ROBERT ALEXANDER SCHUMANN Opus 55

Opus 55 

Cinc Lieders per a cor i veus mixtes a capella 

Any 1846

Indicació de temps.- Cinc cançons

Das Hochlandmädchen
Zahnweh
“Mich zieht es nach dem Dörfchen hin“
Die alte gute Zeit
Hochlandbursch

Llibretista.- Robert Burns (1759-1796)

Dedicat a Leipziger Liederkranz

Cançons i cors mixts a cappella

Període Romàntic

1- Das Hochlandmädchen/La noia de les Terres Altes


Any 1840
En clau de fa major
Indicació de temps.- Nicht schnell (No és ràpid)
Llibretista.- Robert Burns (1759-1796) traduït per Christoph Wilhelm Leonhard Gerhard (1780-1858)
Instrumentació.-Cors mixts a cappella SATB

Das Hochlandmädchen

Nicht Damen tönt von hohem Rang
Mein kunstlos ländlicher Gesang;
Mir bleibe fern so eitler Stern;
Gebt mir mein Hochlandmädchen, [O]1!
In grünen Thales Schatten, O,
Auf [sonniger]2 Heide Matten, O,
Da sitz’ ich gern und singe gern
Von meinem Hochlandmädchen, [O]1!

Und wären jene Hügel mein,
Palast und Park in Prunk und Schein:
Ich liebte doch mein Mädchen noch,
Mein liebes Hochlandmädchen, [O]1!
In grünen Thales Schatten, O,
Auf [sonniger]2 Heide Matten, O,
Pries’ ich der Welt, die mir gefällt,
Mein liebes Hochlandmädchen, [O]1!

Mich haßt das Glück nur allzu sehr;
Fort muß ich über Land und Meer:
Doch wo ich sei, ihr bleib’ ich treu,
[Treu meinem Hochlandmädchen, O!]3
In grünen Thales Schatten, O,
Auf [sonniger]2 Heide Matten, O,
Ja, wo ich sei, ihr bleib’ ich treu,
Treu meinem Hochlandmädchen, [O]1!

Und bin ich auch getrennt von ihr,
Den Schwur der Treue hält sie mir,
Ja! nur an mich denkt inniglich
Mein treues Hochlandmädchen, [O]1!
In grünen Thales Schatten, O,
Auf [sonniger]2 Heide Matten, O,
Dort denkt an mich herzinniglich
Mein treues Hochlandmädchen, [O]1!

Für sie nur wag’ ich Sturm und Flut,
Um sie ertrag’ ich Frost und Glut,
Und alles Gold, das Indien zollt,
Weih’ ich dem süßen Mädchen, O!
In grünen Thales Schatten, O,
Auf sonniger Heide Matten, O,
Weih’ ich das Gold, das Indien zollt
Dem süßen Hochlandmädchen, O!

Sie hat mein Herz und meine Hand,
Geknüpft ist unser Seelenband;
Ich bleibe dein, du bleibest mein,
Mein süßes Hochlandmädchen, [O]1!
Lebt wohl, ihr grünen Schatten, O,
Lebt wohl, ihr [sonnigen]4 Matten, O,
Im fernen Hain sing’ ich allein
Von meinem Hochlandmädchen! [O]1!

La noia de les Terres Altes

El meu cant, senzill i rústic, no sona
per a dames d’alt llinatge;
aquesta vana sort em resta molt lluny;
doneu-me la meva noia de les Terres Altes, oh!
A l’ombra de la verda vall, oh,
a les prades de bruc assolellades, oh,
allà sec de grat i canto
sobre la meva noia de les Terres Altes, oh!

I si aquells tossals fossin meus,
el palau i el parc en el luxe i l’esplendor:
jo estimaria nogensmenys la meva noia,
la meva estimada noia de les Terres Altes, oh!
A l’ombra de la verda vall, oh,
a les prades de bruc assolellades, oh,
exalto al món la que m’agrada,
la meva estimada noia de les Terres Altes, oh!

