zigeuner bewegliche Schaar,
Mit blitzendem Aug’ und mit wallendem Haar,
Gesäugt an des Niles geheiligter Flut,
Gebräunt von Hispaniens südlicher Glut.
Um’s lodernde Feuer in schwellendem Grün,
Da lagern die Männer verwildert und kühn,
Da kauern die Weiber und rüsten das Mahl,
Und füllen geschäftig den alten Pokal.
Und Sagen und Lieder ertönen im Rund,
Wie Spaniens Gärten so blühend und bunt,
Und magische Sprüche für Not und Gefahr
Verkündet die Alte der horchenden Schaar.
Schwarzäugige Mädchen beginnen den Tanz.
Da sprühen die Fackeln im rötlichen Glanz.
Heiß lockt die Guitarre, die Zimbel erklingt.
Wie wilder und wilder der Reigen sich schlingt.
Dann ruhn sie ermüdet von nächtlichen Reihn.
Es rauschen die Wipfel in Schlummer sie ein.
Und die aus der sonnigen Heimat verbannt,
sie schauen im Traum das gesegnete Land.
Doch wie nun im Osten der Morgen erwacht,
Verlöschen die schönen Gebilde der Nacht,
Laut scharret das Maultier bei Tagesbeginn,
Fort ziehn die Gestalten. — Wer sagt dir, wohin?
La vida dels gitanos
A l’ombra del bosc, entre els faigs,
allà quelcom es belluga, remoreja i xiuxiueja alhora.
Les flames titil·len, la llum voleteja
a l’entorn de bigarrades figures, del fullatge i del rocam.
És la movedissa tribu dels gitanos,
amb els ulls brillants i els cabells al vent,
que han begut de les aigües sagrades del Nil,
bronzejats per el sol ardent del sud d’Espanya.
Al voltant del foc que flameja, enmig del verd frondós,
reposen els homes, feréstecs i ardits,
les dones ajupides, preparen el menjar
i sol·lícites, omplen les antigues copes.
En el cercle sonen llegendes i cants,
tan exuberants i acolorits com els jardins d’Espanya,
i sentències màgiques per a destrets i perills,
proclama la vella al grup que l’escolta.
Noies amb els ulls negres comencen la dansa.
Espurnegen les torxes en rogenc fulgor.
Fervents encativen les guitarres, sonen els címbals,
mentre la rotllana s’entrellaça cada cop més furient.
Després, reposen esgotats per la dansa nocturna.
La remor de les capçades els fa adormir.
I els que foren desterrats de la pàtria assolellada,
veuen en somnis la seva terra estimada.
Però quan el matí es desperta a llevant,
s’esvaneixen les belles imatges de la nit,
les peülles de les mules esgratinyen la terra.
Marxen els gitanos – Qui et podria dir, a on?
Període Romàntic
Any 1849
En clau de do major
Indicació de temps.-Sehr markirt (Molt marcat)
Llibretista.- Ludwig Uhland (1787-1862)
Per a una o dues veus i piano
Període Romàntic
Des Knaben Berglied
Ich bin vom Berg der Hirtenknab,
Seh auf die Schlösser all herab.
Die Sonne strahlt am ersten hier,
Am längsten weilet sie bei mir,
Ich bin der Knab’ vom Berge!
Hier ist des Stromes Mutterhaus,
Ich trink’ ihn frisch vom Stein heraus,
Er braust am Fels in wildem Lauf,
Ich fang’ ihn mit den Armen auf.
Ich bin der Knab’ vom Berge!
Der Berg, der ist mein Eigentum,
Da ziehn die Stürme rings herum,
Und heulen sie von Nord und Süd,
So überschallt sie doch mein Lied.
Ich bin der Knab’ vom Berge!
Sind Blitz und Donner unter mir,
So steh’ ich hoch im Blauen hier;
Ich kenne sie und rufe zu:
Laßt meines Vaters Haus in Ruh!
Ich bin der Knab’ vom Berge!
Und wann die Sturmglock’ einst erschallt,
Manch Feuer auf den Bergen wallt,
Dann steig’ ich nieder, tret’ ins Glied
Und schwing’ mein Schwert und sing’ mein Lied:
Ich bin der Knab’ vom Berge!
Cançó del pastoret de la muntanya
Soc el pastoret de la muntanya,
a baix, veig tots els castells.
El sol brilla primer aquí,
i resta més temps amb mi,
soc el pastoret de la muntanya!
Aquí hi ha la casa matriu del riu,
jo bec l’aigua que surt de les pedres,
bramula per les roques en feréstec torrent,
jo l’atrapo amb els braços oberts.
Soc el pastoret de la muntanya!
La muntanya és la meva propietat,
tot al seu entorn passen les tempestes,
i udolen de nord a sud,
però ressonant el meu cant les fa callar.
Soc el pastoret de la muntanya!
Quan el llamp i el tro són a baix meu,
jo estic aquí sota el cel blau;
jo els conec i els crido:
deixeu en pau la casa del meu pare!
Soc el pastoret de la muntanya!
I si un dia la campana toca a sometent,
i es veu foc a les muntanyes,
llavors baixaré, entraré a la fila,
i brandant la meva espasa, cantaré la meva cançó:
soc el pastoret de la muntanya!
