FRANZ PETER SCHUBERT D 188

Lieder per a qualsevol veu i piano

D 188  

Naturgenuss/Gaudi de la natura


Any 1815
En clau de si bemoll major
Indicació de temps.- Ruhig (Tranquil)
Llibretista.- Friedrich von Mattisson (1761-1831)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic

Naturgenuss
Im Abendschimmer wallt der Quell
Durch Wiesenblumen purpurhell,
Der Pappelweide wechselnd Grün
Weht ruhelispelnd drüber hin.

Im Lenzhauch webt der Geist des Herrn!
Sieh! Auferstehung nah und fern,
Sieh! Jugendfülle, Schönheitsmeer
Und Wonnetaumel sona!

Ich blicke her, ich blicke hin,
Und immer höher schwebt mein Sinn.
Nur Tand sind Pracht und Gold und Ruhm,
Natur, in deinem Heiligtum!

Des Himmels Ahnung den umweht,
Der deinen Liebeston versteht;
Doch, an dein Mutterherz gedrückt,
Wird er zum Himmel selbst entzückt.

Gaudi de la natura

A la llum del vespre, la primavera flueix
A través de flors de prat brillants carmesí,
El verd canviant dels salzes d’àlbers
Bufa per sobre, xiuxiuejant pacíficament.

L’esperit del Senyor està teixint a través de l’alè de la primavera!
Mira! Resurrecció a prop i lluny,
Mira! La plenitud de la joventut, un mar de bellesa
I un frenesí de delit per tot arreu.

Miro d’aquesta manera, miro d’aquesta manera,
I la meva ment flota cada cop més amunt.
L’esplendor, l’or i la glòria són inútils,
Natura, al teu santuari!

Una consciència del cel envolta
Qualsevol que entengui la teva música d’amor;
Però, pres al teu cor de mare,
Serà portat encantat al cel mateix.

L’obra de Franz Schubert és àmplia i variada. El seu estil parteix del creat pels dos genis del Classicisme vienès (Haydn i Mozart ) i del poderós influx beethoveniano per assolir, no obstant tan aclaparadores presències, un estil personal que se situa com a frontissa entre el Classicisme i el Romanticisme, bé que per la seva personalitat sigui ja Schubert un complet romàntic enfront de la ideologia encara il·lustrada que professarà sempre Beethoven. D’altra banda, s’ha assenyalat la permeabilitat del compositor no només als estils dels autors assenyalats, sinó també a la influència de l’estil rossinià que va envair Viena els anys posteriors al final de les guerres napoleònique