La fortuna em detesta amb excés;
haig de marxar més enllà de terres i mars:
però allà on sigui, li resto fidel,
fidel a la meva noia de les Terres Altes, oh!
A l’ombra de la verda vall, oh,
a les prades de bruc assolellades, oh,
allà on sigui, li resto fidel,
fidel a la meva noia de les Terres Altes, oh!

I tot i estar separat d’ella,
ella manté el jurament de fidelitat,
sí! Íntimament només pensa en mi,
la meva fidel noia de les Terres Altes, oh!
A l’ombra de la verda vall, oh,
a les prades de bruc assolellades, oh,
allà íntimament pensa de tot cor en mi,
la meva fidel noia de les Terres Altes, oh!

Per a ella desafio tempestes i diluvis,
per a ella suporto glaçades i calors,
i tot l’or que l’Índia rendeix,
el consagro a la dolça noia, oh!
A l’ombra de la verda vall, oh,
a les prades de bruc assolellades, oh,
consagro l’or que l’Índia rendeix
a la dolça noia de les Terres Altes, oh!

Ella posseeix el meu cor i la meva mà,
el vincle de les nostres ànimes ha estat lligat,
jo resto sent teu, tu restes sent meva,
la meva dolça noia de les Terres Altes, oh!
Adéu vosaltres ombres de verdor, oh,
adéu vosaltres prades assolellades, oh,
en un llunyà boscatge canto tot sol
sobre la meva noia de les Terres Altes, oh!

2- Zahnweh/Mal de queixal


Any 1840
En clau de do menor
Indicació de temps.- Mit Humor (Amb humor)
Llibretista.- Robert Burns (1759-1796) traduït per Christoph Wilhelm Leonhard Gerhard (1780-1858)
Instrumentació.-Cors mixts a cappella SATB
Període Romàntic

Zahnweh 

Wie du mit giftgem Stachel fast
Die Kiefern mir zerrissen hast!
Mein Ohr durchdröhnet ohne Rast
Dein Marterstich;
Du bist der Nerven Pein und Last:
Fluch über dich!

Stellt Fiebers Glut und Frost sich ein,
[Zwickt Kolik, reißt’s]1 in Mark und Bein,
Mitleid und Trost wird uns verleihn
Des Nachbar’s Herz;
Du aber fügst zu Höllenpein
Noch Spottes Schmerz!

Mir [träufelt Speichel]2 über’s Kinn;
Die Sessel schleudr’ ich her und hin;
Um’s Feuer tanzt mit lustgem Sinn
Die kleine Brut,
Ein Schwarm von Hummeln — ach, ich bin
Wahnsinn und Wuth!

Von allen Plagen auf der Welt,
[Mißrathenen Ernten]3, wenig Geld,
Der Schurken Zunft, die Netze stellt
Mit List und Fleiß,
Und dem, was Freud’ uns sonst vergällt:
Trägst du den Preis!

Aus jenem Pfuhl, der Hölle heißt,
Wo der Verzweiflung Jammer kreißt,
Und jede Furie Satan preis’t,
Zahnweh, fürwahr!
Bist du der größte Plagegeist
Der ganzen Schaar.

O Schwefelhaupt im Glutpalast,
Der du die Qual geboren hast,
Und willst, daß Nebel und Morast
Auf [heitrer Bahn]4 weh’;
Gieb Jedem, der Alt-Schottland haßt,
Ein Jahr [lang Zahnweh]5!

Mal de queixal

Com, amb un metzinós agulló,
m’has gairebé esquinçat les barres!
La meva orella retruny sense parar
de la teva fiblada martiritzant;
tu ets el turment i el llast dels meus nervis;
et maleeixo!

Quan apareixen els ardors i els calfreds de la febre,
el còlic turmenta, i el reuma arriba al moll dels ossos,
compassió i conhort ens atorga
el cor del veí;
en aquest mal però, al dolor infernal, s’hi afegeix
encara la pena de la mofa!