10 Mailed/Cançó de maig
Any 1849
En clau de sol major
Indicació de temps.- Nicht schnell (No ràpidamen)
Llibretista.- Christian Adolph Overbeck (1755-1821)
Per a duet i piano
Període Romàntic
Mailied
Pflücket Rosen, um das Haar
Schön damit zu kränzen,
Reihe dich, o junge Schar,
Dann zu frohen Tänzen!
Nehmt die Leier von der Wand
Kränzet sie und gebet
Sie dem Sänger in die Hand,
Der sie uns belebet.
Freuet euch, so lang der Mai
Und der Sommer währet;
Nur zu bald sind sie vorbei,
Und der Winter kehret.
Lange müsst ihr dann aufs neu
Bei der Lampe sitzen,
Und bei ew’gem Einerlei
Saurer Arbeit schwitzen.
Cançó de maig
Colliu roses per coronar bellament
els vostres cabells,
poseu-vos en filera, oh jove colla,
per a una alegre dansa!
Despengeu la lira de la paret,
coroneu-la i poseu-la
a les mans del cantaire
que la farà revifar per a nosaltres.
Alegreu-vos mentre el maig
i l’estiu durin;
ben aviat hauran passat
i tornarà l’hivern.
Llavors de nou haureu
de seure al costat de la llàntia
i, amb una eterna monotonia,
suar per un penós treball.
11 Das Kauzlein/El petit mussol
Any 1849
En clau de la menor
Indicació de temps.- Nicht schnell (No ràpidamen)
Llibretista.- Christian Adolph Overbeck (1755-1821)
Per a una o dues veus i piano
Període Romàntic
Das Kauzlein
Ich armes Käuzlein kleine,
Wo soll ich fliegen aus,
Bei Nacht so gar alleine,
Bringt mir so manchen Graus
Das macht der Eulen Ungestalt
Ihr Trauern mannigfalt.
Ich wills Gefieder schwingen,
Gen Holz in grünen Wald,
Die Vögel hören singen,
In mancherlei Gestalt
Vor allen lieb’ ich Nachtigall,
Vor allen liebt’ mich Nachtigall.
Die Kinder unten glauben,
Ich deute Böses an,
Sie wollen mich vertreiben
Das ich nicht schreien kann
Wenn ich was deute tut’s mir leid,
Und was ich schrei’ ist keine Freud’.
Mein Ast ist mir entwichen,
Darauf ich ruhen sollt’,
Sein Blättlein all’ verblichen,
Frau Nachtigall geholt
Das schafft der Eulen falsche Tück,
Die störet all mein Glück.
Ich armes Käuzlein kleine,
Wo soll ich fliegen aus,
Bei Nacht so gar alleine,
Bringt mir so manchen Graus
Das macht der Eulen Ungestalt
Ihr Trauern mannigfalt.
Ich wills Gefieder schwingen,
Gen Holz in grünen Wald,
Die Vögel hören singen,
In mancherlei Gestalt
Vor allen lieb’ ich Nachtigall,
Vor allen liebt’ mich Nachtigall.
Die Kinder unten glauben,
Ich deute Böses an,
Sie wollen mich vertreiben
Das ich nicht schreien kann
Wenn ich was deute tut’s mir leid,
Und was ich schrei’ ist keine Freud’.
Mein Ast ist mir entwichen,
Darauf ich ruhen sollt’,
Sein Blättlein all’ verblichen,
Frau Nachtigall geholt
Das schafft der Eulen falsche Tück,
Die störet all mein Glück-
El petit mussol
Jo, pobre petit mussol,
cap on hauria de volar,
tan sol a la nit,
em fa tant d’horror
que fa tornar les òlibes maldestres
i diversifica llur aflicció.
Vull brandir el meu plomatge
per volar vers la verda forest,
escoltar com canten els ocells,
de totes les espècies,
de tots, m’agrada més el rossinyol,
de tots, el rossinyol m’estima més.
Els infants allà dessota creuen
que porto mala sort,
em volen foragitar
perquè no pugui cridar,
quan me’n adono em sap molt de greu
i el que crido no és pas joiós.
La meva branca ha desaparegut,
damunt la que hauria de reposar,
les seves fulles totes marcides,
el senyor rossinyol ha marxat,
això ho provoca la pèrfida malícia de les òlibes
que pertorben tota la meva joia.
12 Hinaus in’s Freie/A fora, a l’aire lliure!
Any 1849
En clau de fa major
Indicació de temps.- Nicht schnell (No ràpidamen)
Llibretista.-August Heinrich Hoffmann von Fallerslebe (1798-1874)
Per a una o dues veus i piano
Període Romàntic
Hinaus in’s Freie
Wie blüht es im Tale,
Wie grünt’s auf den Höh’n!
Und wie ist es doch im Freien,
Im Freien so schön!
Es ladet der Frühling,
Der Frühling uns ein;
Nach der Weidenflöte sollen
Wir springen zum Reih’n.
Wer wollte nicht tanzen
Dem Frühling zu lieb,
Der den schlimmen, langen Winter
Uns endlich vertrieb?
So kommet, so kommet
Ins Freie hinaus!
Wann die Abendglocke läutet,
Geht’s wieder nach Haus.
A fora, a l’aire lliure!
