Opus 53
Tres Romances o Balades per a veu i piano
Llibre III A
Any 1840
Indicació de temps.- Tres cançons
1 Blondels Lied
2 Loreley
3 Der arme Peter
a. Der Hans und die Grete
b. In meiner Brust
c. Der arme Peter wankt vorbei
Per a veu i piano
Període Romàntic
1- Blondel’s Lied
Any 1840
En clau de sol major
Indicació de temps.- Nicht schnell (No ràpidament)
Llibretista.- Johann Gabriel Seidl (1804-1875)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Blondel’s Lied
Spähend nach dem Eisengitter
Bei des Mondes hellem Schein,
Steht ein Minstrel mit der Zither
Vor dem Schlosse Dürrenstein;
Stimmt sein Spiel zu sanfter Weise
Und beginnt sein Lied dazu,
Denn ein Ahnen sagt ihm leise:
“Suche treu, so findest du!”
König Richard, Held von Osten,
Sankst du wirklich schon hinab?
Muß dein Schwert im Meere rosten,
Oder deckt dich fern ein Grab?
Suchend dich auf allen Wegen,
Wallt dein Minstrel ohne Ruh’,
Denn ihm sagt ein leises Regen:
“Suche treu, so findest du!”
Gehst du lebend noch hienieden?
Stellt vielleicht ein Feind dir nach,
Um in Ketten dich zu schmieden,
Der so viele Ketten brach?
Oder liegst du schon gebunden,
Stolzer Löw’, in schnöder Ruh’?–
Hoffnung ruft zu allen Stunden:
“Suche treu, so findest du!”
Hoffe, Richard, und vertraue!
Treue lenkt und leitet mich;
Und im fernen Heimatgaue
Betet Liebe still für dich.
Blondel folget deinen Bahnen,
Margot winkt dir sehnend zu,
Deinem Minstrel sagt ein Ahnen:
“Suche treu, so findest du!”
Horch! da tönt es leise, leise
Aus dem Burgverließ empor,
Eine wohlbekannte Weise
Klingt an Blondel’s lauschend Ohr.
Wie ein Freundesruf, ein trauter,
Schallt sein eigen Lied ihm zu,
Und sein Ahnen sagt ihm lauter:
“Suche treu, so findest du!”
Was er sang, das singt er wieder,
Wieder tönt es ihm zurück,
Süßes Echo klingt hernieder —
Keine Täuschung! — sichres Glück!
Den er sucht auf seinen Bahnen,
Ach sein König ruft ihm zu;
Nicht vergebens war sein Ahnen:
“Suche treu, so findest du!”
Heimwärts fliegt er mit der Kunde,
Da war Leid und Freude groß,
Fliegt zurück mit edler Runde,
Kauft den teuren König los.
Rings umstaunt vom frohen Kreise
Stürzt der Held dem Sänger zu;
Gut bewährt hat sich die Weise:
“Suche treu, so findest du!”
La cançó de Blondel
Aguaitant vers la finestra amb reixa,
a la brillant claror de la lluna,
està un trobador amb la seva cítara
davant del castell de Dürrenstein,
acorda l’instrument per a una dolça melodia
i comença així el seu cant,
llavors un pressentiment li diu fluixet:
“Cerca perseverant, i trobaràs!”
Rei Ricard, heroi d’Orient,
has caigut veritablement?
La teva espasa s’ha de rovellar al mar
o allà a la llunyania et cobreix una tomba?
Cercant-te per tots els camins
va el teu trobador sense descans,
llavors una pluja fina li diu:
“Cerca perseverant, i trobaràs!”
Ets viu i fas via aquí a la terra?
Potser t’encalça un enemic
per lligar-te amb cadenes,
a tu, que tantes n’has trencat?
Potser ja estàs amarrat,
oh superb lleó, en vil immobilitat? –
A tothora crida l’esperança:
“Cerca perseverant, i trobaràs!”
Espera Ricard, i tingues confiança!
La fidelitat em guia i em condueix;
i allà lluny en una contrada de la pàtria
l’amor prega encara per tu.
Blondel segueix la teva pista,
Margot anhela el teu retorn,
un pressentiment diu al teu trobador:
“Cerca perseverant, i trobaràs!”
Escolta! Un so fluixet, fluixet,
s’enlaira de la masmorra del castell,
una melodia ben coneguda
arriba a les orelles de Blondel.
Com la crida d’un íntim amic
li ressona la seva pròpia cançó,
i el seu pressentiment li diu més fort:
“Cerca perseverant, i trobaràs!”
El que ell havia cantat, ho torna a cantar
i de nou li arriba el ressò,
un dolç eco es deixa sentir. –
No és cap il·lusió! – Joia segura!
És el que cercava per tots els camins,
ai! El seu rei el crida;
no era endebades el seu pressentiment:
“Cerca perseverant, i trobaràs!”
Torna a casa amb la notícia,
allà la joia i la pena són grans,
marxa amb una noble escorta
i paga el rescat del rei estimat.