La saliva em degota pel mentó,
llenço les cadires d’aquí cap allà;
al voltant del foc, amb alegre esperit,
dansen les criatures,
un eixam de borinots – ai, soc tot
bogeria i fúria!

Entre tots els flagells d’aquest món,
collites malmeses, manca de diners,
tota la banda de brivalls que paren la xarxa
amb astúcia i diligència,
i d’entre tot el que amarga la nostra gaubança,
tu t’emportes el primer premi!

En aquell clot que s’anomena infern,
on hi circulen els gemecs de la desesperació,
i totes les fúries lloen Satanàs,
tu, mal de queixal, en veritat,
ets la calamitat més gran
de tota la colla.

Oh, cabdill de brivalls al palau fulgurant,
que has parit el turment,
i vols que la boira i el fang
s’escampin als camins jolius;
a tots els que odien la vella Escòcia,
dóna’ls-hi un any sencer de mal de queixal.

3- Mich zieht es nach dem Dirfchen hin/Quelcom m’atrau vers el poblet


Any 1840
En clau de do major
Indicació de temps- Langsam (Lent)
Llibretista.- Robert Burns (1759-1796) traduït per Christoph Wilhelm Leonhard Gerhard (1780-1858)
Instrumentació.-Cors mixts a cappella SATB
Període Romàntic

Mich zieht es nach dem Dirfchen hin

Mich zieht es nach dem [Dorfe]1 hin,
In’s Gärtchen, wo sie oft erschien;
Mich zieht es nach dem [Dorfe]1 hin
Und meiner süßen, holden Jean!
Und Niemand wisse, ahne kaum,
Woher ich kam, wohin ich geh’,
Als Liebchen, das ich dort am Baum
Verstohlen meiner harren seh’.

Ja, zu der Eiche wird sie gehn,
Wohin wir heimlich uns bestellt. —
Wie doch bei jedem Wiedersehn
Mein Liebchen doppelt mir gefällt!
Mich zieht es nach dem [Dorfe]1 hin,
In’s Gärtchen, wo sie oft erschien:
Mich zieht es nach dem [Dorfe]1 hin,
[Zu]2 meiner süßen, holden Jean!

Quelcom m’atrau vers el poblet

Quelcom m’atrau vers el poblet,
vers el petit jardí on ella sovint sortia;
quelcom m’atrau vers el poblet
i vers la meva dolça, encisadora Jean!
I ningú ha de saber, a penes sospitar,
d’on vinc i a on vaig,
que no sigui l’estimada prop d’un arbre
on veig que dissimuladament m’espera.

Sí, ella anirà a costat del roure
on secretament ens hem citat. –
Cada vegada que ens tornem a trobar,
la meva estimada m’agrada el doble!
Quelcom m’atrau vers el poblet,
vers el petit jardí on ella sovint sortia:
quelcom m’atrau vers el poblet
i vers la meva dolça, encisadora Jean!

4- Die alte, gute Zeit/Els bons vells temps


Any 1840
En clau de la major
Indicació de temps.- Mit Warme (Amb calidesa)
Llibretista.- Robert Burns (1759-1796) traduït per Christoph Wilhelm Leonhard Gerhard (1780-1858)
Instrumentació.-Cors mixts a cappella SATB
Període Romàntic

Die alte, gute Zeit

Wer lenkt nicht gern den heitern Blick
In die Vergangenheit?
Wer denkt nicht alter Freundschaft gern
Und alter guter Zeit?
Der alten guten Zeit, mein Herz!
Der alten guten Zeit;
Im vollen Becher lebe sie,
Die alte gute Zeit!

Wir pflückten Blumen uns im Wald,
Auf Rainen schmal und breit
Und denken pilgermüde noch
Der alten guten Zeit.
Der alten guten Zeit, mein Herz! etc.