Com tot està florit a la vall,
com tot és verd a les alçàries!
I com tot a fora, a l’aire lliure
és tan bonic, a fora!
La primavera invita,
la primavera ens incita;
al so del flabiol hem
de saltar en rotllana.
Qui no hauria de voler ballar
amb motiu de la primavera,
que el terrible i llarg hivern
ha finalment foragitat?
Així doncs, veniu, veniu
a fora, a l’aire lliure!
I quan la campana toqui les vespres
torneu a casa.
13 Der Sandmann/L’esperit de la son
Any 1849
En clau de la menor
Indicació de temps.-Nicht zu schnell (No massa ràpid)
Llibretista.- Hermann Kletke (1813-1886)
Per a una o dues veus i piano
Període Romàntic
Der Sandmann
Zwei feine Stieflein hab ich an
Mit wunderweichen Söhlchen dran,
Ein Säcklein hab ich hinten auf,
Husch! trippl’ ich rasch die Trepp’ hinauf;
Und wenn ich in die Stube tret,
Die Kinder beten das Abendgebet,
Von meinem Sand zwei Körnelein
Streu ich auf ihre Äugelein,
Da schlafen sie die ganze Nacht
In Gottes und der Englein Wacht.
Von meinem Sand zwei Körnelein
Streut’ ich auf ihre Äugelein:
Den frommen Kindern soll gar schön
Ein froher Traum vorübergehn.
Nun risch und rasch mit Sack und Stab
Nur wieder jetzt die Trepp’ hinab,
Ich kann nicht länger müßig stehn,
Ich muß noch heut zu Vielen gehn, —
Da nicken sie schon und lachen im Traum,
Und öffnete doch mein Säcklein kaum!
L’esperit de la son
Porto un bonic parell de botes
amb soles meravellosament toves,
porto un sac a l’esquena,
moixoni! Pujo de pressa l’escala fent saltets.
I quan entro a la cambra,
i els infants estan fent la pregària del vespre,
dos granets de la meva sorra
els poso als seus ullets,
aleshores dormen tota la nit
en la custòdia de Déu i dels angelets.
Dos granets de la meva sorra
els poso als seus ullets:
els devots infants tindran
ben aviat un bell somni.
Tot seguit, amb el meu sac i el meu bastó
baixo ràpidament l’escala!
No em puc entretenir massa temps,
avui encara haig d’anar a veure molts altres infants.
Mireu ara; a penes obro el meu sac
ja capcinegen i somriuen en somnis!
14 Marienwürmchen/La marieta
Any 1849
En clau de fa major
Indicació de temps.- Nicht schnell
Llibretista.- Hermann Kletke (1813-1886)
Per a una o dues veus i piano
Període Romàntic
Marienwürmchen
Marienwürmchen, setze dich auf meine Hand,
Ich tu’ dir nichts zuleide.
Es soll dir nichts zuleid geschehn,
Will nur deine bunten Flügel sehn,
Bunte Flügel meine Freude.
Marienwürmchen, fliege weg,
Dein Häuschen brennt, die Kinder schrein
So sehre, [wie]1 so sehre.
Die böse Spinne spinnt sie ein,
Marienwürmchen, flieg hinein,
Deine Kinder schreien sehre.
Marienwürmchen, fliege hin zu Nachbars Kind,
Sie tun dir nichts zuleide.
Es soll dir [da]2 kein Leid geschehn,
Sie wollen deine bunten Flügel sehn,
Und grüß sie alle beide.
La marieta
Marieta, posa’t a la meva mà,
no et faré cap mal.
No et passarà res dolent,
només vull veure les teves acolorides ales,
les acolorides ales són la meva joia.
Marieta, envola’t,
la teva caseta crema, els teus fills criden
fort, tan fort.
La malvada aranya els enteranyina,
marieta, vola cap allà,
els teus fills criden molt fort.
Marieta, vola vers els fills del veí,
ells no et faran cap mal,
no et passarà res dolent,
només volen veure les teves acolorides ales,
i saluda’ls a tots dos.
15 Die Waise/ L’òrfena
Any 1849
En clau de la menor
Indicació de temps.-Langsam
Llibretista.-August Heinrich Hoffmann von Fallerslebe (1798-1874)
Per a una o dues veus i piano
Període Romàntic
Die Waise
Der Frühling kehret wieder,
Und alles freuet sich,
Ich blicke traurig nieder,
Er kam ja nicht für mich.
Was soll mir armen Kinde
Des Frühlings Pracht und Glanz?
Denn wenn ich Blumen winde,
Ist es zum Totenkranz.
Ach! keine Hand geleitet
Mich heim ins Vaterhaus,
Und keine Mutter breitet
Die Arme nach mir aus.
Ich sah sie beide scheiden,
Mit ihnen schied mein Glück.
Bei mir blieb nur das Leiden
In dieser Welt zurück.
O Himmel, gib mir wieder,
Was deine Liebe gab —
Blick ich zur Erde nieder,
So seh ich nur ihr Grab.
L’òrfena
Torna la primavera
i tot s’alegra,
jo abaixo tristament els ulls,
ella no arriba per a mi.
Què representa per a mi, pobre infant
l’esclat i l’esplendor de la primavera?
Car si jo entrellaço flors
és per a una corona de morts.
