Partsongs, per a cor mixt
Partsong per a cor mixt i piano
D 666 Op. posth. 158
Cantata “Kantate zum Geburtstag des Sängers Ihann Michael Vogl”
Cantata per a l’aniversari del cantant Johann Michael Vogl
Any 1821
Primera publicació 1849 amb un altre text: “Der Frühlingsmorgen”
En clau de re major
La tonalitat de Re major és freqüent en obres brillants i celebratives del període clàssic i romàntic, i és molt adequada per a la veu de baríton (com la de Vogl), ja que permet un acompanyament ric sense sobrecarregar la línia vocal.
Llibretista.- Franz von Schober (1796–1882)
Per a soprano, tenor, baix i piano, Der Frühlingsmorgen (1819).
I. Sänger, der von Herzen singet
II. Diese Berge sah’n dich blühen
III. Da saht ihr Orestes scheiden
IV. Gott bewahr’ dein teures Leben
De les moltes felicitacions d’aniversari que Schubert va escriure per a la seva família i amics, la Kantate zum Geburtstag des Sängers Johann Michael Vogl (D. 666) no és ni la primera ni l’última, però potser és la més sincerament afectuosa. Composta mentre el conegut cantant i el poc conegut compositor estaven de vacances junts al país natal de Vogl , Steyr, l’estiu de 1819, la cantata és una obra de tres moviments per a soprano, tenor i baix acompanyada de piano. Suposadament, la part de baix va ser presa pel mateix Schubert amb motiu de l’estrena de la cantata, un autèntic indici de l’afecte del compositor. El primer moviment és en do major de celebració per a les tres veus; el segon moviment és per a solo de soprano en Fa major, i el tercer moviment torna a Do major per a un duet entre la soprano i el tenor que finalment es converteix en cànon. L’entrada final del baix assenyala la conclusió de l’obra, una peroració embriagadora per a les tres veus.
James Leonard
El text de la cantata és de caràcter ocasional, amb un to celebratiu i afectuós, dedicat al baríton Vogl. L’obra és una mostra de l’ambient col·laboratiu entre els membres del cercle de Schubert, on la poesia i la música es combinaven sovint per a esdeveniments socials o personals.
El to general del text és solemne, afectuós i entusiasta, ple d’admiració pel cantant Vogl, gairebé com si fos una lloança mitològica.
Kantate zum Geburtstag des Sängers Ihann Michael Vogl
Sänger, der von Herzen singet
Und das Wort zum Herzen bringet,
Bei den Tönen deiner Lieder
Fällt’s wie sanfter Regen nieder,
Den der Herr vom Himmel schickt,
Und die dürre Flur erquickt!
Diese Berge sah’n dich blühen,
Hier begann dein Herz zu glühen,
Für die Künstlerhöh’n zu schlagen,
Die der Wahrheit Krone tragen;
Der Natur hast du entwandt,
Was die Kunst noch nicht verstand.
Da saht ihr Oresten scheiden,
Jakob mit der Last der Leiden,
Saht des Arztes Hoffnung tagen,
Menschlichkeit am Wasserwagen;
Saht, wie man sich Linen sucht,
Bräute holt aus Bergesschlucht.
In der Weihe deiner Würde
Stehst du, aller Sänger Zierde,
Auf Thaliens Tempelstufen,
Hörst um dich des Beifalls Rufen,
Doch ein Kranz, ein Sinngedicht,
Ist der Lohn des Künstlers nicht.
Wenn dich einst in greisen Tagen
Deines Lebens Mühen plagen,
Willst du nicht zur Heimat wandern?
Laß die Helden einem Andern,
Nur von Agamemnons Sohn
Trag die treue Brust davon.
Gott bewahr’ dein teures Leben,
Heiter, spiegelklar und eben,
Wie das Tönen deiner Kehle
Tief herauf aus voller Seele;
Schweigt dann einst des Sängers Wort,
Tönet doch die Seele fort.
Cantata per a l’aniversari del cantant Johann Michael Vogl
Cantant, que de tot cor cantes
i portes la paraula al cor,
el so de les teves cançons,
cau com una pluja suau
que el Senyor envia del cel
per refrescar els àrids camps!
Aquestes muntanyes et van veure créixer,
aquí el teu cor començà a enfervorir-se
i bategar per als pinacles artístics
que porten la corona de la veritat;
tu has arrabassat de la natura
el que l’art encara no ha pogut entendre.
Llavors veiéreu el comiat d’Orestes,
Jacob amb el llast de la seva aflicció,
clarejar l’esperança del metge,
la humanitat al carro de regar;
veiéreu com hom cerca Lina,
i es rescaten núvies dels afraus de les muntanyes.
Ets a la consagració de la teva excel·lència,
la glòria de tots els cantants,
a l’escalinata del temple de Talia,
escoltes al teu entorn els crits d’aplaudiment,
però una garlanda, un epigrama,
no són el guardó d’un artista.
Quan un dia, a la senectut,
et neguitegin els fatics de la vida,
no voldràs tornar a la terra nadiua?
Deixa els herois per a algú altre;
del fill d’Agamèmnon
porta tan sols el cor fidel.
Que Déu protegeixi la teva preciosa vida,
serena, clara com un mirall i planera,
com els sons de la teva gola
que surten del fons de la teva ànima;
si mai la veu del cantant emmudeix,
la seva ànima seguirà ressonant.