FRANZ PETER SCHUBERT D 728

Lieder per a qualsevol veu i piano

D 728

Johanna Sebus


Any 1821 abril
Primera publicació 1895
En clau de re menor
Indicació de temps.- Schnell (Ràpid)
Llibretista.- Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i pian
Període Romàntic
Fragment

Johanna Sebus

Der Damm zerreißt, das Feld erbraust,
Die Fluten spülen, die Fläche saust.
»Ich trage dich, Mutter, durch die Flut,
Noch ist sie nicht hoch, ich wate gut.« –
»Auch uns bedenke, bedrängt wie wir sind,
Die Hausgenossin, drei arme Kind!
Die schwache Frau! sie eilt davon,
Sie trägt die Mutter durchs Wasser schon.«
»Zum Bühle da rettet euch, harret derweil,
Gleich kehr ich zurück, uns allen ist Heil.
Zum Bühl ist’s noch trocken und wenige Schritt,
Doch nehmt auch mir meine Ziege mit.«

Der Damm zerschmilzt, das Feld erbraust,
Die Fluten wühlen, die Fläche saust.
Sie setzt die Mutter auf sichres Land,
Schön Suschen, gleich wieder zur Flut gewandt.
»Wohin? wohin? die Breite schwoll,
Des Wassers ist hüben und drüben voll,
Verwegen ins Tiefe willst du hinein!« –
»Sie sollen und müssen gerettet sein.«

Der Damm verschwindet, die Welle braust,
Eine Meereswoge, sie schwankt und saust.
Schön Suschen schreitet gewohnten Steg,
Umströmt auch gleitet sie nicht vom Weg,
Erreicht den Bühl und die Nachbarin;
Doch der und den Kindern kein Gewinn!

Der Damm verschwand, ein Meer erbraust’s,
Den kleinen Hügel im Kreis umsaust’s.
Da gähnet und wirbelt der schäumende Schlund
Und ziehet die Frau mit den Kindern zu Grund;
Das Horn der Ziege fasst das ein’,
So sollten sie alle verloren sein!
Schön Suschen steht noch strack und gut:
Wer rettet das junge, das edelste Blut!
Schön Suschen steht noch wie ein Stern;
Doch alle Werber sind alle fern.
Rings um sie her ist Wasserbahn,
Kein Schifflein schwimmet zu ihr heran.
Noch einmal blickt sie zum Himmel hinauf,
Da nehmen die schmeichelnden Fluten sie auf.

Kein Damm, kein Feld! Nur hier und dort
Bezeichnet ein Baum, ein Turm den Ort.
Bedeckt ist alles mit Wasserschwall;
Doch Suschens Bild schwebt überall. –
Das Wasser sinkt, das Land erscheint,
Und überall wird schön Suschen beweint. –
Und dem sei, wer’s nicht singt und sagt,
Im Leben und Tod nicht nachgefragt!

Johanna Sebus


La presa es trenca, hi ha remors sobre el prat,
Les aigües de la inundació s’enfilen, les planes rugeixen.
“Mare, et portaré a través del diluvi,
encara no és alt, sóc bo per vadear”. –
“Penseu també en nosaltres, en aquesta situació,
la dona que comparteix la casa, tres pobres nens!
La dona feble! . . . se’n va corrent!” –
Ja porta la seva mare per l’aigua.
“Pugeu al turó i salveu-vos allà! espereu una estona;
tornaré aviat, tots estarem segurs.
Encara està sec al turó i només està a pocs passos;
però porteu també la meva mainadera-cabra amb vosaltres!”

La presa ha esclatat, hi ha remor sobre el prat,
les aigües de la inundació s’enterran, les planes rugeixen.
Col·loca la seva mare en terra ferma,
Susie la Bellesa ja ha tornat a la inundació.
“A on? Cap a on? La distància ha crescut,
Hi ha aigua fins on no pot veure la vista.
Anireu imprudentment a les profunditats!” –
“Han de ser, s’han de salvar!”

La presa està desapareixent, les onades rebomben,
Una onada oceànica, està rodant i rugint.
Susie la Bellesa està travessant un camí conegut,
Fins i tot contra el corrent no es perd,
arriba al turó i al seu veí;
Però ella i els nens no es beneficien!

La presa ha desaparegut, un mar s’agita,
rugeix al voltant del turó en rotllana.
S’ha obert un abisme espumós i hi gira
i arrossega a terra la dona i els seus fills;
Un d’ells s’agafa a la cabra per la seva banya,
Oh, tots es perdran!
Susie la Bellesa encara es manté bona i ferma:
Qui salvarà aquesta sang jove, aquesta nobleíssima?
Susie la Bellesa segueix dempeus com una estrella;
Tot i això, tots els voluntaris estan lluny.
Al seu voltant hi ha una via d’aigua,
però no hi ha cap vaixell que ve en la seva direcció.
Una vegada més mira cap al cel,
I llavors les aigües acariciades se la porten.

Ni presa, ni prat! Aquí i allà
Un arbre o una torre marquen el lloc.
Tot està cobert per l’aigua de la inundació;
No obstant això, la imatge de Susie flota per tot arreu. –
L’aigua s’enfonsa, apareix la terra,
I Susie la Bellesa està plorada per tot arreu. –
I si hi ha algú que no canta ni explica aquesta història,
que sigui ignorat en la vida i en la mort!

A principis de 1823, Schubert va contreure una infecció venèria i va emmalaltir greument: va perdre els cabells, va patir migranyes i altres malalties, i va passar part de l’any en un hospital de Viena.