Ai, cap mà em condueix
a la casa del pare
i cap mare obre els seus braços
per rebre’m.
Els he vist anar-se’n tots dos
i amb ells la meva felicitat.
Tan sols resta el sofriment
per a mi en aquest món.
Oh cel, retorna’m
el que el teu amor em donà,
si abaixo els ulls cap a terra,
només veig la seva tomba.
16 Das Glück/La felicitat
Any 1849
En clau de re major
Indicació de temps.-Sehr schnell-(Molt ràpid)
Llibretista.- Christian Friedrich Hebbel (1813-1863)
Per a una o dues veus i piano
Període Romàntic
Das Glück
Vöglein vom Zweig
Gaukelt hernieder;
Lustig sogleich
Schwingt es sich wieder.
Jetzt dir so nah,
Jetzt sich versteckend;
Abermals da,
Scherzend und neckend.
Tastest du zu,
Bist du betrogen,
Spottend im Nu
Ist es entflogen.
Still! Bis zur Hand
Wird’s dir noch hüpfen,
Bist du gewandt,
Kann’s nicht entschlüpfen.
Ist’s denn so schwer
Das zu erwarten?
Schau’ um dich her:
Blühender Garten!
Ei, du verzagst?
Laß’ es gewähren,
Bis du’s erjagst,
Kannst du’s entbehren.
Wird’s doch auch dann
Wenig nur bringen,
Aber es kann
Süßestes singen.
La felicitat
D’una branca, un ocell
voleteja cap baix;
alegre, de seguida
torna a pujar.
Adés tan a prop teu,
adés amagant-se,
novament allà
tot fent brometes.
Si el vols tocar
t’enganyaràs,
mofant-se, en un instant,
ja s’ha envolat.
Quiet! A la teva mà
vindrà saltironejant
i si ets prou hàbil
no es podrà escapar.
És tan difícil
per a tu d’esperar?
Mira al teu entorn:
un jardí florit!
Ei, et desanimes?
Deixa-ho estar,
fins que no l’atrapis
te’n pots ben estar.
Encara que t’aporti
ben poca cosa,
pot tanmateix
cantar dolçament.
17 Weihnatchtslied/Cançó de Nadal
Any 1849
En clau de sol major
Indicació de temps.- Langsam (Lentament)
Llibretista.- Anònim segons Hans Andersen (1805-1875)
Per a cor ad libitum) (Opcional)
Període Romàntic
Weihnatchtslied
Als das Christkind war zur Welt gebracht,
Das uns von der Hölle gerettet,
Da lag’s auf der Krippe bei finstrer Nacht,
Auf Stroh und Heu gebettet;
Doch über der Hütte glänzte der Stern,
Und der Ochse küßte den Fuß des Herrn.
Halleluja, Kind Jesus!
Ermanne dich, Seele, die krank und matt,
Vergiß die nagenden Schmerzen.
Ein Kind ward geboren in Davids Stadt
Zum Trost für alle Herzen.
O laßt uns wallen zum Kindlein hin,
Und Kinder werden in Geist und Sinn.
Halleluja, Kind Jesus!
Cançó de Nadal
Quan el Nen Jesús va ser portat al món
per salvar-nos de l’infern
jeia al pessebre en la negra nit,
en un llit de palla i de fenc,
però damunt l’establia lluïa un estel,
i el bou besava els peus del Senyor,
al·leluia, Nen Jesús!
Pren coratge, ànima, tan malalta i feble,
oblida els martiritzants dolors.
A la ciutat de David ha nascut un infant
per al conhort de tots els cors.
Oh, anem a veure aquest petit infant,
per, en esperit, esdevenir nosaltres també infants.
Al·leluia, Nen Jesús!
18 Die wandelnde Glocke/La campana movedissa
Any 1849
En clau de sol menor
Indicació de temps.- Im erzahlenden Ton (En un to narratiu)
Llibretista.- Johann Wolfgang von Goethe (1749-1831)
Per a una o dues veus i piano
Període Romàntic
Die wandelnde Glocke
Es war ein Kind, das wollte nie
Zur Kirche sich bequemen,
Und sonntags fand es stets ein Wie,
Den Weg ins Feld zu nehmen.
Die Mutter sprach: die Glocke tönt,
Und so ist dir’s befohlen,
Und hast du dich nicht hingewöhnt,
Sie kommt und wird dich holen.
Das Kind, es denkt: die Glocke hängt
Da droben auf dem Stuhle.
Schon hat’s den Weg ins Feld gelenkt,
Als lief’ es aus der Schule.
Die Glocke, Glocke tönt nicht mehr,
Die Mutter hat gefackelt.
Doch welch ein Schrecken hinterher!
Die Glocke kommt gewackelt.
Sie wackelt schnell, man glaubt es kaum;
Das arme Kind im Schrecken,
Es läuft, es rennt, als wie im Traum;
Die Glocke wird es decken.
Doch nimmt es richtig seinen Husch
Und mit gewandter Schnelle,
Eilt es durch Anger, Feld und Busch
Zur Kirche, zur Kapelle.
Und jeden Sonn- und Feiertag
Gedenkt es an den Schaden,
Läßt durch den ersten Glockenschlag
Nicht in Person sich laden.
