Partsong per a cor d’homes a cappella
D 598 op. 11 Nº 1
Das Dörfchen/El poblet
Any 1817 primera versió
Any 1818 segona versió
Primera publicació 1891 (Primera versió)
1822 (Segona versió)
En clau de re major
Indicació de temps.- Allegretto – Andantino – Andante con moto
Llibretista.- Gottfried August Bürger (1747–1794)
Llenguatge.- Alemany
Quartet per a 2 tenors i 2 baixos (1817, 1a versió; esborrany sense la part de piano)+ piano segona versió
Període Romàntic
Dedicatòria per a Joseph Barth, k.k. Hofsänger
Aquest i un altre quartet de veus masculines, Die Nachtigall D724, van ser alguns dels grans èxits de la carrera de Schubert, almenys pel que fa a l’èxit durant la seva vida. Es podria argumentar que aquestes dues obres van difondre el nom del compositor a Àustria més ràpidament que gairebé qualsevol altra cosa excepte Erlkönig. Són peces musicals excel·lents, sens dubte, però no més fines que moltes d’aquest compositor que van ser infravalorades i ignorades. Però sempre és difícil explicar el gust, i hi havia alguna cosa en aquestes obres que va ser immediatament atractiva per als cantants del Männerchor i per al públic. És estrany, però no atípic, que Das Dörfchen hagués d’esperar uns quatre anys per a la seva primera representació pública el 7 de març de 1821 al Teatre Kärntnertor. (Probablement s’havia escoltat en privat a finals de 1819.) (Die Nachtigall es va escoltar al mateix concert, igual que Erlkönig, cantada per Johann Michael Vogl i acompanyada per Anselm Hüttenbrenner.) Els cantants que van cantar per primera vegada Das Dörfchen (en la primera versió sense acompanyament) eren coneguts com a conjunt; la seva habilitat i musicalitat van animar el compositor a escriure altres belles (i exigents) cançons a quatre parts per a aquestes forces.
Das Dörfchen
Ich rühme mir
Mein Dörfchen hier!
Denn schön’re Auen,
Als rings umher
Die Blicke schauen,
Blüh’n nirgends mehr.
Dort Aehrenfelder
Und Wiesengrün,
Dem blaue Wälder
Die Gränze ziehn!
An jener Höhe
Die Schäferey,
Und in der Nähe
Mein Sorgenfrey!
So nenn’ ich meine
Geliebte, kleine
Einsiedeley,
Worin ich lebe,
Zur Lust versteckt,
Die ein Gewebe
Von Ulm’ und Rebe
Grün überdeckt.
Dort kränzen Schlehen
Die braune Kluft,
Und Pappeln wehen
In blauer Luft.
Mit sanftem Rieseln
Schleicht hier gemach
Auf Silberkieseln
Ein heller Bach;
Fließt unter Zweigen,
Die über ihn
Sich wölbend neigen,
Bald schüchtern hin;
Läßt bald im Spiegel
Den grünen Hügel,
Wo Lämmer gehn,
Des Ufers Büschchen
Und alle Fischchen
Im Grunde sehn,
Da gleiten Schmerlen
Und blasen Perlen.
Ihr schneller Lauf
Geht bald hinnieder,
Und bald herauf
Zur Fläche wieder.
O Seligkeit!
Daß doch die Zeit
Dich nie zerstöre!
Mir frisches Blut,
Ihr treuen Muth
Und Reiz gewähre!
El poblet
Jo aquí faig un elogi
del meu petit poble!
Car prades més formoses,
a tot l’entorn,
on el meu esguard albira,
no floreixen enlloc més.
Allà, camps d’espigues
i prats verds,
on els boscos blaus
són el seu límit!
En aquell tossal
el clos d’ovelles
i, ben a prop,
el meu lloc “sense neguits”!
Així anomeno
la meva estimada, petita
ermita
a on visc,
amagada per al meu gaudi,
que un teixit
d’oms i parres
cobreix de verd.
Allà, els aranyoners encerclen
el terrós avenc,
i onegen els pollancres
en l’aire blau.
Amb suau degotall,
corre aquí amb calma,
damunt còdols argentats,
un clar rierol;
corre entre les branques
que, al seu damunt,
es vinclen com voltes,
més aviat tímidament,
i adés reflexa
el verd tossal
on passen els xais
i s’hi poden veure els matolls de la riba
i tots els peixets
al seu fons,
allà, s’esquitllen els barbs
i perlegen bombolles.
Es mouen ràpidament,
adés vers el fons,
adés cap amunt
de nou a la superfície.
Oh benaurança!
Que mai el temps
et destrueixi!
Que una sang nova
i un joiós ànim i encís,
em siguin concedits!
“A prop d’un geni tan aclaparador com el de Beethoven, Schubert no sent la necessitat de negar-ne la grandesa per perdurar d’alguna manera. Quina confiança en un mateix, quina consciència realment aristocràtica del propi rang, que respecta l’igual en l’altre!’
Arnold Schoenberg, notes del centenari del naixement de Schubert