Envoltat d’un joiós cercle de gent embadalida,
l’heroi s’abalança vers el trobador;
la tonada ha donat un bon resultat:
“Cerca perseverant, i trobaràs!”
2-Loreley/Lorelei
Any 1843
En clau de sol menor
Indicació de temps.- Zart, leicht ( (Delicat, lleuger)
Llibretista.-Wilhelmine Lorenz (1784-1861)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Arranjat per Clara Schumann
Lorelei
Es flüstern und rauschen die Wogen
Wohl über ihr stilles Haus.
Es ruft eine Stimme: “Gedenke mein!
Bei stiller Nacht im Vollmondschein!
Gedenke mein!”
Und flüsternd ziehen die Wogen
Wohl über ihr stilles Haus.
“Gedenke mein!”
Lorelei
Les ones xiuxiuegen i mormolen
damunt la seva casa silenciosa.
Crida una veu: “Recorda’t de mi!
A les nits tranquil·les de lluna plena!
Recorda’t de mi!”
I xiuxiuejant passen les ones
damunt la seva casa silenciosa.
“Recorda’t de mi!”
Der arme Peter/El pobre Pere
Any 1840
En clau de do sostingut menor
Indicació de temps.-
Llibretista.- Heinrich Heine (1797-1856)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Der arme Peter
Der Hans und die Grete tanzen herum,
Der jauchzen vor lauter Freude.
Der Peter steht so still und stumm,
Und ist so blass wie Kreide.
Der Hans und die Grete sind Bräut’gam und Braut,
Und blitzen im Hochzeitgeschmeide.
Der arme Peter die Nägel kaut
Und geht im Werkeltagskleide.
Der Peter spricht leise vor sich her,
Und schauet betrübet auf beide:
«Ach! wenn ich nicht gar zu vernünftig war’,
Ich täte mir was zu Leide».
«In meiner Brust, da sitzt ein Weh,
Das will die Brust zersprengen;
Und wo ich steh’ und wo ich geh’,
Will’s mich von hinnen drängen.
Es treibt mich nach der Liebsten Näh,
Als könnt’s die Grete heilen;
Doch wenn ich der ins Auge seh’,
MUSS ich von hinnen eilen.
Ich steig’ hinauf des Berges Höh’,
Dort ist man doch alleine;
Und wenn ich still dort oben steh’,
Dann steh’ ich still und weine».
Der arme Peter wankt vorbei,
Gar langsam, leichenblass und scheu.
Es bleiben fast, wie sie ihn seh’n,
Die Leute auf den Strassen steh’n.
Die Mädchen flüstern sich ins Ohr:
«Der stieg wohl aus dem Grab hervor?»
Ach nein, ihr lieben Jungfräulein,
Der steigt erst in das Grab hinein.
Er hat verloren seinen Schatz,
Drum ist das Grab der beste Platz,
Wo er am besten liegen mag
Und schlafen bis zum jüngsten Tag.
El pobre Pere
Hans i Gretel ballen al voltant,
Criden d’alegria.
Pere està tan quiet i en silenci,
I és pàl·lid com el guix.
Hans i Gretel són nuvi i núvia,
I brilla a les joies del teu casament.
El pobre Pere es mossega les ungles
I va amb la seva roba de treball.
En Pere parla a si mateix en silenci,
I mira tristament tots dos:
“Oh! si no fos massa assenyat,
Em faria mal”.
“Tinc un dolor al pit,
Això vol rebentar el pit;
I on estic i per on camino,
Em vol empènyer per darrere.
M’impulsa a cosir després del meu ésser estimat,
Com si la Grete ho pogués curar;
Però quan la miro als ulls,
M’he d’afanyar.
Pujo al cim de la muntanya,
Estàs sol allà;
I quan estic quiet allà dalt,
Aleshores em quedo quiet i ploro”.
El pobre Pere passa tambaleant,
Molt lent, pàl·lid i tímid.
Queden gairebé tal com el veuen,
La gent al carrer està parada.
Les noies xiuxiuegen a les orelles:
“Ha ressuscitat de la tomba?”
Oh no, estimades donzelles,
Primer s’enfila a la tomba.
Ha perdut el seu tresor,
Per això la tomba és el millor lloc,
On sigui millor
I dormir fins al dia del judici
3a.- Der arme Peter I. Der hans und die Grete tanzen erum/El Joan i la Margarideta ballen a…
Any 1840
En clau de sol major
Indicació de temps.- Nicht schnell (No ràpidament)
Llibretista- Heinrich Heine (1797-1856)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Der arme Peter I. Der hans und die Grete tanzen erum
Der Hans und die Grete tanzen herum,
Und jauchzen vor lauter Freude.
Der Peter steht so still und [stumm]1,
Und ist so blaß wie Kreide.
Der Hans und die Grete sind Bräut’gam und Braut,
Und blitzen im Hochzeitgeschmeide.
Der arme Peter die Nägel kaut
Und geht im Werkeltagskleide.
