Lieder per a qualsevol veu i piano
D 188
Naturgenuss/Gaudi de la natura
Any 1815
Primera publicació 1887
En clau de si bemoll major
Indicació de temps.- Ruhig (Tranquil)
Llibretista.- Friedrich von Mattisson (1761-1831)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu i piano
Període Romàntic
Aquesta cançó encantadora no mereix cap menció ni per Capell ni per Einstein. Per simple que sigui, té una inevitabilitat de forma que ningú més que Schubert podria aconseguir. La línia vocal es construeix al voltant d’un arpegi de si bemoll descendent i després ascendent, seguit d’una escala que modula en fa. La idea sens dubte deriva de la paraula “Quelle”, ja que es tracta de música aquàtica d’un tipus que flueix suaument. Aquest gir de notes a les mans d’aquest compositor desafia l’anàlisi, tan perfectament teixit és el resultat. Schubert va tornar a posar el poema més tard (D422), de manera molt diferent, per a tenors, baixos i piano. Allà intenta trobar un estat d’ànim il·lustratiu diferent per a les insinuacions del cel de l’últim vers, però, no per primera vegada, la versió estròfica anterior sembla més satisfactòria.
Naturgenuss
Im Abendschimmer wallt der Quell
Durch Wiesenblumen purpurhell,
Der Pappelweide wechselnd Grün
Weht ruhelispelnd drüber hin.
Im Lenzhauch webt der Geist des Herrn!
Sieh! Auferstehung nah und fern,
Sieh! Jugendfülle, Schönheitsmeer
Und Wonnetaumel sona!
Ich blicke her, ich blicke hin,
Und immer höher schwebt mein Sinn.
Nur Tand sind Pracht und Gold und Ruhm,
Natur, in deinem Heiligtum!
Des Himmels Ahnung den umweht,
Der deinen Liebeston versteht;
Doch, an dein Mutterherz gedrückt,
Wird er zum Himmel selbst entzückt.
A la llum del vespre, la primavera flueix
A través de flors de prat brillants carmesí,
El verd canviant dels salzes d’àlbers
Bufa per sobre, xiuxiuejant pacíficament.
L’esperit del Senyor està teixint a través de l’alè de la primavera!
Mira! Resurrecció a prop i lluny,
Mira! La plenitud de la joventut, un mar de bellesa
I un frenesí de delit per tot arreu.
Miro d’aquesta manera, miro d’aquesta manera,
I la meva ment flota cada cop més amunt.
L’esplendor, l’or i la glòria són inútils,
Natura, al teu santuari!
Una consciència del cel envolta
Qualsevol que entengui la teva música d’amor;
Però, pres al teu cor de mare,
Serà portat encantat al cel mateix.