Opus 35
Dotze Gedichte per a una veu i piano
Any 1840
Indicació de temps.-12 Cançons
Lust der Sturmnacht
Stirb, Lieb’ und Freud’
Wanderlied
Erstes Grün
Sehnsucht nach der Waldgegend
Auf das Trinkglas eines verstorbenen Freundes
Wanderung
Stille Liebe
Frage
Stille Tränen
Wer machte dich so krank?
Alte Laute
1-Lust der Sturmnacht/Plaer d’una Nit de Tempestat
Any 1840
En clau de do menor
Indicació de temps.- Kraftig leidenschaftlich (Potent apassionat)
Llibretista.- Justinus Andreas Christian Kerner (1786-1862) Metge i poeta, Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Dedicatòria Dr. Friedrich Weber in London
Lust der Sturmnacht
Wenn durch Berg und Tale draußen
Regen schauert, Stürme brausen,
Schild und Fenster hell erklirren,
und in Nacht die Wandrer irren,
Ruht es sich so süß hier innen,
Aufgelöst in sel’ges Minnen;
all der goldne Himmelsschimmer
flieht herein ins stille Zimmer.
Reiches Leben, hab’ Erbarmen,
Halt mich fest in linden Armen!
Lenzesblumen aufwärts dringen,
Wölklein ziehn und Vöglein singen.
Ende nie, du Sturmnacht wilde!
Klirrt, ihr Fenster, schwankt,
ihr Schilde bäumt euch Wälder,
braus’, o Welle!
Mich umfängt des Himmels Helle,
Mich umfängt des Himmels Helle.
Plaer d’una Nit de Tempestat
Plaer d’una Nit de Tempestat
Quan a través de muntanyes i valls
creix la pluja i rugeix la tempesta,
els escuts i finestres tintinegen,
i els viatgers s’extravien a la nit,
es reposa tan dolçament aquí dins,
dispers en l’amor benaventurat,
que tots els resplendors daurats del cel
penetren a la silenciosa habitació.
Poderosa vida, tingueu pietat,
i sostingui’m fermament en els teus plàcids braços!
Les flors de la primavera
sorgeixen presurosament,
els núvols passen i els ocells canten.
Mai no acabis, feia nit de tempesta!
Tintineja finestra, balanceja’t escut,
tremoleu boscos, rugiu onades!
A mi m’envolta la resplendor del cel,
a mi m’envolta la celestial resplendor!
2- Stirb, Lieb’ und Freund’/Mort, Amor i Goig!
Any 1840
En clau de la bemoll major
Indicació de temps.-Langsam (Lent)
Llibretista.- Justinus Andreas Christian Kerner (1786-1862) Metge i poeta, Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Dedicatòria Dr. Friedrich Weber in London
Stirb, Lieb’ und Freund’
Stirb’, Lieb’ und Freud’!
Zu Augsburg steht ein hohes Haus,
Nah’ bei dem alten Dom,
Da tritt am hellen Morgen aus
Ein Mägdelein gar fromm;
Gesang erschallt
zum Dome wallt
die liebe, liebe Gestalt.
Dort vor Marias heilig Bild
sie betend niederkniet,
Der Himmel hat ihr Herz erfüllt,
Und alle Weltlust flieht:
“O Jungfrau rein!
Laß mich allein
dein eigen sein!”
Alsbald der Glocken dumpfer Klang
die Betenden erweckt,
das Mägdlein wallt
die Hall’ entlang,
es weiß nicht,
Was es trägt;
Am Haupte ganz von Himmelsglanz
einen Lilienkranz.
Mit Staunen schauen all die Leut
dies’ Kränzlein licht im Haar.
Das Mägdlein aber wallt nicht weit,
Tritt vor den Hochaltar:
“Zur Nonne weiht
mich arme Maid!
Stirb, Lieb’ und Freud’!”
Gott gib, daß dieses Mägdelein
ihr Kränzlein friedlich trag’,
Es ist die Herzallerliebste mein,
Bleibt’s bis zum, jüngsten Tag.
Sie weiß es nicht,
Mein Herz zerbricht,
Stirb, Lieb’ und Licht!
Mort, Amor i Goig!
A Augsburg s’aixeca una casa alta
a prop de l’antiga catedral,
d’allà surt als matins lluminoses
una joveneta molt devota.
Un càntic ressona mentre que
cap als murs de la catedral
camina l’estimada figura.
