Partsong només per a veu d’homes o veu de dones
D 183
Trinklied/Cançó de Taverna
Any 1815 -12 abril
Primera publicació 1887
En clau de Sol major
Indicació de temps.- Mässig, lustig (Moderat, divertit)
Llibretista.- Alois Zettler (1778-1828)
Llenguatge.- Alemany
Per a veu, piano i cor a l’uníson
Període Romantic
Per als francesos, la fórmula estàndard de la felicitat era el vi, les dones i la cançó. Però tot i que Strauss va prendre aquest títol per a un dels seus valsos, la fórmula estàndard germano-austríaca de la felicitat podria consistir en vi, mort i cançó, ja que moltes cançons per beure en alemany conclouen amb un cameo de l’home de la dalla. I així passa amb la composició de Schubert del Trinklied (Cançó per beure, D. 183) d’ Alois Zettler de l’abril de 1815. Com una cançó per beure estròfica instantàniament memorable, el poema de quatre versos de Zettler exalta les virtuts bessones dels amics i el vi per ajudar a superar els problemes de la vida i, a l’últim vers, de la mort. Una cançó per beure coral en tonalitat major, aquest Trinklied sovint s’interpreta fent que diferents solistes prenguin cada vers, amb tot el cor cantant els versos finals de cada vers.
James Leonard
Trinklied
Ihr, Freunde, und du, goldner Wein!
Versüßet mir das Leben;
Ohn’ euch Beglücker wäre fein
Ich stets in Angst und Beben.
Chor. Ohne Freunde, ohne Wein
Möcht’ ich nicht im Leben seyn!
Wie Manchen seh’ ich nach dem Kuß
Des spröden Liebchens streben;
Doch folget nicht auch Überdruß
Dem Wechsel-Küssegeben?
Chor. Ohne Freunde, ohne Wein
Mag ich nicht bey Mädchen seyn!
Wer Tausende in Kisten schließt,
Nach mehreren noch trachtet,
Der Freunde Noth, und sich vergißt,
Sey reich, von mir verachtet!
Chor. Ohne Freunde, ohne Wein
Mag ein Andrer reicher seyn!
Ohn’ allen Freund, was ist der Held?
Was sind des Reichs Magnaten?
Was ist ein Herr der ganzen Welt?
Sind alle schlecht berathen!
Chor. Ohne Freunde, ohne Wein
Möcht’ ich selbst kein Kaiser seyn!
Und soll es in der Zukunft Port
Der Freuden höchste geben:
So winke mir schon an der Pfort
Ein Freund und Saft der Reben!
Chor. Sonst will ohne Freund und Wein,
Ich selbst nicht im Himmel seyn.
Cançó de Taverna
Vosaltres, amics, i tu, vi daurat,
Endolciu la meva vida;
Sense vosaltres, que doneu felicitat, jo estaria
Sempre en un estat d’angoixa i tremolor.
Cor: Sense amics, sense vi,
No voldria pas viure!
Com molts, sospiro per un bes
De l’esquiva estimada;
Però, no queda un tip
De l’intercanvi de besades?
Cor: Sense amics, sense vi,
No voldria estar amb les noies!
Qui tanca milers a la caixa
I desitja tenir-ne encara més,
Oblidant-se d’ell mateix i dels amics,
Pot ser ric, però jo el menyspreo!
Cor: Sense amics, sense vi,
Que siguin rics els altres!
Sense cap amic, què és un heroi?
Què són els magnats de l’imperi?
Què és l’amo del món sencer?
Tots han estat mal aconsellats!
Cor: Sense amics, sense vi,
Jo no voldria pas ser emperador!
I si a l’eixida futura
Hem d’abandonar els més elevats plaers:
Que des de la porta ja em faci senyals
Un amic i el suc dels raïms!
Cor: Si no, sense amic ni vi,
No vull pas estar al paradís.