La campana movedissa
Hi havia una vegada un nen
que mai es conformava d’anar a l’església,
i els diumenges sempre trobava la manera
de prendre el camí per anar al camp.
La mare deia: toca la campana
i és una obligació per a tu,
si no t’hi aveses,
ella vindrà a cercar-te.
El nen pensà: la campana penja
allà dalt a la torre.
I de seguit prenia el camí vers els camps
com quan s’escapava de l’escola.
La campana, la campana ja no toca,
digué la mare tremolant.
Però quin espant, al seu darrere!
La campana anava vacil·lant al seu darrere.
Peonava de pressa, a penes es podia creure;
el pobre nen esglaiat,
corria veloç, com en somnis;
la campana el volia atrapar.
Però ell, hàbilment s’esquitllà
i amb gran rapidesa
s’apressà, travessant prats, camps i matossars,
vers l’església, vers la capella.
I cada diumenge i dia de festa
ell pensa en la seva malifeta,
al primer toc de campana,
no espera l’ordre de ningú.
19 Fruhlingslied/Els lliris de neu dringuen de nou
Any 1849
En clau de la menor
Indicació de temps.- Munter (Alegre)
Llibretista.- August Heinrich Hoffmann von Fallersleben-(1798-1874)
Duet amb piano
Període Romàntic
Fruhlingslied
Schneeglöckchen klingen wieder,
Schneeglöckchen bringen wieder
Uns heitre Tag’ und Lieder;
Wie läuten sie so schön
Im Thal und auf den Höhn.
Der König ziehet ein!
Der König ist erschienen;
Ihr sollt ihm treulich dienen
Mit heitrem Blick und Mienen!
O laßt den König ein!
Er kommt vom Sterngefilde,
Und führt in seinem Schilde
Die Güte [und die]1 Milde;
Er trägt die Freud’ und Lust
Als Stern an seiner Brust,
Ist gnädig Jedermann,
Den Herren und den Knechten,
Den Guten und den Schlechten,
Den Bösen und Gerechten,
Sieht Alle [lieblich]2 an.
Ihr aber fragt und wißt es,
Und wer’s auch weiß, vergißt es,
Der König Frühling ist es;
Entgegen ihm mit Sang,
Mit Saitenspiel und Klang!
Der König ziehet ein!
Der König ist erschienen.
Ihr sollt ihm treulich dienen
Mit heitrem Blick und Mienen!
O laßt den König ein!
Els lliris de neu dringuen de nou
E ls lliris de neu ens porten de nou,
dies alegres i cançons;
que bonic que sonen
a la vall i a les alçàries.
La reina fa la seva entrada!
La reina ha aparegut;
l’heu de servir fidelment
amb posat i esguard alegres!
Oh, feu entrar la reina!
Ella arriba d’un espai d’estrelles,
i en el seu escut porta
la bondat i la dolcesa,
ella porta l’alegria i el goig
com un estel al seu pit;
és benigne per a tothom,
els senyors i els servents,
els bons i els dolents,
els malvats i els justos,
a tots els considera amb gentilesa.
Ho pregunteu i per tant ho sabeu,
i qui ja ho sap ho oblida,
és la reina primavera;
aneu al seu encontre amb cançons,
amb el so i el dring dels violins!
La reina fa la seva entrada!
La reina ha aparegut.
L’heu de servir fidelment
amb posat i esguard alegres!
Oh, feu entrar la reina!
20 Frühlings Ankunft/L’arribada de la primavera
Any 1849
En clau de mi menor
Indicació de temps.-Nicht schnell (No ràpidament)
Llibretista.- August Heinrich Hoffmann von Fallersleben-(1798-1874)
Per a una o dues veus i piano
Període Romàntic
Frühlings Ankunft
Nach diesen trüben Tagen,
Wie ist so hell das Feld!
Zerrißne Wolken tragen
Die Trauer aus der Welt.
Und Keim und Knospe mühet
Sich an das Licht hervor,
Und manche Blume blühet
Zum Himmel still empor.
Ja, auch so gar die Eichen
Und Reben werden grün!
O Herz, das sei dein Zeichen,
Werde froh und kühn!
L’arribada de la primavera
Després d’aquests dies ombrius,
com resplendeixen els camps!
Núvols trencats s’emporten
la tristor d’aquest món.
I els gèrmens i els brots malden
per sortir a la llum,
i moltes flors creixen
en silenci vers el cel.
Sí, fins i tot els roures
i les vinyes verdegen!
Oh cor meu, que això sigui el teu senyal,
torna’t alegre i ardit!
21 Die Schwalben/Les orenetes
Any 1849
En clau de do major
Indicació de temps.- Schnell (Ràpid)
Llibretista.- Folksong (Cançó Popular)
Per a una o dues veus i piano
Període Romàntic
Die Schwalben
Der Schnee ist dahin, ist verschwommen,
In’s grosse gewaltige Meer.
Die Schwalben sind wieder gekommen,
Sie kamen, ich weiss nicht woher.
Ich weiss nur, sie fanden sich wieder,
Weil Liebe von Liebe nicht lässt,
Und lassen sich häuslich hier nieder,
Denn Liebe baut Liebe das Nest.
Oft, wenn sie von dannen geflogen,
Und nahte die Blumenzeit sich,
So kamen sie wieder gezogen[‚]
Sie kamen, was kümmert es mich?
