Opus 141
4 Doppelchörige Gesänge- Quatre Cants de doble cor
Any 1849
En clau de si menor i do major
Indicació de temps.- Quatre cançons
1 An die Sterne
2 Ungewisses Licht
3 Zuversicht
4 Talismane
Llibretistes.- 1. Friedrich Rückert (1788-1866)
2, 3. Joseph Christian von Zedlitz (1790-1862)
4. Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832)
Per a dos cors mixtes a cappella
Període Romàntic
1 An die Sterne/A les estrelles
Any 1849
En clau de si menor
Llibretista.- Friedrich Rückert (1788-1866)
Per a dos cors mixtes a cappella
Període Romàntic
An die Sterne
Sterne,
In des Himmels Ferne!
Die mit Strahlen bessrer Welt
Ihr die Erdendämmrung hellt;
Schau’n nicht Geisteraugen
Von euch erdenwärts,
Daß sie Frieden hauchen
Ins umwölkte Herz?
Sterne,
In des Himmels Ferne!
Träumt sich auch in jenem Raum
Eines Lebens flücht’ger Traum ?
Hebt Entzücken, Wonne,
Trauer, Wehmut, Schmerz,
Jenseit unsrer Sonne
Auch ein fühlend Herz?
Sterne,
In des Himmels Ferne!
Winkt ihr nicht schon Himmelsruh’
Mir aus euren Fernen zu?
Wird nicht einst dem Müden
Auf den goldnen Au’n
Ungetrübter Frieden
In die Seele tau’n?
Sterne,
In des Himmels Ferne,
Bis mein Geist den Fittich hebt
Und zu eurem Frieden schwebt,
Hang’ an euch mein Sehnen
Hoffend, glaubevoll!
O, ihr holden, schönen,
Könnt ihr täuschen wohl?
A les estrelles
Estrelles,
al cel llunyà!
Que amb els raigs d’un món millor
il·lumineu el foscant de la terra;
no són pas un ulls espirituals
que esguarden de vosaltres cap a la terra,
alenant la pau
en el meu cor ofuscat?
Estrelles,
al cel llunyà!
El somni fugisser d’una vida,
no és pas somiat també al vostre reialme?
Pot elevar també l’encís, el goig,
la tristor, la melangia, la pena,
més enllà del nostre sol,
un cor sensible?
Estrelles,
al cel llunyà!
No esteu ja enviant-me senyals
de pau celestial des de la vostra llunyania?
No podria pas, a les prades àuries,
que l’abaltit sentís
una pau serena
caure a l’ànima com rosada?
Estrelles,
al cel llunyà!
Fins que el meu esperit aixequi el vol
i suri vers la vostra pau,
el meu anhel està lligat a vosaltres,
ple d’esperança i de fe!
Oh, vosaltres, encisadores, formoses,
em podríeu mai decebre?
2 Ungewisses Licht/Incerta llum
Any 1849
En clau de si menor
Llibretista.- Joseph Christian von Zedlitz (1790-1862)
Per a dos cors mixtes a cappella
Període Romàntic
Ungewisses Licht
Bahnlos und pfadlos, Felsen hinan
stürmet der Mensch, ein Wandersmann.
Stürzende Bäche, wogender Fluß,
brausender Wald, nichts hemmet den Fuß!
Dunkel im Kampfe über ihn hin,
jagend im Heere die Wolken zieh’n;
rollender Donner, strömender Guß,
sternlose Nacht, nichts hemmet den Fuß!
Endlich, ha! endlich schimmert’s von fern!
Ist es ein Irrlicht, ist es ein Stern?
Ha! wie der Schimmer so freundlich blinkt,
wie er mich locket, wie er mir winkt!
Rascher durcheilet der Wandrer die Nacht,
Hin nach dem Lichte zieht’s ihn mit Macht!
Sprecht, wie: sind’s Flammen, ist’s Morgenrot?
Ist es die Liebe, ist es der Tod?
Incerta llum
Sense camins, sense senderes, amunt al rocam
es llança l’home, un rodamón.
Rierols saltants, rius torrencials,
boscos bramulants, res li para els peus!
Fosca, en contesa al seu damunt,
la legió de núvols passa rabent;
trons que retrunyen, xàfecs torrencials,
nits sense estrelles, res li para els peus!
Finalment, ah! Finalment al lluny una claror!
És un foc follet, és una estrella?
Ah! La claror brilla tan amical,
com em sedueix, com em fa senyals!
Més de pressa s’acuita el rodamón a través de la nit,
és atret poderosament per la llum!
Digueu-me: són flames, és la sortida del sol?
És l’amor, és la mort?
3 Zuversicht/Ferma esperança
Any 1849
En clau de do major
Llibretista.- Joseph Christian von Zedlitz (1790-1862)
Per a dos cors mixtes a cappella
Període Romàntic
Zuversicht
Nach oben mußt du blicken,
gedrücktes, wundes Herz,
dann wandelt in Entzücken
sich bald dein tiefster Schmerz.
Froh darfst du Hoffnung fassen,
wie hoch die Flut auch treibt.
Wie wärst du denn verlassen,
wenn dir die Liebe bleibt?
Ferma esperança
Has d’esguardar cap amunt,
cor oprimit, ferit,
aleshores, ben aviat es transformarà en encís
el teu profund dolor.
Joiós, pots tenir esperança,
per alta que arribi l’aigua,
com podries estar desemparat
si et resta encara l’amor?
4 Talismane/Talismà
Any 1849
En clau de si menor
Llibretista.- Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832)
Per a dos cors mixtes a cappella
Període Romàntic
Gottes ist der Orient!
Gottes ist der Orient!
Gottes ist der Okzident!
Nord und südliches Gelände
Ruht im Frieden seiner Hände.
Er, der einzige Gerechte,
Will für jedermann das Rechte.
Sei von seinen hundert Namen
Dieser hochgelobet! Amen.
Mich verwirren will das Irren;
Doch du weißt mich zu entwirren,
Wenn ich handle, wenn ich dichte,
Gib du meinem Weg die Richte!
Ob ich Ird’sches denk’ und sinne,
Das gereicht zu höherem Gewinne.
Mit dem Staube nicht der Geist zerstoben,
Dringet, in sich selbst gedrängt, nach oben.
Im Atemholen sind zweierlei Gnaden:
Die Luft einziehen, sich ihrer entladen:
Jenes bedrängt, dieses erfrischt;
So wunderbar ist dasLeben gemischt.
Du danke Gott, wenn er dich preßt,
Und dank ihm, wenn er dich wieder entläßt.
Talismà
Orient és de Déu!
Occident és de Déu!
Terres del nord i del sud
descansa en la pau de les seves mans.
Ell, l’únic que és just,
vol justícia per a tothom.
Dels seus cent noms,
Que aquest sigui molt elogiat! Amén.
Els errors intenten confondre’m,
Però saps com desenganxar-me.
Si actuo, si componc poemes,
Dona direcció al meu camí.
Encara que penso en coses terrenals,
això em situa en un lloc més alt.
L’esperit que no es dispersa amb la pols
es torna forçat en si mateix i ascendeix.
En la respiració, hi ha dues gràcies:
inspirar i expirar.
Un ens constreny i l’altre ens refresca;
Així de meravellosa es barreja la vida.
Gràcies a Déu quan et pressiona,
i agraeix-li quan et torni a deixar anar.
Robert Alexander Schumann
Com és d’important arribar a la tomba amb curiositat per les coses, per la vida.