Opus 64
3 Romanzen und Balladen/3 romanços i balades
Any 1841-1847
Indicació de temps.-Tres romanços i balades
Die Soldatenbraut (Mörike)La núvia del soldat (Mörike)
Das verlassene Mägdelein -La noia abandonada (Mörike)
Tragödie (Heine) Tragèdia
a. Entflieh mit mir – Escapa amb mi
b. Es fiel ein Reif – Va caure una gelada
c. Auf ihrem Grab A la seva tomba – (per a soprano/tenor duet)
Per a veu i piano
Perìode Romàntic
Die Soldatenbraut/La nívia del, soldat
Any 1841/47
Llibretista.- Eduard Mörike (1804 – 1875)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Die Soldatenbraut
Ach, wenn’s nur der König auch wüßt’,
Wie wacker mein Schätzelein ist!
Für den König, da ließ’ er sein Blut,
Für mich aber ebensogut.
Mein Schatz hat kein Band und kein’ Stern,
Kein Kreuz wie die vornehmen Herrn,
Mein Schatz wird auch kein General;
Hätt’ er nur seinen Abschied einmal!
Es scheinen drei Sterne so hell
Dort über Marien-Kapell;
Da knüpft uns ein rosenrot’ Band,
Und ein Hauskreuz ist auch bei der Hand.
La núvia del soldat
Ai, si el rei sabés també
que valent és el meu tresor!
Per al rei, ell donaria la seva sang
i per a mi faria el mateix.
El meu tresor no té cap guardó ni medalla,
cap creu com els nobles cavallers,
el meu tresor no serà mai general;
oh, si mai vingués de permís!
Tres estrelles brillen ben lluminoses
allà, a la capella de la Mare de Déu;
allà ens unirà una cinta rosa
i la creu del matrimoni a la mà.
Das verlassene Mägdelein/La noia abandonada
Any 1841/47
Libretista.-Eduard Mörike
Per a veu i piano
Període Romàntic
Früh, [wann]1 die Hähne kräh’n,
[Eh’]2 die Sternlein [verschwinden]3,
Muß ich am [Herde stehn]4,
Muß Feuer zünden.
Schön ist der [Flammen]5 Schein,
[Es]6 springen die Funken.
Ich schaue so [drein]7,
In Leid versunken.
Plötzlich, da kommt es mir,
Treuloser Knabe,
Daß ich die Nacht von dir
Geträumet habe.
Träne auf Träne dann
Stürzet hernieder;
So kommt der Tag heran –
O ging’ er wieder!
La noia abandonada
D’hora, [quan] els galls canten,
[Eh’] les petites estrelles [desapareixen],
He de quedar-me a [la llar],
Cal encendre foc.
La [flama] resplendor és bonica,
[Allà] volen espurnes.
Em veig així ,
Immers en el patiment.
De sobte se m’ocorre
Noi sense fe,
Que passo la nit de tu
Vaig somiar.
Llàgrima rere llàgrima doncs
caure;
Així que arriba el dia –
Oh, va tornar a anar!
Tragödie/ Tragèdia
Any 1841/47
Llibretista.- Heinrich Heine (1797-1856)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Tragödie
Entflieh mit mir und sei mein Weib,
Und ruh’ an meinem Herzen aus;
[Fern in der Fremde] sei mein Herz
[Dein] Vaterland und Vaterhaus.
[Gehst du nicht mit, so sterb ich hier]
Und du bist einsam und allein;
Und bleibst du auch im Vaterhaus,
Wirst doch wie in der Fremde sein.
Tragèdia
Fuig amb mi i sigues la meva dona
i reposa al meu cor;
que lluny a l’estranger, el meu cor
sigui la teva pàtria i la teva casa paterna.
Si tu no fuges amb mi, aleshores jo moriré aquí
i tu et quedaràs tota sola;
i encara que romanguis a la casa del pare,
serà com si visquessis en terra estrangera.
Els lieder de Maria Estuarda són pràcticament els últims, posteriorment només n’escriuria dos més, el setembre i l’octubre del 1853. El febrer del 1854 escriu a Joseph Joachim: “A partir d’ara la meva música calla, almenys exteriorment. És el moment d’acabar. El dia cau ja.”
————————————————– ——