Am liebsten noch sah ich sie scheiden,
Weit hin in das wärmere Land,
Ich konnt’ ihr Geschwätze nicht leiden,
Wovon ich noch gar nichts verstand.
Oft wenn sie den Schlaf mir vertrieben
Geschah’s, daß mein Unmuth sie traf,
Ein Mädchen muß etwas doch lieben;
Es liebet, ach, es liebet den Schlaf.
Doch dießmal wie alte Bekannte,
Begrüßt’ ich sie froh und sie mich;
Gewiß wir sind Sinnes Verwandte!
Sie lieben, sie lieben wie ich!
Sie schwatzen und schwärmen und träumen,
Und treiben viel liebenden Scherz
Auf sonnigen Dächern und Bäumen,
Und du, du verstehst sie mein Herz!
Was ewig ein Räthselwort bliebe,
Enträthselt die Zärtlichkeit nur,
Die Schwalbe versteht nur die Liebe[,]
Die Liebe versteht die Natur.
Les orenetes
La neu s’ha anat, està borrosa,
Al mar gran i poderós.
Han tornat les orenetes,
Venien, no sé d’on.
L’únic que sé és que es van tornar a trobar,
Perquè l’amor no deixa anar l’amor,
I fixa’t aquí,
Perquè l’amor construeix el niu de l’amor.
Sovint, quan volaven des d’allà,
I quan s’acostava l’època de les flors,
Així que van tornar dibuixats[‘]
Van venir, què m’importa?
M’encantaria veure’ls part,
Lluny a la terra més càlida,
No vaig poder suportar la seva xerrada,
De la qual encara no entenia res.
Sovint quan em van allunyar el son
Si passava que el meu descontent l’afectava,
Una noia ha d’estimar alguna cosa;
Li encanta, oh, li encanta dormir.
Però aquesta vegada com vells coneguts,
La vaig saludar feliç i ella em va saludar;
Segur que som parents dels sentits!
S’estimen, estimen com jo!
Parlen i fan deliri i somien,
I fer moltes bromes amoroses
A les teulades i als arbres assolellats,
I tu, entens el meu cor!
El que seria per sempre un endevinalla,
Només desembolica la tendresa,
L’oreneta només entén l’amor[,]
L’amor entén la natura.
22 Kinderwacht/Rellotge infantil
Any 1849
En clau de fa major
Indicació de temps.- Einfach (Simplement)
Llibretista.- Melchior von Diepenbrock (1798–1853)
Per a una o dues veus i piano
Període Romàntic
Kinderwacht
Wenn fromme Kindlein schlafen gehn,
An ihrem Bett zwei Englein stehn,
Decken sie zu, decken sie auf,
Haben ein liebendes Auge drauf.
Wenn aber auf die Kindlein stehn,
Die beiden Engel schlafen gehn,
Reicht nun nicht mehr der Englein Macht,
Der liebe Gott hält selbst die Wacht.
Rellotge infantil
Quan els nens pietosos van a dormir,
Dos àngels estan al seu llit,
Cobrir-los, destapar-los,
Vigileu-lo amb amor.
Però si et planteges als nens petits,
Els dos àngels van a dormir,
El poder de l’àngel ja no és suficient,
El mateix bon Déu vetlla.
23 Des sennen Abschied/L’adéu del pastor alpí
Any 1849
En clau de do major
Indicació de temps.- Sehr massig (Molt voluminós)
Llibretista.- Friedrich Schiller (1759-1805)
Per a dues veus i piano
Període Romàntic
Des Sennen Abschied
Ihr Matten, lebt wohl,
Ihr sonnigen Weiden!
Der Senne muß scheiden,
Der Sommer ist hin.
Wir fahren zu Berg, wir kommen wieder,
Wenn der Kuckuck ruft, wenn erwachen die Lieder,
Wenn mit Blumen die Erde sich kleidet neu,
Wenn die Brünnlein fließen im lieblichen Mai.
Ihr Matten, lebt wohl,
Ihr sonnigen Weiden!
Der Senne muß scheiden,
Der Sommer ist hin.
L’adéu del pastor alpí
Adéu, prats,
Vos pastures assolellades!
El pastor t’ha de deixar,
L’estiu s’ha acabat.
Tornarem a les muntanyes, tornarem,
Quan crida el cucut, quan es desperten les cançons,
Quan la terra s’acaba de vestir de flors,
Quan els rierols flueixen en un maig preciós.
Adéu, prats,
Vos pastures assolellades!
El pastor t’ha de deixar,
L’estiu s’ha acabat.
24 Er ist’s Fruhling lasst sein blaues Band/De nou la primavera fa onejar
Any 1849
En clau de la major
Indicació de temps.- Innig (Intimament)
Llibretista.-Edward Mörike (1804 – 1875)
Per a una o dues veus i piano
Període Romàntic
Er ist’s
Frühling läßt sein blaues Band
Wieder flattern durch die Lüfte;
Süße, wohlbekannte Düfte
Streifen ahnungsvoll das Land.
Veilchen träumen schon,
Wollen balde kommen.
— Horch, von fern ein leiser Harfenton!
Frühling, ja du bist’s!
Dich hab’ ich vernommen!