Allà, davant la sagrada imatge de Maria,
ella resa de genolls,
el cel satisfa el cor
i tot plaer terrenal s’esvaeix:
“Oh, Puríssima,
Verge santa
deixa’m ser la teva pròpia imatge!”.
Després sonen sordament les campanes,
trucant al prec.
La joveneta camina
al llarg del pòrtic.
No se sap què porta.
Sobre el cap porta
amb celestial resplendor
una corona d’assutzenes.
Amb admiració contemplen tots
la lluminosa corona als cabells.
Però la joveneta no segueix caminant,
s’atura davant de l’altar major.
“Fes de mi una monja,
consagra’m com la teva humil servidora!
Mort, amor i goig!”.
Déu permeti que aquesta joveneta
porti plàcidament la seva corona.
Ella és la més estimada del meu cor
i ho continuarà sent fins al final.
Ella no sap que
va partir el meu cor.
Mort, Amor i Goig!
3- Wanderlied/Cançó del Caminant
Any 1840
En clau de si bemoll major
Indicació de temps.- Sehr lebhaft (Molt animada)
Llibretista.- Justinus Andreas Christian Kerner (1786-1862) Metge i poeta, Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Dedicatòria Dr. Friedrich Weber in London
Wanderlied
Wohl auf! Noch getrunken
den funkelnden Wein!
Ade nun, ihr Lieben!
Geschieden muß sein.
Ade nun ihr Berge,
Du väterlich Haus!
Es treibt in die Ferne
Mich mächtig hinaus.
Die Sonne, sie bleibet
Am Himmel nicht steh’n,
Es treibt sie, durch Länder
und Meere zu geh’n.
Die Woge nicht haftet
am einsamen Strand,
Die Stürme, sie brausen
mit Macht durch das Land.
Mit eilenden Wolken
Der Vogel dort zieht
Und singt in der Ferne
Ein heimatlich Lied.
So treibt es den Burschen
Durch Wälder und Feld,
Zu gleichen der Mutter,
Der wandernden Welt.
Da grüßen ihn Vögel
Bekannt überm Meer,
Sie flogen von Fluren
Der Heimat hierher;
Da duften die Blumen
Vertraulich um ihn,
Sie trieben vom Lande
Die Lüfte dahin.
Die Vögel, die kennen
Sein väterlich Haus,
Die Blumen, die pflanzt er
Der Liebe zum Strauss,
Und Liebe, die folgt ihm,
Sie geht ihm zur Hand:
So wird ihm zur Heimat
Das ferneste Land.
So wird ihm zur Heimat
Das ferneste Land.
Wohl auf! Noch getrunken
Den funkelnden Wein!
Ade nun, ihr Lieben!
Geschieden muß sein!
Ade nun, ihr Berge,
Du väterlich Haus!
Es treibt in die Ferne
Mich mächtig hinaus!
Cançó del Caminant
Salut!
Preneu el vi centellejant!
Adéu, amics,
ens hem de separar!
Adéu muntanyes,
casa natal!
Una força irresistible
m’arrossega cap a la llunyania.
El sol no roman quiet
al cel,
és empès
a través de terres i mars.
Les onades no estan subjectes
a la platja solitària,
la tempesta rugeix poderosa
a través de la terra.
Amb pressa,
núvols d’ocells s’hi dirigeixen
i canten a la distància
una cançó natal.
Aleshores, la pelegrina terra
empeny el jove a través
de boscos i praderies
igual que una mare,
Sobre el mar ho saluden
els ocells amics,
que volen des
el camp natal fins aquí.
Les flors
perfumen el seu entorn
portant els familiars aromes
de la seva terra.
Els ocells coneixen la casa natal
i les flors que ell va sembrar
per oferir un ram
a la seva benestimada.
L’amor l’acompanya,
el porta de la mà.
Serà per a ell la seva pàtria
la llunyana terra.
Serà per a ell la seva pàtria
la llunyana terra.
Salut!
Preneu el vi centellejant!
Adéu, amics,
ens hem de separar!
Adéu muntanyes,
casa natal!
Una força irresistible
m’arrossega cap a la llunyania.
4-Erstes Grün/Primera Herba
Any 1840
En clau de sol menor
Indicació de temps.- Einfach (Simplement)
Llibretista.- Justinus Andreas Christian Kerner (1786-1862) Metge i poeta, Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Dedicatòria Dr. Friedrich Weber in London
Erstes Grün
Du junges Grün,
Du frisches Gras!
