Partsong per a cor d’homes a cappella
D 54
Estrofa 3
Unendliche Freude/Goig sense fi
Any 1813 abril
Primera publicació 1897
Indicació de temps.- Andante con moto
Llibretista.- Johann Christoph Friedrich Schiller (1759–1805)
Llenguatge.- Alemany
Per a 3 baixos o 2 tenors i un baix
Període Romàntic
Un dels exercicis de composició que Antonio Salieri va donar al seu deixeble Franz Schubert a la primavera de 1813 va ser posar els versos del poema “Elysium” de Friedrich von Schiller com a cançó sense acompanyament per a veus masculines. El 15 d’abril, Schubert va acabar el seu primer encàrrec: un trio per a dos tenors i baix de la tercera estrofa d'”Unendliche Freude durchwallet das Herz” (L’alegria infinita s’escampa pel cor) (D. 51). En aquesta composició, Schubert va repetir el vers de tres versos amb una música diferent i després va repetir el vers inicial amb la música original al final de la cançó. En un ternari suaument ondulant amb tocs discrets de pintura de paraules, la primera Unendliche Freude de Schubert és una cançó dolça i suau.
James Leonard
Unendliche Freude
Unendliche Freude
Durchwallet das Herz.
Hier mangelt der Name dem trauernden Leide,
Sanftes Entzücken nur heißet man Schmerz.
Goig sense fi
Un goig sense fi
fa fremir el cor.
Aquí el nom de la tristor del dol és absent,
a un dolç encís se l’anomena pena.