De nou la primavera fa onejar
De nou la primavera fa onejar
el seu llaç blau a través de l’aire;
dolces i ben conegudes flaires,
plenes de premonició, acaricien el camp.
Les violes ja somien,
volen sortir aviat.
Escolta, al lluny el so lleuger d’una arpa!
Primavera, sí, ets tu!
T’he reconegut!
25 Spinnelied/Cançó giratòria
Any 1849
En clau de re menor
Indicació de temps.- Nicht zu schnell (No massa ràpid)
Libretista.- Música popular
Trio ad libitum
Per a una o dues veus
Període Romàntic
Spinnelied
Spinn, spinn, Mägdlein, spinn!
So wachsen dir die Sinn;
Wachsen dir die gelben Haar,
Kommen dir die klugen Jahr!
Spinn, spinn, Mägdlein, spinn!
Sing, sing, Mägdlein, sing,
Und sei fein guter Ding;
Fang dein Spinnen lustig an,
Mach ein frommes End daran.
Sing, sing, Mägdlein, sing!
Lern, lern, Mägdlein, lern,
So hast du Glück und Stern;
Lerne bei dem Spinnen fort
Gottesfurcht und Gotteswort.
Lern, lern, Mägdlein, lern!
Lob, lob, Mägdlein, lob,
Dem Schöpfer halte Prob;
Daß dir Glaub und Hoffnung wachs
Wie dein Garn und wie dein Flachs.
Lob, lob, Mägdlein, lob!
Dank, dank, Mägdlein, dank,
Dem Herrn, daß du nicht krank,
Daß du kannst fein oft und viel
Treiben dieses Rockenspiel.
Dank, dank, Mägdlein, dank!
Cançó giratòria
Gira, gira, donzella, gira!
Aleshores el teu enginy creixerà,
I quan creix el teu cabell ros,
Els teus anys de saviesa arribaran.
Gira, gira, donzella, gira!
Canta, canta, donzella, canta,
I sigueu de bon humor,
Comença a girar alegrement,
Conclou-ho degudament,
Canta, canta, donzella, canta!
Aprèn, aprèn, donzella, aprèn,
Aleshores la fortuna et somriurà;
Apreneu, mentre gireu,
La por de Déu i la paraula de Déu.
Aprèn, aprèn, donzella, aprèn!
Elogi, elogi, donzella, elogi,
Assaja pel teu Creador,
Així la teva fe i esperança podrien créixer
Com el teu fil i com el teu lli.
Lloança, lloança, donzella, lloança!
Gràcies, gràcies, donzella, gràcies
Senyor, tu no estàs malalt,
Que pots treballar aquesta roqueta
Moltes vegades i sovint.
Gràcies, gràcies, donzella, gràcies!
26 Des Buden Schutzenlied/La cançó de caça del noi
Any 1849
En clau de si bemoll major
Indicació de temps.- Markirt, doch zart (Marcat però delicat)
Llibretista.- Friedrich von Schiller (1759-1805)
Per a una o dues veus
Període Romàntic
Des Buden Schutzenlied
Mit dem Pfeil, dem Bogen
Durch Gebirg und Tal
Kommt der Schütz gezogen
Früh am Morgenstrahl.
Wie im Reich der Lüfte
König ist der Weih,—
Durch Gebirg und Klüfte
Herrscht der Schütze frei.
Ihm gehört das Weite,
Was sein Pfeil erreicht,
Das ist seine Beute,
Was da kreucht und fleugt.
La cançó de caça del noi
Amb la fletxa, amb l’arc,
Per muntanyes i valls
L’arquer segueix el seu camí
A la primera llum de l’alba.
Com en el regne de la brisa,
L’estel és el rei,
Així que, sobre el cim i el congost,
L’arquer domina.
Els amplis espais li pertanyen,
Sigui com sigui la seva fletxa,
Aquesta és la seva presa,
Sigui ocell o bèstia.
27 Schneeglöckchen/Campanilla de neu
Any 1849
En clau de do menor
Indicació de temps.- Nicht Schenll (No ràpidament)
Llibretista.- Friedrich Rückert (1788-1866)
Per a una o dues veus i piano
Període Romàntic
Schneeglöckchen
Die Sonne sah die Erde an,
Es ging ein milder Wind,
Und plötzlich stand Schneeglöckchen da,
Das fremde blasse Kind.
Und plötzlich brach mit Pomp und Braus
Der alte Winter auf,
Die Wolken eilten pfeilgeschwind
Zum dunkeln Nord hinauf.
Eisscholle lief, Schneeflocke schmolz,
Die Stürme heulten drein,
Schneeglöckchen stand gesenkten Haupts
In dem Gewühl allein.
Ei komm! Du weisses Schwesterlein,
Wie lange willst du stehn?
Der Winter ruft, das Reich ist aus,
Wir müssen nach Hause gehn!
Und was nur rings auf Erden trägt
Die weisse Liverei,
Das schürze sich, das tummle sich
Zur Abfahrt schnell herbei!
Schneeglöckchen sah sich bebend an
Und dachte halb im Traum:
„Was soll um Winters Liverei
Der grüne, grüne Saum?
Wob ihn wohl um das weisse Kleid
Des Winters rauhe Hand?