Wie manches Herz
Durch dich genas,
Das von des Winters
Schnee erkrankt,
O wie mein Herz
Nach dir verlangt!
Schon wächst du
Aus der Erde Nacht,
Wie dir mein Aug’
Entgegen lacht!
Hier in des Waldes
Stillem Grund
Drück’ ich dich, Grün,
An Herz und Mund.
Wie treibt’s mich
Von den Menschen fort!
Mein Leid
Das hebt kein Menschenwort;
Nur junges Grün,
Ans Herz gelegt,
Macht daß mein Herze
Stiller schlägt.
Primera Herba
Tu, jove verdor,
Tu, fresca herba!
Com en molts cors,
a través de vosaltres
es restableix
allò que la neu
de l’hivern va emmalaltir.
Oh com t’anhela el meu cor!
Ja despertes
de la nit de la terra
i a la teva trobada
s’alegra la meva mirada!
Aquí a la floresta,
terra silenciosa,
jo t’oprimeixo, herba,
sobre la meva boca i el meu cor.
Com m’arrossegues
lluny dels homes!
La meva pena,
que cap paraula humana dissipa.
Només la tendra herba
posada sobre el meu pit
aconsegueix que el meu cor
palpit suaument.
5-Sehnsucht nach der Waldgegend/Enyorança De La Floresta
Any 1840
En clau de sol menor
Indicació de temps.- Innig, phantastisch (Íntim, fantàstic)
Llibretista.- Justinus Andreas Christian Kerner (1786-1862) Metge i poeta, Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Dedicatòria Dr. Friedrich Weber in London
Sehnsucht Nach der Waldgegend
Wär’ ich nie aus euch gegangen,
Wälder, hehr und wunderbar!
Hieltet liebend mich umfangen
Doch so lange, lange Jahr’!
Wo in euren Dämmerungen
Vogel sang und Silberquell,
Ist auch manches Lied entsprungen
Meinem Busen frisch und hell.
Euer Wogen, euer Hallen,
Euer Säuseln nimmer müd’,
Eure Melodien alle
Weckten in der Brust das Lied.
Hier in diesen weiten Triften
ist mir alles öd’ Und stumm,
Und ich schau’ in blauen Lüften
Mich nach Wolkenbildern um.
Wenn ihr’s in den Busen zwinget
Regt sich selten nur das Lied:
Wie der Vogel halb nur singet,
Den von Baum und Blatt man schied.
Enyorança De La Floresta
Mai no m’havia d’apartar de vosaltres,
boscos sublims i meravellosos!
Quin amorosament m’heu aixoplugat
durant tants i tants anys!
Allà, als vostres crepuscles,
els ocells i les fonts argentades cantaven.
I així, també, brollava de vegades una cançó
del meu pit ufanós i radiant.
El vostre ondular, els vostres sons,
els vostres murmuris incansables,
totes les vostres melodies,
desperten la música al meu pit.
Aquí, en aquestes llunyanes terres,
tot em sembla desert i silenciós.
Contemplo al cel blau
les imatges dels núvols al meu voltant.
Poques vegades neix la cançó
en un pit oprimit,
així com l’ocell només canta
quan l’arbre i les fulles se separen.
6- Auf das Trinkglas eines verstorbenen Freundes/La Copa d’un Amic Mort
Any 1840
En clau de mi bemoll major
Indicació de temps.- Ernst, ziemlich langsam (De debò, bastant lent)
Llibretista.- Justinus Andreas Christian Kerner (1786-1862) Metge i poeta, Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Dedicatòria Dr. Friedrich Weber in London
Auf Das Trinkglas Eines Verstorbenen Freundes
Du herrlich Glas, nun stehst du leer,
Glas, das er oft mit Lust gehoben;
Die Spinne hat, rings um dich her
indes den düstern Flor gewoben.
Jetzt sollst du mir gefüllet sein,
Mondhell mit Gold der deutschen Reben!
In deiner Tiefe heil’gen Schein
Schau’ ich hinab mit frommen Beben.
Was ich erschau’ in deinem Grund,
Ist nicht Gewöhnlichen zu nennen.
Doch wird mir klar zu dieser Stund’,
Wie nichts den Freund vom Freund kann trennen.
Auf diesen Glauben, Glas so hold!
Trink’ ich dich aus mit hohem Mute.
Klar spiegelt sich der Sterne Gold,
Pokal, in deinem teuren Blute!
Still geht der Mond das Tal entlang.
Ernst tönt die mitternächt’ge Stunde.
