ROBERT ALEXANDER SCHUMANN Opus 62

Opus 62

Tres Lieder (Cançons)

Any 1847

Der eidgenossen Nachtwache
Freiheitslied
Schlachtgesang

Llibretistes.-Joseph von Eichendorff (1788-1857)
Friedrich Rückert (1788-1866)
Friedrich Gottlieb Klopstock (1724-1803)

Cor masculí TTBB

1 Der eidgenossen Nachtwache /De la guàrdia nocturna congregada


Any 1847
Llibretista.-Joseph von Eichendorff (1788-1857)

Der eidgenossen Nachtwache

In stiller Bucht, bei finstrer Nacht,
Schläft tief die Welt im Grunde,
Die Berge rings stehn auf der Wacht,
Der Himmel macht die Runde,
Geht um und um,
Ums Land herum
Mit seinen goldnen Scharen,
Die Frommen zu bewahren.

Kommt nur heran mit eurer List,
Mit Leitern, Strick und Banden,
Der Herr doch noch viel stärker ist,
Macht euren Witz zuschanden.
Wie wart ihr klug! –
Nun schwindelt Trug
Hinab vom Felsenrande –
Wie seid ihr dumm! o Schande!

Gleichwie die Stämme in dem Wald
Wolln wir zusammenhalten,
Ein’ feste Burg, Trutz der Gewalt,
Verbleiben treu die alten.
Steig, Sonne, schön!
Wirf von den Höhn
Nacht und die mit ihr kamen,
Hinab in Gottes Namen.

De la guàrdia nocturna congregada

En una badia tranquil·la, en una fosca nit,
el món dorm profundament,
les muntanyes del voltant fan la guàrdia,
el cel fa la ronda,
gira i gira
al voltant de la terra
amb les àuries hosts
per guardar els fidels.

Apropeu-vos tan sols amb la vostra astúcia,
amb escales, cordes i cadenes,
però el Senyor és encara molt més fort,
i fa fracassar la vostra estratagema.
Que llestos éreu! –
Però la vostra argúcia s’esmuny
pel marge del rocam. –
Que necis que sou! Oh vergonya!

Com els arbres del bosc,
volem mantenir-nos junts,
un castell fort, defensa de l’atac,
els vells resten fidels.
Surt, oh formós sol!
Des de l’alçària, fes fora la nit
i els que amb ella vingueren,
en el nom de Déu.

2 Freiheitslied/Cançó de llibertat


Any 1847
Llibretista.-Friedrich Rückert (1788-1866)

Freiheitslied

Zittr’, o Erde, dunkle Macht
Bis zum Abgrund nieder
Der Gedank’ ist aufgewacht,
Schüttelt sein Gefieder,
Will geflügelt dir entfliehn,
Wenn du nicht wirst fesseln ihn,
Sprich, ob du’s wirst können!

Wie des Kerkers Fuge kracht,
Wenn von einem Blitze
Dem, der drinnen liegt in Nacht,
Wird gezeigt die Ritze,
Wie das Haupt die Hoffnung hebt,
Und der Geist zur Freiheit strebt,
Und entfleugt den Mauern!

Wie im Arm der Buhlerin
Einer liegt versunken,
Durch den lustberauschten Sinn
Plötzlich zuckt ein Funken,
Dass er dort, wo Engel geh’n,
Sieht die reine Liebe steh’n,
Die ihn aufwärts winket!

Cançó de llibertat

Tremola, oh terra, poder fosc
Baix a l’abisme
El pensament ha despertat,
Sacseja les seves plomes,
Vull escapar de tu amb ales,
Si no el lligues,
Digues-me si pots fer-ho!

Mentre el calabós s’esquerda,
Si del llamp
Al qui jau dins la nit,
Es mostra l’esquerda,
Mentre el cap aixeca l’esperança,
I l’esperit lluita per la llibertat,
I escapar de les parets!

Com al braç de la prostituta
Un està enfonsat,
A través del sentit intoxicat per la luxúria
De sobte una espurna tremola,
Que ell és on van els àngels,
Mira l’amor pur dempeus,
El que li fa senyals cap amunt!

