Partsong per a cor mixt i piano
D 609 Antigament 665
Die Geselligkeit/ La companyonia
Any 1818 gener
Primera publicació 1872
En clau de re major
Indicació de temps.- Geschwind (Rapidament)
Llibretista.- Johann Karl Unger (1771–1836)
Llenguatge.- Alemany
Quartet
Per a Soprano, Contralt, Tenor, Baix i piano,
Període Romàntic
L’ambientació de Schubert del poema de quatre versos del seu amic Johann Unger “Die Geselligkeit” (Lebenslust) (Conviviality [Lust for Life]) (D. 609) per a quartet vocal del gener de 1818 estava sens dubte pensada per a una Schubertiad, una festa amb la música de Schubert com a centre d’atenció. Die Geselligkeit, una cançó de part estròfica senzilla en temps ràpid de 6/8 per a quatre veus i piano en la major, és una cançó alegre i animada que faria una excel·lent música de ball.
James Leonard
Die Geselligkeit
Wer Lebenslust fühlet,
Der bleibt nicht allein;
Allein seyn ist öde –
Wer kann sich da freun!
Im traulichen Kreise,
Beim herzlichen Kuß,
Beysammen zu leben
Ist Seelengenuß.
Das lehrt uns der Tauber –
Vor Liebe und Lust
Erhebt sich dem Täubchen
Die seidene Brust;
Es girret für Wonne,
Es lehret im Kuß,
Beysammen zu leben
Sey Herzensgenuß.
Geselligkeit fesselt
Die schöne Natur,
In Lüften, im Wasser,
Auf lachender Flur.
Er selber geboth es,
Der alles erschuf,
Beysammen zu leben
Sey Menschenberuf.
Dem folge du Gute,
Und singe nicht mehr,
Die Einsamkeit wäre
Nicht öde, nicht leer.
Allein seyn erzeuget
Nur Sehnsucht und Schmerz;
Beysammen zu leben
Befriedigt das Herz.
La companyonia
Qui gaudeix de la vida
no resta pas sol;
estar sol és avorrit,
d’això qui podria alegrar-se’n!
En un cercle íntim,
amb besades efusives,
viure ensems
és el goig de l’ànima.
Això ens ho ensenya el colom,
per amor i desig,
infla el seu pap
envers la coloma;
parrupa amb delit
i ens mostra amb el bes
que viure ensems
és el goig del cor.
La companyonia entrelliga
tota la natura,
a l’aire, a l’aigua,
al camp rialler.
Qui tot ho ha creat,
ell mateix decretà
que viure ensems
és la vocació dels humans.
Seguiu-lo, bona gent,
i no canteu més
que la solitud
no és avorrida, no és buida.
Estar sol produeix
només nostàlgia i dolor;
viure ensems dóna
satisfacció al cor.