Leer steht das Glas! Der heil’ge Klang
Tönt nach in dem kristall’nen Grunde.
La Copa d’un Amic Mort
Tu, magnífica copa, només tu romans buida.
Copa que ell tan freqüentment amb goig va alçar.
L’aranya ha teixit al teu voltant
la seva tenebrosa tela.
Ara has de ser omplerta per a mi al clar de lluna,
amb l’or de les vinyes alemanyes!
Al teu interior, de sagrada claredat,
miro amb pietós tremolor.
El que percebo al teu fons
no es nomena usualment.
No obstant això, crec que aquest instant
res no pot separar l’amic de l’amic.
En aquesta creença, sagrada copa,
jo et prenc amb elevat ànim!
A la teva preada sang, calze,
es reflecteixen clares les daurades estrelles.
Silenciosa va la lluna al llarg de la vall.
Solemne ressona l’hora de la mitjanit.
Buida roman la copa ia la cristal·lina
profunditat ressona el sagrat tocat.
7- Wanderung/Pelegrinatge
Any 1840
En clau de si bemoll major
Indicació de temps.-Frisch, die Begleitung leicht und zart (Fresc, l’acompanyament lleuger i delicat)
Llibretista.- Justinus Andreas Christian Kerner (1786-1862) Metge i poeta, Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Dedicatòria Dr. Friedrich Weber in London
Wanderung
Wohl auf und frisch gewandert
ins unbekannte Land!
Zerrissen, ach, zerrissen
ist manches teure Band.
Ihr heimatlichen Kreuze,
Wo ich oft betend lag,
Ihr Bäume, ach, ihr Hügel,
O blickt mir segnend nach!
Noch schläft die weite Erde,
Kein Vogel weckt den Hain,
Doch bin ich nicht verlassen,
Doch bin ich nicht allein;
Denn ach! auf meinem Herzen
trag’ ich ihr teures Pfand,
Ich fühl’s, und Erd und Himmel
sind innig mir verwandt.
Pelegrinatge
Adéu, marxo alegre
cap a terres desconegudes!
Desfets, ah, desfets,
hi ha els estimadíssims llaços!
Les creus natals, davant les quals
freqüentment resant em vaig postrar.
Arbres, ah, turons,
atorgueu-me la vostra benedicció!
Encara dorm la llunyana terra.
Cap ocell desperta el bosc,
no obstant, no estic perdut,
no obstant, no estic sol,
doncs porto al meu cor
la teva estimadíssima peça.
Jo ho noto, i la terra i el cel
em resulten íntimament propers.
8- Stille Liebe/Amor Silenciós
Any 1840
En clau de mi bemoll major
Indicació de temps.- Innig (Intimament)
Llibretista.- Justinus Andreas Christian Kerner (1786-1862) Metge i poeta, Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Dedicatòria Dr. Friedrich Weber in London
Stille Liebe
Könnt’ ich dich in Liedern preisen,
Säng’ ich dir das längste Lied,
Ja ich würd’ in allen Weisen
dich zu singen nimmer müd’.
Doch was immer mich betrübte,
ist, daß ich nur immer stumm
tragen kann dich, Herzgeliebte!
in dieses Busens Heiligtum.
Dieser Schmerz hat mich bezwungen,
daß ich sang dies kleine Lied,
doch von bitter’m Leid durchdrungen,
daß noch keins auf dich geriet.
Amor Silenciós
Si jo pogués elogiar-te a les meves cançons,
et cantaria la més extensa cançó,
desitjaria cantar-te incansablement
en totes les meves melodies.
Tot i això, hi ha alguna cosa que sempre m’afligeix.
I és que no puc sinó portar-te en silenci
la meva benamada, aquí,
al santuari del meu pit!
Aquest dolor m’ha subjugat
perquè jo et canti aquesta petita cançó,
però l’amarga melodia em confirma
que no em donaràs res de tu.
9- Frage/Pregunta
Any 1840
En clau de mi bemoll major
Indicació de temps.-Langsam, innig (A poc a poc, íntimament)
Llibretista.- Justinus Andreas Christian Kerner (1786-1862) Metge i poeta, Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Dedicatòria Dr. Friedrich Weber in London
Frage
Wärst du nicht, heil’ger Abendschein!
Wärst du nicht, sternerhellte Nacht!
Du Blütenschmuck! Du üpp’ger Hain!
Und du, Gebirg’ voll ernster Pracht!
Du Vogelsang aus Himmeln hoch!