3 Schlachtgesang/Cançó de batalla


Any 1843
Llibretista.-Friedrich Gottlieb Klopstock (1724-1803)

Schlachtgesang/Cançó de batalla

Mit unserm Arm ist nichts gethan;
Steht uns der Mächtige nicht bey,
Der Alles ausführt!

Umsonst entflammt uns kühner Muth;
Wenn uns der Sieg von dem nicht wird,
Der Alles ausführt!

Vergebens fliesset unser Blut
Fürs Vaterland; wenn der nicht hilft,
Der Alles ausführt!

Vergebens sterben wir den Tod
Fürs Vaterland; wenn der nicht hilft,
Der Alles ausführt!

Ström’ hin, o Blut, und tödt’, o Tod
Fürs Vaterland! Wir trauen dem,
Der Alles ausführt!

Auf! in den Flammendampf hinein!
Wir lächelten dem Tode zu,
Und lächeln, Feind’, euch zu!

Der Tanz, den unsre Trommel schlägt,
Der laute schöne Kriegestanz,
Er tanzet hin nach euch!

Die dort trompeten, hauet ein,
Wo unser rother Stahl das Thor
Euch weit hat aufgethan!

Den Flug, den die Trompete bläst,
Den lauten schönen Kriegesflug,
Fliegt, fliegt ihn schnell hinein!

Wo unsre Fahnen vorwärts wehn,
Da weh auch die Standart hinein,
Da siege Roß und Mann!

Seht ihr den hohen weissen Hut?
Seht ihr das aufgehobne Schwerdt?
Des Feldherrn Hut und Schwerdt?

Fern’ ordnet er die kühne Schlacht,
Und jezo da’s Entscheidung gilt,
Thut ers dem Tode nah.

Durch ihn, und uns ist nichts gethan;
Steht uns der Mächtige nicht bey,
Der Alles ausführt!

Dort dampft es noch. Hinein! hinein!
Wir lächelten dem Tode zu!
Und lächeln, Feind’, euch zu!

Cançó de batalla

No s’ha fet res amb el nostre braç;
Si el poderós no ens acompanya,
Qui ho fa tot!

És en va que el coratge audaç ens inflama;
Si no obtenim la victòria d’ell,
Qui ho fa tot!

La nostra sang flueix en va
Per la pàtria; si això no ajuda,
Qui ho fa tot!

Morim en va
Per la pàtria; si això no ajuda,
Qui ho fa tot!

Flueix, sang, i mata, oh mort
Per la pàtria! En això confiem
Qui ho fa tot!

Encès! al vapor de la flama!
Vam somriure a la mort,
I somriu, enemic, a tu!

La dansa que bat el nostre tambor
El fort i bonic ball de guerra,
Balla cap a tu!

Els que toquen allà, toquen,
On el nostre acer vermell la porta
Has obert ben obert!

El vol que fa sonar la trompeta
El fort i bonic vol de guerra,
Vola, fes-lo entrar ràpidament!

On les nostres banderes onen endavant,
L’estàndard també entra en joc,
Aleshores guanyen cavall i home!

Veus el barret blanc alt?
Veus l’espasa que es va agafar?
El barret i l’espasa del general?

Lluny ordena la batalla agosarada,
I ara que la decisió és vàlida,
Està a prop de la mort.

A través d’ell i de nosaltres no s’ha fet res;
Si el poderós no ens acompanya,
Qui ho fa tot!

Encara està fumant allà. En! en!
Hem somrigut a la mort!
I somriu, enemic, a tu!

La música ens ensenya a escoltar i apreciar els petits detalls de la vida.

Robert Alexander Schumann

Robert Schumann, famós compositor i pianista alemany, va afirmar que “La música és el consol per als moments de tristesa i la celebració en els moments d’alegria”. Aquesta cita ressalta el poder i la importància de la música a les nostres vides. En els moments de tristesa i solitud , la música té el poder de brindar-nos consol i alleugeriment, permetent-nos escapar de les nostres preocupacions i trobar un refugi emocional. D’altra banda, en els moments de joia i felicitat, la música té el poder d’engrandir les nostres emocions i celebrar la vida a través de melodies vibrants i ritmes contagiosos. En definitiva, la música té la capacitat d’afectar-nos profundament a cada situació, servint com un acompanyant fidel i una font inesgotable de consol i celebració.