Wo komm’ ich her? wo geh’ ich hin?
Wo ist mein Vaterland?“
Campanilla de neu
El sol mirava la terra,
Bufava una suau brisa,
I de sobte va aparèixer una campanilla,
Un nen pàl·lid estrany.
I de sobte, entre pompa i clamor,
Old Winter va començar els seus viatges,
Els núvols s’escapaven tan ràpids com fletxes
Lluny cap al nord fosc.
Els bancs de gel van derivar, els flocs de neu es van fondre,
Les tempestes van udolar,
La campanilla es va quedar amb el cap inclinat,
Sol enmig del tumult.
Vinga, doncs! Oh germana petita blanca,
Quant temps estaràs allà?
L’hivern anuncia el final del seu regnat,
Ara hem d’anar a casa!
Totes les coses de la terra
que porta la seva capa blanca,
Ara hauria d’estar en guàrdia
I afanya’t a una sortida ràpida.
La campanilla va tremolar i es va mirar a si mateixa,
I vaig pensar mig en somni:
Per què és la capa d’hivern
Amb un verd viu?
Va ser teixit per la mà aspra d’Hivern
Al voltant de la capa blanca?
D’on vinc? On estic lligat?
On és la meva pàtria?
28 Lied Lynceus des Turmers/Cançó de Linceu, el sentinella
Any 1849
En clau de si bemoll major
Indicació de temps.-Langsam (Lentament)
Llibretista.- Johann Wolfgang von Goethe (1749-1831)
Per a una o dues veus i piano
Període Romàntic
Lied Lynceus des Turmers
Zum Sehen geboren,
Zum Schauen bestellt,
Dem Turme geschworen
Gefällt mir die Welt.
Ich blick’ in die Ferne,
Ich seh’ in der Näh’
Den Mond und die Sterne,
Den Wald und das Reh.
So seh’ ich in allen
Die ewige Zier,
Und wie mir’s gefallen,
Gefall’ ich auch mir.
Ihr glücklichen Augen,
Was je ihr gesehn,
Es sei, was es wolle,
Es war doch so schön!
Cançó de Linceu, el sentinella
Nascut per esguardar,
encarregat d’aguaitar,
havent prestat jurament a aquesta torre,
m’agrada el món.
Jo esguardo a la llunyania
i veig ben a prop
la lluna i les estrelles,
els boscos i els cabirols.
Així, en totes les coses hi veig
la l’eterna beutat,
i, com que m’agraden,
m’agrado jo també.
Vosaltres, feliços ulls,
tot el que heu vist,
fos el que fos,
era en veritat tan formós!
29 Mignon
(idèntic a l’Op. 98a, núm. 1)
Any 1849
En clau de sol menor
Indicació de temps.- Langsam (Lentament)
Llibretista.- Johann Wolfgang von Goethe (1749-1831)
Per a una o dues veus
Període Romàntic
Mignon
Kennst du das Land? wo die Citronen blühn,
Im dunkeln Laub die Gold-Orangen glühn,
Ein sanfter Wind vom blauen Himmel weht,
Die Myrte still und hoch der Lorbeer steht,
Kennst du es wohl?
Dahin! Dahin
Möcht’ ich mit dir, o mein Geliebter, ziehn.
Kennst du das Haus? Auf Säulen ruht sein Dach,
Es glänzt der Saal, es schimmert das Gemach,
Und Marmorbilder stehn und sehn mich an:
Was hat man Dir, du armes Kind, gethan?
Kennst du es wohl?
Dahin! Dahin
Möcht’ ich mit dir, o mein Beschützer, ziehn.
Kennst du den Berg und seinen Wolkensteg?
Das Maulthier sucht im Nebel seinen Weg;
In Höhlen wohnt der Drachen alte Brut;
Es stürzt der Fels und über ihn die Flut.
Kennst du ihn wohl?
Dahin! Dahin
Geht unser Weg! o Vater, laß uns ziehn!
Mignon
Coneixeu el país? on floreixen les llimones,
Les taronges daurades brillen a les fulles fosques,
Un vent suau bufa des del cel blau,
La murta s’atura i el llorer està alt,
Ho saps bé?
Allà! Allà
M’agradaria anar amb tu, estimat meu.
Coneixeu la casa? El seu sostre descansa sobre pilars,
El vestíbul brilla, l’habitació brilla,
I les imatges de marbre s’aixequen i em miren:
Què t’han fet, pobre nen?
Ho saps bé?
Allà! Allà
M’agradaria anar amb tu, oh protector meu.
Coneixeu la muntanya i el seu pont de núvols?
La mula busca el seu camí a la boira;
Els vells dracs viuen en coves;
La roca cau i la riuada sobre ella.
El coneixeu bé?
Allà! Allà
Segueix el nostre camí! Oh pare, anem!
Escolteu una peça de Schumann i obtindreu més informació sobre la seva ànima complexa, problemàtica, creativa i afectuosa. Harmonies cromàtiques sense disculpes; melodies interiors dolorosament precioses; desplaçaments rítmics estranys i desorientadors; la repetició i el desenvolupament motius obsessius: aquests són els elements tan distintius del seu estil personal (per no parlar de les cites d’altres compositors i de les diferents versions del nom de Clara, codificades, que apareixen de tant en tant)