Opus 77
Cinc Lieder i Gesange, per a veu i piano
Any 1841- 1850
Llibre III
Indicació de temps.-Cinc cançons
Der frohe Wandersmann
Mein Garten
Geisternähe
Stiller Vorwurf
Aufträge
Llibretistes.-Joseph von Eichendorff (1788-1857)
August Heinrich Hoffmann von Fallersleben (1798-1874)
Friedrich Halm (1806-1871)
Oscar Ludwig Bernhard Wolff (1799-1851)
Christian L’Egru (fl. 1850)
Per a veu i piano
Període Romàntic
1 Der frohe Wandersmann/A qui Déu vol manifestar el seu…
Any 1841- 1850
En clau de re major
Indicació de temps.- Ziemlich schnell – Molt ràpid
Llibretista.- Joseph Karl Benedikt, Freiherr von Eichendorff (1788 – 1857)
Inclòs en el opus 39
Per a veu i piano
Període Romàntic
Der frohe Wandersmann
Wem Gott will rechte Gunst erweisen,
Den schickt er in die weite Welt,
Dem will er seine Wunder weisen
In Berg und Wald und Strom und Feld.
Die Trägen, die zu Hause liegen,
Erquicket nicht das Morgenrot,
Sie wissen nur vom Kinderwiegen,
Von Sorgen, Last und Not um Brot.
Die Bächlein von den Bergen springen,
Die Lerchen schwirren hoch vor Lust,
Was sollt’ ich nicht mit ihnen singen
Aus voller Kehl’ und frischer Brust.
Den lieben Gott nur laß’ ich walten;
Der Bächlein, Lerchen, Wind und Feld,
Und Erd’ und Himmel will erhalten,
Hat auch mein Sach’ aufs Best’ bestellt.
A qui Déu vol manifestar el seu…
A qui Déu vol manifestar el seu veritable favor,
a ell l’envia a l’ampli món,
li vol mostrar les seves meravelles
a les muntanyes, boscos, rius i camps.
Als indolents que resten a casa,
no els estimula l’aurora,
només coneixen la criança d’infants,
les preocupacions, les càrregues i la manca de pa.
Els rierols brollen de les muntanyes,
les aloses piulen ben fort de pur goig,
per què no hauria de cantar amb ells,
a plena veu i a plens pulmons?
Jo sols deixo fer el bon Déu,
Ell preservarà els rierols, les aloses,
els boscos i camps, la terra i el cel,
i també s’ocuparà ben bé dels meus afers.
2 Mein garten/El meu jardí
Any 1850
En clau de la menor
Indicació de temps.- Nicht schnell – No ràpidament
Llibretista.- August Heinrich Hoffmann von Fallersleben (1798-1874)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Mein Garten
Veilchen, Rosmarin, Mimosen,
Engelsüß und Immergrün,
Lilien, Tausendschön und Rosen
Hier in meinem Garten blüh’n.
Alles hast du, was zum Kranze
Sich die Lieb’ auf Erden flicht,
Nur das Glück, die Eine Pflanze,
Findest du im Garten nicht.
Ob sie heimisch ist hienieden,
Wo sie wächset, wo sie blüht —
Liebes Herz, gieb dich zufrieden!
Hast du dich doch heiß bemüht.
El meu jardí
Violetes, romaní, mimoses,
falgueres i herbes donzelles,
lliris, margarides i roses
floreixen al meu jardí.
Tens de tot perquè l’amor a la terra
es treni una garlanda,
només la felicitat, la rara planta,
no la trobes en aquest jardí.
Si és autòctona a la terra,
on creix, on floreix
Cor estimat, dóna’t per satisfet!
Ja t’has esforçat prou.
3 Geisternähe/Proximitat dels esperits
Any 1850
En clau de fa sostingut menor
Indicació de temps.- Innig- Intimament
Llibretista.- Eligius Franz Joseph Freiherr von Münch-Bellinghausen (1806-1871) –
Pseudònim- Friedrich Halm.
Per a veu i piano
Període Romàntic
Geisternähe
Was weht um meine Schläfe
Wie laue Frühlingsluft,
Was spielt um meine Wangen
Wie süßer Rosenduft?
Es ist dein holder Gedanke,
Der tröstend mich umspielt,
Es ist dein stilles Sehnen,
Was meine Schläfe kühlt!
Und was wie Harfenklänge
Um meine Sinne schwirrt,
Mein Name ist’s, der leise
Von deinen Lippen irrt.
Ich fühle deine Nähe!
Es ist dein Wunsch, dein Geist,
Der mich aus weiter Ferne
An deinen Busen reißt.
Proximitat dels esperits
Què alena al voltant de les meves temples
com una tèbia brisa d’estiu,
què juga al voltant de les meves galtes
com un dolç perfum de roses?
És el teu gentil pensament
que juga al meu voltant per reconfortar-me,
és el teu silenciós anhel
que refresca les meves temples!