Wie freut’ als Knaben uns am Bach
Der muntern Welle Streit!
Doch Meere brausten zwischen uns
Seit jener goldnen Zeit.
Der alten guten Zeit, mein Herz! etc.

Gieb, Bruder, gieb mir deine Hand;
Die meine sieh bereit!
Ein Händedruck, ein froher Blick
Der alten guten Zeit!
Der alten guten Zeit, mein Herz!
Der alten guten Zeit;
Im vollen Becher lebe sie,
Die alte gute Zeit!

Els bons vells temps

Hi ha algú que serè no esguardi de grat
el seu passat?
I que de bon grat no pensi en velles amistats
i els bons vells temps?
Els bons vells temps, cor meu!
Els bons vells temps;
que visqui en les copes plenes
el bon vell temps!

Collíem flors al bosc,
als marges estrets i als amples
i cansats de caminar, pensem encara en
els bons vells temps.
Els bons vells temps, cor meu! etc.

Quan érem minyons com fruíem
de l’alegre batussa de les onades!
Però oceans bramulen entre nosaltres
des d’aquells temps daurats.
Els bons vells temps, cor meu! etc.

Dóna’m, company, dóna’m la mà,
mira la meva mà estesa!
Una encaixada de mans, un joiós esguard
al bon vell temps!
Els bons vells temps, cor meu!
Els bons vells temps;
que visqui en les copes plenes
el bon vell temps!

5-Hochlandbursch/El noi de les Terres Altes


Any 1840
En clau de re major
Indicació de temps.- Frisch (Fresc)
Llibretista.- Robert Burns (1759-1796) traduït per Christoph Wilhelm Leonhard Gerhard (1780-1858)
Instrumentació.-Cors mixts a cappella SATB
Període Romàntic

Hochlandbursch

Schönster Bursch den je ich traf,
Wackrer [Bursch]1, [Hochland-Bursch,
Trug den Plaid und war so brav;
Wackrer [Bursch]1, [Hochland-Bursch,
Blaue Mütze stand ihm gut;
Wackrer [Bursch]1, [Hochland-Bursch,
War ein edles treues Blut,
Wackrer [Bursch]1, [Hochland-Bursch.

Hörnerschall, Kanonenhall,
Holde Maid vom Niederland,
Dröhnen in der Berge Wall;
Holde Maid vom Niederland.
Ruhm und Ehre laden ein:
Holde Maid vom Niederland,
Freiheit soll die Loosung sein,
[Maid vom Niederland]3!

Rückwärts wird die Sonne gehn,
Wackrer [Bursch]1, [Hochland-Bursch,
Eh sie muthlos dich gesehn;
Wackrer [Bursch]1, [Hochland-Bursch,
Folge deines Ruhmes Stern;
Wackrer [Bursch]1, [Hochland-Bursch!
Land und Krone deinem Herrn,
Wackrer [Bursch]1,Hochland-Bursch!

El noi de les Terres Altes

El noi més formós que mai m’he trobat,
gallard noi, el noi de les Terres Altes,
portava la roba escocesa i era tan valent;
gallard noi, el noi de les Terres Altes,
la gorra blava li queia molt bé;
gallard noi, el noi de les Terres Altes,
era un jove noble i lleial,
gallard noi, el noi de les Terres Altes.

El so dels corns, el retruny dels canons,
encisadora noia de les Terres Baixes,
ressonen a la paret de les muntanyes;
encisadora noia de les Terres Baixes,
la glòria i l’honor inciten:
encisadora noia de les Terres Baixes,
la llibertat ha de ser la consigna,
noia de les Terres Baixes!

El sol anirà cap enrere,
gallard noi, el noi de les Terres Altes,
abans de veure’t descoratjat;
gallard noi, el noi de les Terres Altes,
segueix el destí de la teva glòria;
gallard noi, el noi de les Terres Altes,
el país i la corona per al teu sobirà,
gallard noi, el noi de les Terres Altes.

Gairebé es podria dir que la música per a piano de Schumann és música parlada.