Der Peter spricht leise vor sich her,
Und [schaut]2 betrübet auf Beide:
« Ach! wenn ich nicht gar zu vernünftig wär’,
Ich [thät’]3 mir was zu Leide.»
El Joan i la Margarideta ballen a…
El Joan i la Margarideta ballen a l’entorn,
i llancen crits d’alegria.
El Pere és allà, quiet i mut
i blanc com la cera.
El Joan i la Margarideta són nuvi i núvia,
i fan goig en els seus vestits de casament.
El pobre Pere es mossega les ungles
i va vestit de cada dia.
El Pere parla a si mateix en veu baixa,
mirant afligit a la parella:
“Ai, si no fos tan assenyat
em faria força mal.”
3b.- Der arme Peter II . In meiner Brust/El dolor al meu pit
Any 1840
En clau de mi menor
Indicació de temps.- Ziemlich schnell
Llibretista.- Heinrich Heine (1797-1856)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Der arme Peter II . In meiner Brust
„In meiner Brust, da sitzt ein Weh,
Das will die Brust zersprengen;
Und wo ich steh’ und wo ich geh’,
Will’s mich von hinnen drängen.
„Es treibt mich nach der Liebsten Näh’,
Als könnt’s die Grete heilen;
Doch wenn ich der ins Auge seh’,
Muss ich von hinnen eilen.
„Ich steig’ hinauf des Berges Höh’,
Dort ist man doch alleine;
Und wenn ich still dort oben steh’,
Dann steh’ ich still und weine.“
El dolor al meu pit
‘El dolor al meu pit
Em rebentarà el cor;
Allà on sigui, allà on vagi,
Em porta sempre endavant.
“Em porta a estar a prop del meu amor,
Com si la Grete pogués alleujar el meu dolor;
Però quan la miro als ulls,
He de tornar a marxar de pressa.
‘Pujo als alts turons,
Perquè allà un està sol;
I quan estic quiet allà dalt,
Em quedo quiet i ploro.
3c.- Der arme Peter III.Der arme Peter wankt vorbei/El pobre Pere passa tambaleant,
Any 1840
En clau de mi menor
Indicació de temps.- Langsam (Lentament)
Llibretista.- Heinrich Heine (1797-1856)
Per a veu i piano
Període Romàntic
Der arme Peter III.Der arme Peter wankt vorbei
Der arme Peter wankt vorbei,
Gar langsam, leichenblass und scheu.
Es bleiben fast, wie sie ihn sehn,
Die Leute auf den Straßen stehn.
Die Mädchen flüstern sich ins Ohr:
“Der stieg wohl aus dem Grab hervor.”
Ach nein, ihr lieben Jungfräulein,
Der steigt erst in das Grab hinein.
Er hat verloren seinen Schatz,
Drum ist das Grab der beste Platz,
Wo er am besten liegen mag
Und schlafen bis zum Jüngsten Tag.
El pobre Pere passa tambaleant
El pobre Pere passa tambaleant,
Molt lent, pàl·lid i tímid.
Queden gairebé tal com el veuen,
La gent al carrer està parada.
Les noies xiuxiuegen a les orelles:
“Probablement va aixecar de la tomba”.
Oh no, estimades donzelles,
Primer s’enfila a la tomba.
Ha perdut el seu tresor,
Per això la tomba és el millor lloc,
On sigui millor
I dormir fins a l’últim dia.
“Der arme Peter”, Op. 53/3 (pobre Peter), acompanya “Blondel’s Lied”, op. 53/1, i “Lorley”, Op. 53/2, a Romanzen und Balladen III de Robert Schumann, op. 53, i és, amb diferència, la peça més depriment del conjunt. Escrit l’any 1840, amb text d’Heine, aquest minidrama morbós, petit i fluid de tres parts se centra en el desamor i la mort d’un home. Schumann va col·laborar en l’elecció del metre del poeta, que es derivava del ritme inflexible que s’escoltava a les cançons, però només en la melodia de cornamusa sense esforç de la primera secció, “Der Hans und die Grete” (Hans i Grete). Aquí, en Peter s’omple d’angoixa mentre mira la seva adorada Grete ballar amb el seu nou nuvi, Hans, amb un parell d’acords preliminars que signifiquen el seu plaer. En lloc de fer-se mal, en Peter revela les seves emocions més sinceres a “In meiner Brust” (En el meu pit), després es retira a les muntanyes per plorar en solitud. El piano cau en acords foscos i concentrats i la part vocal arriba a la part més baixa per reflectir les emocions intenses del personatge. A la secció final, “Der arme Peter wankt vorbei” (El pobre Peter tambalena) Peter baixa miserablement de les muntanyes a la seva tomba, enfrontant-se primer a la burla de la gent del poble, emfatitzada per les modulacions. Finalment, un toc acompanya en Peter al seu lloc de repòs, el postludi indica el seu enterrament i dos acords de sisena en sol menor i re menor, seguits d’un acord calmant en re major, conclouen aquesta calamitosa cançó.