I el que, com el so d’una arpa,
brunzina al voltant dels meus sentits,
és el meu nom que fluixet
vagareja des dels teus llavis.
Sento la teva proximitat!
És el teu desig, el teu esperit,
que des de la llunyania
m’arrabassa vers el teu pit.
4 Stiller Vorwurf/Acusació silenciosa
Any 1840
En clau de la menor
Indicació de temps.- Nach und nach leidenschaftlicher- Nach und nach leidenschaftlicher- A poc a poc més apassionat
Llibretista.- Oscar Ludwig Bernhard Wolff (1799-1851)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Stiller Vorwurf
In einsamen Stunden drängt Wehmut sich auf,
Da brechen die Wunden, die alten, mir auf.
O lass sie nur bluten, sie schmerzen nicht sehr;
Als du sie geschlagen, da schmerzten sie mehr!
Ob du es bereuest, was du mir getan,
Mit andern dich freuest, was geht es mich an?
Was auch du beginnest, vorbei ist die Pein,
Ich kann dir nicht zürnen, kann dir nur verzeihn.
Acusació silenciosa
En les hores solitàries la melangia s’imposa,
aleshores, se m’obren les velles ferides.
Oh, deixa-les sagnar, no fan gaire mal;
quan tu les infligies, causaven molt més dolor!
Tant si tu et penedeixes del que m’has fet,
com si ets feliç amb altres, això què importa?
Qualsevol cosa que facis, el turment ja ha passat,
no et puc pas guardar rancor, tan sols et puc perdonar.
5 Aufträge/Ordres
Any 1850
En clau de la major
Indicació de temps.- Leich, zart – Lleuger, delicat
Llibretista.- Christian L’Egru (fl. 1850)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Aufträge
Nicht so schnelle, nicht so schnelle!
Wart ein wenig, kleine Welle!
Will dir einen Auftrag geben
An die Liebste mein.
Wirst du ihr vorüberschweben,
Grüsse sie mir fein!
Sag, ich wär mitgekommen,
Auf dir selbst herab geschwommen:
Für den Gruss einen Kuss
Kühn mir zu erbitten,
Doch der Zeit Dringlichkeit
Hätt es nicht gelitten.
Nicht so eilig! halt! erlaube,
Kleine, leichtbeschwingte Taube!
Habe dir was aufzutragen
An die Liebste mein!
Sollst ihr tausend Grüsse sagen,
Hundert obendrein.
Sag, ich wär mit dir geflogen,
Über Berg und Strom gezogen:
Für den Gruss einen Kuss
Kühn mir zu erbitten;
Doch der Zeit Dringlichkeit
Hätt es nicht gelitten.
Warte nicht, dass ich dich treibe,
O du träge Mondesscheibe!
Weisst’s ja, was ich dir befohlen
Für die Liebste mein:
Durch das Fensterchen verstohlen
Grüsse sie mir fein!
Sag, ich wär auf dich gestiegen,
Selber zu ihr hinzufliegen;
Für den Gruss einen Kuss
Kühn mir zu erbitten,
Du seist schuld, Ungeduld
Hätt mich nicht gelitten.
Ordres
No tan ràpid, ni tan ràpid!
Espera una mica, petita onada!
Vull donar-te una ordre
A la meva estimada.
Flotaràs per davant d’ella,
Salutacions per mi!
Digues que he vingut amb tu
Va flotar sobre tu mateix:
Un petó com a salutació
Atrevit a preguntar-me
Però el temps és urgent
No hauria patit.
No tinguis pressa! parar! permetre,
Colom petit i d’ales lleugeres!
Tinc alguna cosa per preguntar-te
A la meva estimada!
En cas de dir mil salutacions,
Cent a sobre.
Digues que he volat amb tu
Arrossegat per muntanyes i rierols:
Un petó com a salutació
Atrevit a preguntar-me;
Però el temps és urgent
No hauria patit.
No esperis que et condueixi,
Oh disc mandrós de la lluna!
Saps què et vaig ordenar?
Per al meu estimat:
Sigil·losament per la finestra
Salutacions per mi!
Digues que t’he pujat
Vola cap a ella tu mateix;
Un petó com a salutació
Atrevit a preguntar-me
És culpa teva, impaciència
Jo no hagués patit.
Robert Alexander Schumann
La música és la força que ens impulsa a tirar endavant quan tot sembla perdut.
La cita de Robert Schumann “La música és la força que ens impulsa a seguir endavant quan tot sembla perdut” encapsula de manera poètica la influència que té la música a les nostres vides. En els moments més foscos i descoratjadors, la música té el poder d’aixecar-nos, d’infondre’ns ànims i de recordar-nos que sempre hi ha una llum al final del túnel. És un llenguatge universal que transcendeix barreres culturals i lingüístiques, connectant-nos a nivell emocional. La música ens brinda consol, ens inspira i ens dóna la força necessària per enfrontar qualsevol adversitat que es presenti al nostre camí.