Partsong per a cor d’homes a cappella
D 893
Grab und Mond/La tomba i la lluna
Any 1826
En clau de la menor
Indicació de temps.- Langsam (Lentament)
Llibretista.- Johann Gabriel Seidl (1804–1875)
Llenguatge.- Alemany
Quartet
Per a 2 tenors i 2 baixos
Període Romàntic
A diferència de la majoria dels seus poemes més reconfortants i còmodes, el poema de Johann Seidl “Grab und Mond” (Tomba i Lluna) és brutal i curt. En ell, el poeta demana a la lluna els raigs de la qual cauen sobre una tomba que il·lumini els secrets de la mort. I en lloc de lliurar alguna banalitat casolana, la tomba mana al poeta que “Vine i ho vegis” per si mateix. En aquesta sola frase, tots els bromurs Biedermeier estàndard de Seidl es converteixen en absenta i tremola a la vora de l’eternitat. L’adaptació de Schubert de Grab und Mond (D. 893) de Seidl com a cor masculí sol és una de les seves peces més espantoses. I una de les més avançades harmònicament: el cor homofònic comença en el buit de La menor, però es mou lentament però implacablement a través d’una sèrie sorprenent d’acords i modulacions des de La bemoll major fins a Mi bemoll menor, Do bemoll major i Mi major per tornar a l’ordre de la tomba no a La menor, sinó a La major. I, tanmateix, el crit fortissimo del cor de “Vine i veuràs” és encara més terrorífic per ser en major i la cançó acaba amb el triomf greu. Comparat amb les altres composicions de Seidl de l’estiu de 1826, Grab und Mond és únic.
James Leonard
Grab und Mond
Silberblauer Mondenschein
Fällt herab;
Senkt so manchen Strahl hinein
In das Grab.
Freund des Schlummers, lieber Mond,
Schweige nicht,
Ob im Grabe Dunkel wohnt,
Oder Licht!
Alles stumm?! Nun stilles Grab,
Rede du!
Zogst so manchen Strahl hinab
In die Ruh;
Birgst gar manchen Mondenblick,
Silberblau;
Gib nur einen Strahl zurück: –
»Komm und schau!!«
La tomba i la lluna
Llum de lluna, blava d’argent,
davalla;
fes caure algun raig
dins la tomba.
Amiga del son, estimada lluna,
no callis,
si dins la tomba hi habiten
la foscor o la llum!
Tot és silenci? Doncs bé, tomba silenciosa,
parla!
Lluna, tu has fet arribar algun raig
vers el repòs;
tu amagues molts esguards teus,
blaus argentats;
retorna’n tan sols un:
“Vine i esguarda!!”