Du Lied aus voller Menschenbrust,
wärst du nicht, ach, was füllte noch
in arger Zeit mein Herz mit Lust?
Pregunta
Si no existís, santa llum crepuscular!
Si no existís, nit de brillants estrelles!
Exuberants flors! Tu, frondós bosc!
I tu, muntanya esplendorosa!
¡Cant d’ocells elevant-se al cel!
Tu, melodia del cor humà!
Si no existís, ah! qui ompliria de goig
el meu cor en els nefast dies?
10- Stille Tränen/Llàgrimes Silencioses
Any 1840
En clau de do major
Indicació de temps.- Sehr langsam (Molt lentament)
Llibretista.- Justinus Andreas Christian Kerner (1786-1862) Metge i poeta, Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Dedicatòria Dr. Friedrich Weber in London
Stille Tränen
Du bist vom Schlaf erstanden
und wandelst durch die Au,
Da liegt ob allen Landen
Der Himmel wunderblau.
So lang du ohne Sorgen
Geschlummert schmerzenlos,
der Himmel bis zum Morgen
viel Tränen niedergroß.
In stillen Nächten weinet
oft mancher aus den Schmerz,
und morgens dann ihr meinet,
stets fröhlich sei sein Herz;
Llàgrimes Silencioses
Has emergit del somni
i vagues a través de la prada,
on totes les terres estan cobertes
per un cel meravellosament blau.
Tant de temps sense preocupacions,
doncs vas dormir sense conèixer el dolor.
El cel, aquest matí,
moltes llàgrimes va vessar.
A les silencioses nits
alguns ploren de dolor,
i tanmateix al matí creuran,
que sempre feliç estarà el seu cor.
11- Wer machte dich so krank?/Estàs tan malalt, per quina causa?
Any 1840
En clau de la bemoll major
Indicació de temps.- Langsam, leise (A poc a poc, en silenci)
Llibretista.- Justinus Andreas Christian Kerner (1786-1862) Metge i poeta, Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Dedicatòria Dr. Friedrich Weber in London
Wer Machte dich so Krank?
Daß du so krank geworden,
Wer hat es denn gemacht?
Kein kühler Hauch aus Norden
Und keine Sternennacht.
Kein Schatten unter Bäumen,
nicht Glut des Sonnenstrahls.
Kein Schlummern und kein Träumen
im Blütenbett des Tals.
Daß ich trag’ Todeswunden,
das ist der Menschen Tun;
Natur ließ mich gesunden,
sie ließen mich nicht ruhn.
Estàs tan malalt,per quina causa?
Estàs tan malalt,
per quina causa?
No ha estat ni el fred del nord
ni el de la nit estavellada.
Tampoc l’ombra dels arbres
ni els ardents raigs del sol.
No va ser cap desmai o malson
al florit llit de la vall.
Les meves ferides mortals
són obra dels homes.
La natura em va deixar sa,
però ells no em deixen en pau.
12- Alte Laute/Antigues Veus
Any 1840
En clau de la bemoll major
Indicació de temps.- Noch langsamer und leiser (Encara més lent i silenciós)
Llibretista.- Justinus Andreas Christian Kerner (1786-1862) Metge i poeta, Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Dedicatòria Dr. Friedrich Weber in London
Alte Laute
Hörst du den Vogel singen?
Siehst du den Blütenbaum?
Herz! Kann dich das nicht bringen
aus deinem bangen Traum?
Was hör’ ich? alte Laute
wehmüt’ger Jünglingsbrust
der Zeit, als ich vertraute
der Welt und ihrer Lust.
Die Tage sind vergangen,
Mich heilt kein Kraut der Flur;
Und aus dem Traum, dem bangen,
weckt mich ein Engel nur.
Antigues Veus
Escoltes cantar els ocells?
Veus l’arbre florit?
Cor! És que no es pot escapar
del teu angoixant somni?
Què se sent?
Antigues veus d’un cor ple de nostàlgia
pels temps en què confiava
al món i en la seva felicitat.
Els dies han transcorregut,
cap herba em sanarà.
I del somni, i dels temors,
només un àngel em despertarà.
Schumann encarna com quasi cap altre músic la figura del compositor romàntic, fins i tot en les seves contradiccions: fou l’artista d’imaginació inesgotable i imprevisible, la personalitat dividida entre Eusebius i Florestan, sempre vorejant el llindar de la bogeria, però també el pedagog que escriví els assenyats Consells a la joventut.